Catalans revoltats contra l'espoli (I): 1688 (#revoltacatalana)

Santa Madrona (Barcelona)
"Nota que als 6 de abril de 1688, un dimars, arribaren en Mataró difarenta gent, com si eren somatents de difarents llochs de la montanya, com eren la Garriga, Santelles y molts altres vehins dels dits llochs y, per tots los llochs de ahont passaven, feyen seguir part de la gent per anar a Mataró, perquè havian sabut que dita vila se ere composada en donar càdal dia dos reals de vuit al virrey. Y axò feyen perquè dita vila se desdís de dita promesa, que, si no u fèyan, los volian cremar las casas, y feren firmar un acte als jurats de que se desdirien de dita promesa de compositió, de que no pagarían. Y estigueren en dita vila fins a les onse horas antes del mitigdia del dimecres y després se n'anare[n], fent seguir de la gent de dita vila, cerca de tres-cents hòmens. [...] Los forasters aportaven uns corns y sonaven aquells en lloch de tabals. [...] Y la gent que havia vingut forastera eren cerca de dos mil omes, amb escopetas llargas, carrabinas, pistolas, espasas, panarts, y se'n anaven envés Barcelona, uns per la marina y altres per alt, prenent de tots los llochs que passaven gent, segons lo lloch ere més o manco."

"S'i posaren perçonas que u acomodaren, qui fou don Joseph de Pinós, don. T. Agulló, lo senyor bisbe de Barcelona, qui era exit ya algun dia antes per apassiguar la gent y se'l detingueren, no dexant-lo tornar dins Barcelona, y tanbé lo abat de Sant Culgat, dit don Francisco Pons. Ab què resolgueren los quatre y los prometeren de que farien que no·s pagàs may més contributió y los ne firmaren un acte, y lo feren firmar tanbé als de dins Barcelona, a aquells que u avían de fer, de que ningun lloch de Catalunya ni haver de donar menjar als soldats y que aguessen de tornar los cavallers Sayols a l'estat que los havían llevat y perdó general a tota la gent [que] havían anat en dit motí; ab que isqué de dins Barcelona un notari portant lo acte dels pactas ab las firmas presas de tots y publicà ab veu alta, com de cridas, tot lo que contenia dit acte devant de tots, y després fou enviat a Madrid y lo rey ho firmà."

Font: Diari de Jaume Avellà publicat per Antoni Simon, Pagesos, capellans i industrials de la marina de la Selva, Barcelona: Curial, 1993, pp. 28-30.

Comentaris

  1. Les troballes del Patrici Granollacs sempre omplen, i potser també puguin deprimir una mica, tot el nostre esperit!
    Podríem dir que mai hem tingut calma per enlloc. Potser, mai en cap país del món tampoc no hi hagi hagut mai calma. Seria qüestió de trobar-ne almenys un que pogués dir que hagi tingut un segle sencer de tranquil·litat.

    ResponElimina
  2. Com que aquest blog el llegeix molta gent, i d'entre aquests també n'hi ha de gent influent, permeteu-me una excepció doncs a la norma del blog i us passi aquest article. És molt aclaridor de quina mena de personatge és aquest Adelson de l'Eurovegas. Per més que ens calgui aconseguir diners, no podem consentir que aquest "fulano" se'ns acosti més. Prefereixo fer el nostre Gran Casino català que proposaven fa uns dies els de l'empresa de les màquines escura-butxaques i fugir d'aquest manipulador mundial. Llegiu:
    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/555492-les-cartes-de-sheldon-adelson.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas