Ves al contingut principal

Catalans revoltats contra l'espoli (III): l'aixecament de la sal (#revoltacatalana)

"El desafecte de la gent del país contra els qui exercien el poder polític no minvà pas amb el temps, i una espurna fou suficient per a encendre el foc de la revolta. Tot vingué d'un incident promogut per la cobrança de l'impopular impost de la sal. L'any 1666, havent trobat els funcionaris a casa de Josep Trinxeria, de Prats de Molló, vint-i-cinc lliures de sal portada de Espanya, de contraban, i no havent-se posat d'acord aquells i aquest sobre l'import de la multa, car els cobradors exigien la quantitat corresponent a 66 lliures, en lloc de 25, en Trinxeria s'endinsà a la muntanya i es declarà en rebel·lia. El seu gest fou imitat per d'altres persones, que es feren seva la causa, tot declarant la guerra als gabelous o cobradors de l'impost. Joan Miquel Mestre, pagès, conegut popularment per l'Hereu Just, i Damià Nohell esdevingueren tot seguit lloctinents de la partida d'en Trinxeria.

Bons coneixedors de les muntanyes de l'Alt Vallespir, aquells homes es convertiren aviat en senyors del país, i durant el segon semestre de 1667 i el primer de 1668 assassinaren una colla de cobradors. Les forces enviades cap aquelles feréstegues valls foren rebutjades, i el Consell Sobirà, davant la impossibilitat de detenir els promotors de la revolta, el 21 de juliol de 1668 promulgà un decret declarant-los pertorbadors públics i prometent cent dobles d'or a qui detingués qualsevol d'ells i cinquanta dobles a qui presentés el cap d'algun. [...]

Els primers mesos de 1669 foren d'una certa treva per causa de l'arribada al Rosselló de nombroses tropes, d'una promesa d'amnistia i de l'oferta de reduir la contribució de la sal; però a les acaballes del mateix any es reprengué la revolta, amb la mateixa finalitat que abans: evitar l'exacció de l'impost de la sal. El primer d'entrar en acció fou l'Hereu Just abans citat, el qual, amb la seva colla, a primers d'octubre de 1669 assassinà un pagès de Ceret i el 7 de novembre matà un guarda de la sal a Calmelles, i quatre més, pocs dies més tard; també a Fontcoberta, prop d'Illa, fou víctima de la mateixa colla un altre guarda de la sal."

Font: Josep Sanabre, La resistència del Rosselló a incorporar-se a França. Barcelona: Editorial Barcino, 1970, p. 102-103 i 105.

Comentaris

  1. Doncs, si passem del S.XVII a l'actual S.XXI podem establir semblances amb això de, per exemple, les autopistes. N'hi ha tantes comparacions vàlides...! Però, si ara agafem aquesta de les "autobèsties" i li posem els ingredients de l'abús i el nou cobrament sorpresa actual i el que serà a partir de setembre, juntament amb la gasolina-diesel, i molts ects. més, doncs aquí ho tenim tot igual per tornar-hi amb la repetició.
    En Deulofeu, amb la seva teoria de la matemàtica de la història, tenia molta raó quan insistia en els cicles repetitius-evolutius de la història. Abans la sal, ara la gasolina i la mare que els aguanta.... (sense incloure-hi cap noia!)
    Salute!!

    ResponElimina
  2. Permeteu una expressió un xic grollera, però penso que tenien els collons més ben posats els avantpassats que no pas nosaltres. Tanta estelada, i tanta manifestació per no avançar ni un pas. Si la història es repeteix, ara no podem permetre que acabi en derrota, i per tant capgirar la nostra història d'una vegada!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…