Ves al contingut principal

Catalans revoltats contra l'espoli (I): 1688 (#revoltacatalana)

Santa Madrona (Barcelona)
"Nota que als 6 de abril de 1688, un dimars, arribaren en Mataró difarenta gent, com si eren somatents de difarents llochs de la montanya, com eren la Garriga, Santelles y molts altres vehins dels dits llochs y, per tots los llochs de ahont passaven, feyen seguir part de la gent per anar a Mataró, perquè havian sabut que dita vila se ere composada en donar càdal dia dos reals de vuit al virrey. Y axò feyen perquè dita vila se desdís de dita promesa, que, si no u fèyan, los volian cremar las casas, y feren firmar un acte als jurats de que se desdirien de dita promesa de compositió, de que no pagarían. Y estigueren en dita vila fins a les onse horas antes del mitigdia del dimecres y després se n'anare[n], fent seguir de la gent de dita vila, cerca de tres-cents hòmens. [...] Los forasters aportaven uns corns y sonaven aquells en lloch de tabals. [...] Y la gent que havia vingut forastera eren cerca de dos mil omes, amb escopetas llargas, carrabinas, pistolas, espasas, panarts, y se'n anaven envés Barcelona, uns per la marina y altres per alt, prenent de tots los llochs que passaven gent, segons lo lloch ere més o manco."

"S'i posaren perçonas que u acomodaren, qui fou don Joseph de Pinós, don. T. Agulló, lo senyor bisbe de Barcelona, qui era exit ya algun dia antes per apassiguar la gent y se'l detingueren, no dexant-lo tornar dins Barcelona, y tanbé lo abat de Sant Culgat, dit don Francisco Pons. Ab què resolgueren los quatre y los prometeren de que farien que no·s pagàs may més contributió y los ne firmaren un acte, y lo feren firmar tanbé als de dins Barcelona, a aquells que u avían de fer, de que ningun lloch de Catalunya ni haver de donar menjar als soldats y que aguessen de tornar los cavallers Sayols a l'estat que los havían llevat y perdó general a tota la gent [que] havían anat en dit motí; ab que isqué de dins Barcelona un notari portant lo acte dels pactas ab las firmas presas de tots y publicà ab veu alta, com de cridas, tot lo que contenia dit acte devant de tots, y després fou enviat a Madrid y lo rey ho firmà."

Font: Diari de Jaume Avellà publicat per Antoni Simon, Pagesos, capellans i industrials de la marina de la Selva, Barcelona: Curial, 1993, pp. 28-30.

Comentaris

  1. Les troballes del Patrici Granollacs sempre omplen, i potser també puguin deprimir una mica, tot el nostre esperit!
    Podríem dir que mai hem tingut calma per enlloc. Potser, mai en cap país del món tampoc no hi hagi hagut mai calma. Seria qüestió de trobar-ne almenys un que pogués dir que hagi tingut un segle sencer de tranquil·litat.

    ResponElimina
  2. Com que aquest blog el llegeix molta gent, i d'entre aquests també n'hi ha de gent influent, permeteu-me una excepció doncs a la norma del blog i us passi aquest article. És molt aclaridor de quina mena de personatge és aquest Adelson de l'Eurovegas. Per més que ens calgui aconseguir diners, no podem consentir que aquest "fulano" se'ns acosti més. Prefereixo fer el nostre Gran Casino català que proposaven fa uns dies els de l'empresa de les màquines escura-butxaques i fugir d'aquest manipulador mundial. Llegiu:
    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/555492-les-cartes-de-sheldon-adelson.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…