Ves al contingut principal

Una majoria per a Joan Majó (#guanyarem)


L'exministre socialista Joan Majó, home que no s'havia distingit precisament per la seva sensibilitat nacional, se'ns acaba de despenjar amb algunes reflexions que el situen en el camí suau de l'independentisme. Encara que una mica tard i quan l'admirat Savalls se m'ha avançat amb un apunt, no em resisteixo a dir-hi la meva. D'entrada l'alegria de constatar l'aparició d'un més en el degoteig diari d'adhesions que genera el nostre procés cap a la sobirania, fins al punt, com la setmana passada, que un concert benèfic per recaptar fons en la lluita contra la SIDA acabi amb crits d'independència, independència, perquè tot està per fer i tot és possible. Gairebé no hi ha dia en el qual no sàpigues d'un o d'una altra que et sorprèn en fer el pas públic de sortir de l'armari. Encara que la major part dels independentistes no s'ho cregui (l'altre dia, vaig sentir-li dir el contrari a la Mònica Terribas, per exemple), ja tenim la majoria social i és precisament per això que el degoteig no s'acaba mai. Espero amb candeletes la segona onada del baròmetre del CEO (deu ser al caure). I amb aquesta majoria que tenim, n'hi ha prou per fer el pas.

Joan Majó ens proposava en l'esmentada entrevista (molt interessant, recomanable) tres pactes per assolir la independència. Un d'intern i altres dos amb Europa i Espanya. I és que el bonisme socialista encara impregna profundament la seva proposta. Acceptem que el deixi a poc a poc. Costa deshabituar-se. A veure si prendrà mal fent-ho tan sobtadament. El pacte entre nosaltres el farem sense problemes perquè som majoria que creix i una majoria qualificada socialment i culturalment, de la qual només s'escaparà fins a darrera hora l'establishment que fa negoci amb la dependència i pocs més. Però pel que fa als pactes externs cal ser sumament realista: només es produiran quan nosaltres haguem fet el primer pas. Europa i Espanya només s'avindran a negociar quan els dos interpretin com a irreversible el camí acordat Catalunya endins. Abans, mai. Amics i amigues: és temps de fets consumats. Només el nostre pacte intern pot forçar els altres dos pactes externs. Amb una majoria, doncs, n'hi acabarà havent prou. I ja la tenim. O és que cal que les enquestes ens donin un 70% de vots favorables?

Comentaris

  1. Molta raó, i ja ens podem calçar amb la contrapropaganda barroera i les pressions que ens cauran quan ens acostem al pacte intern.

    ResponElimina
  2. Un diputat/da del nostre Parlament pot demanar una intervenció sobre qualsevol tema. Pot demanar una votació i que sigui en secret, o ho ha de concedir la Presidenta del Parlament, per exemple? Si fos que sí, ara seria el moment just per demanar votar la independència dins del Parlament, en secret. Que ningú sàpiga què vota el seu veí d'escó. Cal redactar-ho i omplir-ho de contingut programari, etc. Per tant, això porta temps. Doncs bé, és qüestió de reunir documentació sense adormir-nos-hi i entrar-hi ja de ple. És el moment just perquè tot just ara mateix dins del PP s'està produint una batussa que només fa que començar. Durarà temps llarg, crec. La guerra està entre els asnaristes (provocadors dels sabotatges borsaris i banquers per assolir un Estat d'Excepció) i els "ratjats" més moderats, d'una dreta cavernària adormideta.
    Amb aquesta batussa interna, ara és el nostre moment, carai!

    ResponElimina
  3. No sabia aquesta Ramon, però amb el que nosaltres qui pagara el desgavell espanyol, així que cal marxa encara més ràpid tot i que no veig en Mas disposat a fer-ho ans el contrari, el veig en direcció contraria tot refugianse rere la cortina de fum del pacte fiscal, jo li diria al president Mas que s'oblidi del millor pacte fiscal de la història i el canvi per ser el Millor President de la Història i ara matei té una oportunitat d'or.

    El rescat espanyol pot ser el detonant que ens impulsi a la nostra independència.
    Ara amb el rescat espanyol tenim una oportunitat d’or, aquest diners ja sabem que els catalans en pagarem la major part, i a sobre no servira per revifar-nos a nosaltres sino a l’estat que tenim en contra, per tant pagar per pagar fem com el que fan la majoria d’emprenedors quant començen un negoci, què és demanar diners als bancs amb un pla de viabilitat.

    És diu que el principal problema serien els 3-4 primers mesos de cash per poder pagar nómines i pensions, doncs bé ja ho he dit és demana un préstec tipus póliza de crèdit, a qui? no pas als bancs, a la UE, seria complicat ja que ara com ara és una organització d’estats i nosaltres encara no ho som, és podria fer dient-los’hi que asumim l el percentatge del nostre PIB en el rescat espanyol, és dir el 18-19% d’aquest 100.000M. d’euros, amb això tenim suficient per pagar nómines i pensions.

    Això seria una posibilitat, però jo no aniria per aqui, per molt que és digui que europa veuria amb bons ulls un estat seriós al sud d’Europa, cosa que com a ideia la comparteixo, però crec que demanar-lis l’ajuda a la UE seria feixuga, i llarga ja que tampoc voldrien perjudicar a Espanya i a més s’ahurien de posar d’acord molts paissos, a més negociar amb ells amb l’ansietat de la independència faria que els hi haguesim de dir si a tot i això tampoc ens convé.

    L’altre opció que crec més factible, més realista i fins i tot més fàcil de negociar, seria fer-ho amb un sol país que tingués els diners i interés en Europa i un cert pes mundial diría que aquest país existeix i ara mateix és Xina,
    els xinessos tindrien una base operativa a Europa i nosaltres els diners, a més aniría a Europa a dir-lis que volem sortir de la UE, només amb aquest plantejament faria que qualsevol negociació amb la UE ja no caldria dir si a tot i ens donaria una força negociadora, ja que crec que la UE no li faria gracia que volguesim sortir, encara que no hauria de ser un farol sino que crec que de veritat els primers anys de Catalunya independènt serien millor fora de la UE per no dependre de les limitacions europees, creixer, i trobar el nostre lloc al mon sense tutelacions, i al cap de 12-15 anys i no pas abans ja sabriem les nostres necesitat i les nostres fortalesses, i seria llavors quan podriem negociar de tu a tu amb la UE la nostra integració, això si sempre i quan ho creguesim necesari però ja tindriem una experiencia per poder discernir els nostres desitjos o necesitats.

    ResponElimina
  4. Simultaniament procuraria establir acords de col.laboració amb l’exèrcit israelí i compromis de compra d’armes a Israel, acords amb el seu exèrcit per instruir els nostres futurs oficials, (això no ha de ser incompatible amb l’acord amb altres paisos o exèrcits) això faria tenir a Israel com país amic per no dir aliat, el que faria que automàticament USA com no va mai en contra dels interessos d’Israel, si més no, no els tindriem en contra, posiblement això també serviria per a Anglaterra que son carn i ungla amb els USA, per tant apostant fort per dos paissos prou significatius podriem tenira favor o no en contra el el principal estat d’orient i a favor o no en contra al principal pais d’occident.

    Evidenment la independència s’ha de declarar unilateralment i ara fent una mica de surrealisme però que no descartaria, seria convidar a l’exèrcit israelià a fer maniobres a les nostres terres de ponent en el moment de declararla.

    ÉS obvi que el plà de viabilitat ha de convencer a qui ens ha de deixar els diners, però també i això és primordial ha de convencer a la gent d'aquest país però encara mes a tots aquells que no son favorables a la independència, ja que amb la que està caient i el que se està patint ja, la gent s'agfarien a qualsevol millora que veisin creible i factible, per això és una oportunitat perque faria que almenys poguesim evitar la beligerancia interna.

    Algunes de les coses que posaria dins d'aquest plà seria prometre sanitat i edcucació com els nivells d'abans, inversió en infraestructures, que donaria molta feina dels sector de la construcció ara parats i que no haurien de tornar a fer habitage, alguns exemples ample de via europeu desde Tarragona-la frontera, lineas de metro als aeroports de Reus,Barcelona,Girona- plataforma de contenidors al port de Tarragona -
    inversió en R+D
    què calen diners, oi tant, però tot això val un any i escaig d'espoli fiscal, abans fen numeros si demanes el 18-19% d'aquests 100.000 resulta que tenim 18-19.000M d'euros per començar i tenint en comte que les infrestructures i demés inversions és van pagant a mesura que és fan i no de cop quan és començen.
    No cal que em digueu que això és molt simplista, ja ho se, però no crec que vagi molt desencaminat de com és poden fer les coses, el fet de demanar la sorida de la UE tmabé traria un argument als espanyols que ens volen fer por amb l'amenaça de que ens expulsin, doncs no nois no cal ja marxem nosaltres.

    En fí que ens em d'adaptar a la velocitat dels temps i ara el tren el tenim a l'estació, agafem-lo abans que marxi, vinga president sigui valent, sigui audaç sigui oportú i escrigui el seu nom amb lletres d'or convertintse en el Millor President de la Història

    Eliseu

    ResponElimina
  5. Ramon està clar que soc un desastre amb aquestes tecnologies que tant utils ens son, al començament volia dir que no sabia el que expliques, però que aiò sumat al rescat és l'oportunitat d'or que tenim, crec que el detonant ja ha petat ara cal aprofitar-ho i et deia que precisament avui he fet aquesta reflexió al bloc d'en Savall i tot i que ningu te la veritat, i amb els matisos que és vulguin crec que és una bona opció sobretot pel que fà al tema diners,
    les dues respostes de dalt son un copia i enganxa del que escrit al bloc d'en Savall.
    disculpeu el meu error al transcriure.

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…