dijous, 21 juny de 2012

Us ho dic en aragonès extremoriental (#espanyolisme)

Els catalans d'origen aragonès com un servidor, que ens estimem els nostres dos països (perquè també "Aragón ye nazión"), sentim autèntica vergonya. Justament aquella tarda rebia a casa una de les escasses publicacions que no vull deixar, Fuellas, el darrer número de la revista del Consello d'a Fabla Aragonesa. La secció Informazions curtas, parlava de la denúncia presentada per la Chunta Aragonesista davant del Consell d'Europa en protesta per l'incompliment per part del govern espanyolista i conservador aragonès de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries. Tindran feina. Molta. Anaven a denunciar la manca de desenvolupament de la Llei de Llengües i s'han trobat amb una derogació de facto. L'esborrany de la reforma ensorra el tímid avenç de la normativa anterior i converteix l'aragonès i el català en llengües de segona al seu propi territori històric. De directament patològica cal qualificar la voluntat explícita d'evitar el nom comú de la nostra llengua, fent una nova passa en el projecte d'esquarterament de la unitat del català que el Partit Popular ha començat a practicar arreu on governa (de moment, encara, a l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, no).

De fet, l'única llengua que l'esborrany cita pel seu propi nom és la castellana. En un exercici d'autodi psicològicament difícil de comprendre, la normativa no esmenta explícitament la llengua aragonesa ni la catalana; parla de modalitats lingüístiques aragoneses. Només té dret a ser nomenada la llengua que ha colonitzat i minoritzat les llengües històriques del propi país. Senzillament, de bojos. Però encara hi ha quelcom pitjor: la voluntat expressa de continuar amb aquesta residualització que es desprén de tot el text, de la primera a l'última lletra, consagrat a blindar l'ús del castellà en tots els ordres, des de l'administració a la toponímia: sempre l'espanyol és obligatori i les altres llengües optatives. El procés de substitució lingüística és ja gairebé total en el cas de l'aragonès i s'ha iniciat entre els joves en el cas del català, tal i com han denunciat les associacions culturals de la Franja. Perquè l'objectiu no és altre que la perpetuació del tracte colonial envers els parlants de l'aragonès i el català, als quals, enmig de la inmensa cortina de fum de la no imposició i la voluntarietat (sempre a benefici dels castellanoparlants monolingües), se'ls prohibeix gaudir de les seves llengües com a vehiculars a l'ensenyament, a l'hora que es garanteix que ni un sol funcionari actiu a les zones lingüístiques afectades haurà de fer el més mínim esforç per integrar-s'hi. En definitiva, allò que ja coneixem, que és la història d'Espanya, pur supremacisme lingüístic castellà.

8 comentaris:

  1. Realment aquesta raça castellana o espanyola o com vulgueu dir-li esta malalta. ESTAN PROFUNDAMENT ACOMPLEXATS!!!, Es de boixos. Tot el que fan es fonamenta en els complexos i aixi els va. No hi ha noblesa en les seves aspiracions. No hi racionalitat en els seus somnis de futur Esta clar que un projecte que es basa en energies negatives tard o d'hora acaba malament. La seva actitud malaltissa per fer-se un lloc entre els millors pobles del mon emprant la violència per manca de capacitats els porta a un fet diferencial negatiu i auto-destructiu. Fa segles que Espanya "se rompe" i ells ho saben i empren eines negatives per aturar-ho en lloc de eines positives. Espanya es trenca irremeiablement per culpa dels espanyols. Que els donin pel cul!!!

    ResponElimina
  2. La presència de regidors i d'algun consistori nacionalista (català, s'entén) a la Franja pot anunciar una inicialment molt lleu reacció en el pla polític des del mateix territori.

    ResponElimina
  3. El quid del tema és que a Espanya no tenen una dreta culte. La societat espanyola no té qui votar quan la suposada esquerra PSOE cal castigar-la per tampoc haver fet els seus deures. Com que aquesta societat espanyola no troba tampoc gaire dolent el franquisme, doncs, i sense importar-li gaire les ignoràncies d'aquests polítics, doncs voten PP, falange pura: igualtat de tota Espanya sota d'un règim militar.
    Diuen que en Rajoy no arribarà a final d'any. Altres, el fan caure a la tardor. Efectivament, la seva incapacitat és tan notable que només veient-lo a les notícies d'ahir, un se n'adona que està al·lucinant "pepinos" de poder-se estar al costat de l'Obama i la Merkel junts. Sincerament, no crec que tingui un coeficient intel·lectual suficient per complir amb els mínims personals. Diuen que el primer que fa cada dia a la Moncloa és llegir el Marca...
    En ZP tenia problemes de seguretat i es feia caca a les calces. En Rajoy no té els mínims intel·lectuals. Per què aquests tontos els tenim al capdavant del país espanyol? Doncs, per poder seguir construint l'estat falangista.

    ResponElimina
  4. Recordo els debats de les eleccions espanyoles, el meu home era partidari de votar el PP, perquè és "el camí més ràpid a la independència, via l'autodestrucció d'Espanya. La violència sempre és més ràpida. No varem ser capaços, encara avui ens duraria la indisposició...
    Crec que el gran enemic és a casa, i no parlo només de la CiU peruga i venuda, ni del pont aèri... Parlo dels indiferents, aquest que miren cap a un altre lloc, els que et critiquen en veu baixa "està ficada en política", els de qui dies passa anys empeny, els que diuen que tots els polítics son iguals. Una munió de catalans que només miren la seva butxaca i que acaven el seu sentiment nacional amb un gol del Barça. Chomsky va dir que els indiferents son el pes mort de la història, un llast.
    De vegades dessitjo que hagi més pobresa i que el PP continui fent-nos mal, per si pitjor fos millor, però sempre preval el meu desitg de benestar per a tothom, per damunt d'altres consideracions.
    Moltes gràcies pel teu blog, m'inspira i em carrega de munició que vaig compartint arreu.

    ResponElimina
  5. Inspirada Núria!
    Això de l'escandalitzat que sent que fas política ho vaig viure amb els meus familiars. Quan deia alguna cosa es produïa un silenci sepulcral. No és que pensessin d'una altra manera, no! Senzillament, era escandalós que participés dins d'un partit polític. Diguem-ne que descobrien que ja no era verge...!
    Ja havia oblidat l'època Chomsky. Gràcies per recordar-me'l. Tenia, té, frases, definicions i propostes molt interessants. No sé si els més joves actuals saben de qui parles, pobre. És com recordar Alvin Toffler amb el seu assaig sobre el "Xoc del futur". Tot el que està passant ara mateix, ell ja ho va assajar als inicis dels 70 amb un bon estudi de les conseqüències de la lleugeresa que llavores ell ja intuïa cap on aniria el món. Tota una generació d'intel·lectuals als que se'ls ha llençat a les escombraries sense ni haver-los llegit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdó, l'Alvin Toffler és de cap els 65...

      Elimina
  6. Això de dir al mandinga aragonés oriental és una maniobra de distracció.

    ResponElimina