Ves al contingut principal

Catalans revoltats contra l'espoli (III): l'aixecament de la sal (#revoltacatalana)

"El desafecte de la gent del país contra els qui exercien el poder polític no minvà pas amb el temps, i una espurna fou suficient per a encendre el foc de la revolta. Tot vingué d'un incident promogut per la cobrança de l'impopular impost de la sal. L'any 1666, havent trobat els funcionaris a casa de Josep Trinxeria, de Prats de Molló, vint-i-cinc lliures de sal portada de Espanya, de contraban, i no havent-se posat d'acord aquells i aquest sobre l'import de la multa, car els cobradors exigien la quantitat corresponent a 66 lliures, en lloc de 25, en Trinxeria s'endinsà a la muntanya i es declarà en rebel·lia. El seu gest fou imitat per d'altres persones, que es feren seva la causa, tot declarant la guerra als gabelous o cobradors de l'impost. Joan Miquel Mestre, pagès, conegut popularment per l'Hereu Just, i Damià Nohell esdevingueren tot seguit lloctinents de la partida d'en Trinxeria.

Bons coneixedors de les muntanyes de l'Alt Vallespir, aquells homes es convertiren aviat en senyors del país, i durant el segon semestre de 1667 i el primer de 1668 assassinaren una colla de cobradors. Les forces enviades cap aquelles feréstegues valls foren rebutjades, i el Consell Sobirà, davant la impossibilitat de detenir els promotors de la revolta, el 21 de juliol de 1668 promulgà un decret declarant-los pertorbadors públics i prometent cent dobles d'or a qui detingués qualsevol d'ells i cinquanta dobles a qui presentés el cap d'algun. [...]

Els primers mesos de 1669 foren d'una certa treva per causa de l'arribada al Rosselló de nombroses tropes, d'una promesa d'amnistia i de l'oferta de reduir la contribució de la sal; però a les acaballes del mateix any es reprengué la revolta, amb la mateixa finalitat que abans: evitar l'exacció de l'impost de la sal. El primer d'entrar en acció fou l'Hereu Just abans citat, el qual, amb la seva colla, a primers d'octubre de 1669 assassinà un pagès de Ceret i el 7 de novembre matà un guarda de la sal a Calmelles, i quatre més, pocs dies més tard; també a Fontcoberta, prop d'Illa, fou víctima de la mateixa colla un altre guarda de la sal."

Font: Josep Sanabre, La resistència del Rosselló a incorporar-se a França. Barcelona: Editorial Barcino, 1970, p. 102-103 i 105.

Comentaris

  1. Doncs, si passem del S.XVII a l'actual S.XXI podem establir semblances amb això de, per exemple, les autopistes. N'hi ha tantes comparacions vàlides...! Però, si ara agafem aquesta de les "autobèsties" i li posem els ingredients de l'abús i el nou cobrament sorpresa actual i el que serà a partir de setembre, juntament amb la gasolina-diesel, i molts ects. més, doncs aquí ho tenim tot igual per tornar-hi amb la repetició.
    En Deulofeu, amb la seva teoria de la matemàtica de la història, tenia molta raó quan insistia en els cicles repetitius-evolutius de la història. Abans la sal, ara la gasolina i la mare que els aguanta.... (sense incloure-hi cap noia!)
    Salute!!

    ResponElimina
  2. Permeteu una expressió un xic grollera, però penso que tenien els collons més ben posats els avantpassats que no pas nosaltres. Tanta estelada, i tanta manifestació per no avançar ni un pas. Si la història es repeteix, ara no podem permetre que acabi en derrota, i per tant capgirar la nostra història d'una vegada!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…