Ves al contingut principal

Catalans revoltats contra l'espoli (I): 1688 (#revoltacatalana)

Santa Madrona (Barcelona)
"Nota que als 6 de abril de 1688, un dimars, arribaren en Mataró difarenta gent, com si eren somatents de difarents llochs de la montanya, com eren la Garriga, Santelles y molts altres vehins dels dits llochs y, per tots los llochs de ahont passaven, feyen seguir part de la gent per anar a Mataró, perquè havian sabut que dita vila se ere composada en donar càdal dia dos reals de vuit al virrey. Y axò feyen perquè dita vila se desdís de dita promesa, que, si no u fèyan, los volian cremar las casas, y feren firmar un acte als jurats de que se desdirien de dita promesa de compositió, de que no pagarían. Y estigueren en dita vila fins a les onse horas antes del mitigdia del dimecres y després se n'anare[n], fent seguir de la gent de dita vila, cerca de tres-cents hòmens. [...] Los forasters aportaven uns corns y sonaven aquells en lloch de tabals. [...] Y la gent que havia vingut forastera eren cerca de dos mil omes, amb escopetas llargas, carrabinas, pistolas, espasas, panarts, y se'n anaven envés Barcelona, uns per la marina y altres per alt, prenent de tots los llochs que passaven gent, segons lo lloch ere més o manco."

"S'i posaren perçonas que u acomodaren, qui fou don Joseph de Pinós, don. T. Agulló, lo senyor bisbe de Barcelona, qui era exit ya algun dia antes per apassiguar la gent y se'l detingueren, no dexant-lo tornar dins Barcelona, y tanbé lo abat de Sant Culgat, dit don Francisco Pons. Ab què resolgueren los quatre y los prometeren de que farien que no·s pagàs may més contributió y los ne firmaren un acte, y lo feren firmar tanbé als de dins Barcelona, a aquells que u avían de fer, de que ningun lloch de Catalunya ni haver de donar menjar als soldats y que aguessen de tornar los cavallers Sayols a l'estat que los havían llevat y perdó general a tota la gent [que] havían anat en dit motí; ab que isqué de dins Barcelona un notari portant lo acte dels pactas ab las firmas presas de tots y publicà ab veu alta, com de cridas, tot lo que contenia dit acte devant de tots, y després fou enviat a Madrid y lo rey ho firmà."

Font: Diari de Jaume Avellà publicat per Antoni Simon, Pagesos, capellans i industrials de la marina de la Selva, Barcelona: Curial, 1993, pp. 28-30.

Comentaris

  1. Les troballes del Patrici Granollacs sempre omplen, i potser també puguin deprimir una mica, tot el nostre esperit!
    Podríem dir que mai hem tingut calma per enlloc. Potser, mai en cap país del món tampoc no hi hagi hagut mai calma. Seria qüestió de trobar-ne almenys un que pogués dir que hagi tingut un segle sencer de tranquil·litat.

    ResponElimina
  2. Com que aquest blog el llegeix molta gent, i d'entre aquests també n'hi ha de gent influent, permeteu-me una excepció doncs a la norma del blog i us passi aquest article. És molt aclaridor de quina mena de personatge és aquest Adelson de l'Eurovegas. Per més que ens calgui aconseguir diners, no podem consentir que aquest "fulano" se'ns acosti més. Prefereixo fer el nostre Gran Casino català que proposaven fa uns dies els de l'empresa de les màquines escura-butxaques i fugir d'aquest manipulador mundial. Llegiu:
    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/555492-les-cartes-de-sheldon-adelson.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…