Catalans revoltats contra l'espoli (III): l'aixecament de la sal (#revoltacatalana)

"El desafecte de la gent del país contra els qui exercien el poder polític no minvà pas amb el temps, i una espurna fou suficient per a encendre el foc de la revolta. Tot vingué d'un incident promogut per la cobrança de l'impopular impost de la sal. L'any 1666, havent trobat els funcionaris a casa de Josep Trinxeria, de Prats de Molló, vint-i-cinc lliures de sal portada de Espanya, de contraban, i no havent-se posat d'acord aquells i aquest sobre l'import de la multa, car els cobradors exigien la quantitat corresponent a 66 lliures, en lloc de 25, en Trinxeria s'endinsà a la muntanya i es declarà en rebel·lia. El seu gest fou imitat per d'altres persones, que es feren seva la causa, tot declarant la guerra als gabelous o cobradors de l'impost. Joan Miquel Mestre, pagès, conegut popularment per l'Hereu Just, i Damià Nohell esdevingueren tot seguit lloctinents de la partida d'en Trinxeria.

Bons coneixedors de les muntanyes de l'Alt Vallespir, aquells homes es convertiren aviat en senyors del país, i durant el segon semestre de 1667 i el primer de 1668 assassinaren una colla de cobradors. Les forces enviades cap aquelles feréstegues valls foren rebutjades, i el Consell Sobirà, davant la impossibilitat de detenir els promotors de la revolta, el 21 de juliol de 1668 promulgà un decret declarant-los pertorbadors públics i prometent cent dobles d'or a qui detingués qualsevol d'ells i cinquanta dobles a qui presentés el cap d'algun. [...]

Els primers mesos de 1669 foren d'una certa treva per causa de l'arribada al Rosselló de nombroses tropes, d'una promesa d'amnistia i de l'oferta de reduir la contribució de la sal; però a les acaballes del mateix any es reprengué la revolta, amb la mateixa finalitat que abans: evitar l'exacció de l'impost de la sal. El primer d'entrar en acció fou l'Hereu Just abans citat, el qual, amb la seva colla, a primers d'octubre de 1669 assassinà un pagès de Ceret i el 7 de novembre matà un guarda de la sal a Calmelles, i quatre més, pocs dies més tard; també a Fontcoberta, prop d'Illa, fou víctima de la mateixa colla un altre guarda de la sal."

Font: Josep Sanabre, La resistència del Rosselló a incorporar-se a França. Barcelona: Editorial Barcino, 1970, p. 102-103 i 105.

Comentaris

  1. Doncs, si passem del S.XVII a l'actual S.XXI podem establir semblances amb això de, per exemple, les autopistes. N'hi ha tantes comparacions vàlides...! Però, si ara agafem aquesta de les "autobèsties" i li posem els ingredients de l'abús i el nou cobrament sorpresa actual i el que serà a partir de setembre, juntament amb la gasolina-diesel, i molts ects. més, doncs aquí ho tenim tot igual per tornar-hi amb la repetició.
    En Deulofeu, amb la seva teoria de la matemàtica de la història, tenia molta raó quan insistia en els cicles repetitius-evolutius de la història. Abans la sal, ara la gasolina i la mare que els aguanta.... (sense incloure-hi cap noia!)
    Salute!!

    ResponElimina
  2. Permeteu una expressió un xic grollera, però penso que tenien els collons més ben posats els avantpassats que no pas nosaltres. Tanta estelada, i tanta manifestació per no avançar ni un pas. Si la història es repeteix, ara no podem permetre que acabi en derrota, i per tant capgirar la nostra història d'una vegada!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas