Ves al contingut principal

Catalans revoltats contra l'espoli (II): 1714 (#revoltacatalana)

Granaders (1700-1718)












"Al marge d'algunes protestes individuals i incidents menors documentats en els primers dies del repartiment de les "quinzenades", la revolta popular contra la nova fiscalitat s'inicià simbòlicament el 4 de gener de 1714 a la petita població de Sant Martí Sarroca, propera a Vilafranca del Penedès, on els pagesos s'havien negat a pagar les contribucions abusives imposades per José Patiño. Amb la intenció d'intimidar els habitants i aplicar represàlies contra els morosos, el comandament militar de Vilafranca ordenà el trasllat a la població d'un destacament de 150 granaders com a mesura de força per obligar al pagament de les contribucions endarrerides. En adonar-se els habitants de la proximitat de les tropes borbòniques, els van preparar una emboscada a les envistes de la població, en el transcurs de la qual es van produir un nombre considerable de morts i ferits entre els soldats, mentre que la resta de la tropa aconseguí retirar-se en desbandada de l'escenari de l'atac i refugiar-se a Vilafranca.

El que crida veritablement l'atenció d'aquesta protesta antifiscal és que no va quedar circumscrita a alguns casos localitzats i irrellevants, sinó que en l'espai de poc temps va adquirir una enorme difusió arreu de Catalunya. Efectivament, en els dies i les setmanes següents aquest primer episodi de revolta popular es va anar difonent per tot el territori, des de zones properes a l'esclat d'aquesta primera mostra de descontentament, com ara Sant Quintí de Mediona, Castellví de Rosanes, Corbera de Llobregat, la Pobla de Claramunt, etc., fins a poblacions de la Catalunya central allunyades del focus primitiu de la revolta, com per exemple Caldes de Montbui, Balsareny, Sallent, Arbúcies, Oristà, Viladrau, Prats de Lluçanès, Sant Hilari Sacalm, etc. La ràpida difusió de la protesta sembla un indici inqüestionable de la situació límit -de misèria i violència extrema- que patia bona part de la població catalana de l'època, fins al punt que no tenia inconvenient a protestar contra la fiscalitat confiscatòria que li era imposada, malgrat la previsible resposta repressiva de les autoritats borbòniques."

Font: Josep Maria Torras i Ribé. Felip V contra Catalunya. Testimonis d'una repressió sistemàtica. Rafael Dalmau, Editor: Barcelona, 2005, p. 91-92.

Comentaris

  1. 300 anys a la merda! 300 anys perduts i sotmesos a la pressió militar de qui no té raó.
    Ara, hi tornem altra vegada. La mateixa CiU fa una crida a la insubmissió. Ahir hi va haver una manifestació (totalment desconeguda de servidor!) al Parlament de Catalunya per demanar la indep. Ostres, aquests del PP son uns molt bons aliats nostres!! Ho estan embolicant tant tot això de la involució que pretenen, que ben aviat ens aconseguiran aixecar dels nostres llits!! Ara bé, crec que, tal com deia en Mas-Colell (crec), cal anar abans a Brussel·les i posar-los com a testimonis. Però, fer-ho amb en Junqueras i en Tremosa, que saben molt bé a quina porta trucar. No fos pas que ens equivoquéssim de porta i ens sortissin en Vidal-Quadras amb la Merkel en pijama....!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon dues opinions.
      primera, si bé és cert que el pp ha ajudat a fer pujar l'independèntisme, si però ha estat principalment gràcies a les mesures polítiques (recentralització)però ara les mesures impopulars son econòmiques i això ja no tinc tan clar que faci pujar més l'independèntisme, més aviat això suposarà incrementar les reivindicacions socials, i aquestes quan siguin serioses apareixeran com un "indignados 2" i ho dic així en castellà, perque per desgracia serà així (ja varem tenir la prova amb els indignados del 15m)i aleshores per pragmatisme pur una bona part del 51% dels Si és pasaran a aquesta reivindicació perque el primer és el primer i ja haurem begut oli, perque el tema català quedarà arraconat, per tant ens em d'avançar avans no pasi, vull dir que tenim presa però és que ens cal la presa.
      Molta gent està cofoia amb el 51% de l'enquesta del CEO, jo tmabé, però una majoria d'opinadors diuen que això seguirà creixent, jo crec que no que o bé em arribat al nostre sostre o com a molt pujarem una mica més però no gaire mes, de fet aquest 51% ja és molt doncs representa més del 60% de vots, tenim presa perque ens cal la presa.

      Segon, no comparteixo l'idea d'anar a Brussel·les, allà no ens faran ni cas( com bé explica en Salvador Garcia al seu bloc: Llibertat) no fà gaire explicaba aqui mateis que pactan (per interesos) amb un parell d'estats, jo deia Xina i Israel segurament tindriem més posibilitats de ser reconeguts, i a la UE aniria a dir que volem sortir (seria l'unica manera de que ens fesin cas)a part que crec que seria el millor, romadre fora de la UE i d'aqui uns anys ja en parlarem ( tenim masa idealitzada la UE i ja estem veient que no és cap ganga)

      Elimina
    2. segueixo,
      és bó el que li ha pasat a en Mas-Colell (ara cal veure si servira de quelcom positiu) també ja sabem el que molts intuiem que en Mas està posant tots els frens al seu abast i a més està tiran l'ancla, sort (si és què és veritat) que una part dels seus se l'hi està revoltant, però que espabilin, molts opinen que és donarà el tomb quan peti algun detonant, jo dic que ja estan petant els detonants encara que tenen molta habilitat i molts mitjans per tapar-los.
      Podriem tenir un soci inesperat ( per la independència, pactaria amb el diable )el sr.Fainé, doncs per un imperatiu europeu veura com perd el poder de Bancaixa, per tant l'única manera de conservar-lo seria amb una Catalunya independènt,
      Cada cop el marge és més petit, i ara ja han començat a carregar-se fins i tot als seus col·laboradors quintacolumnistes ( Fainé, Mas-Colell i sgur que algun que altre no tan mediatics o significats) haurem de veure com reaccionen, aquest espanyols estan embogits d'éxit i si no marxem no pararan ni tan siquera amb els seus.( els em de sumar, han de veure que també guanyaran amb la independència)
      Tenim presa peruqe ens cal la presa, estem pràcticament en el cim, i després de fer cim s'ha de baixar, per tant em de clavar la senyera ja, sino ens veurem obligats a baixar per manca d'oxigen

      Eliseu

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…