Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La major part dels dies (que són pocs aquells en els quals pren autèntica consciència de la seva insostenible situació) la dona pateix una síndrome d'Estocolm de cavall: es pregunta què és el que deu haver fet malament perquè allò li estigui passant justament a ella. Quina part de culpa en té. Fins i tot després de cada pallissa rebuda, cada vegada més freqüents, sobretot des del moment en què les coses a casa, econòmicament, van començar a anar malament. A tota hora, guerra psicològica de submissió. Amb el blau encara ben acolorit, la frase habitual: t'estimo molt, no pots marxar. No em deixis. Fora és negra nit, no sabràs viure sense mi. Et faré si cal la vida impossible. I així, quan s'han superat determinats nivells de dominació i d'humiliació, la història només té dos finals possibles: o la fugida del domicili conjugal o l'assassinat. I fugida o morta la dona, la gallina dels ous d'or, potser quan vegin el que han fet, també s'intentaran suicidar.

Comentaris

  1. Realment encertat, tot i que com a dona, és ben trist que fins i tot la meva terra pateixi igual que ho fam moltes dones; però aquí som molts els que sabem del patiment; de com n`és de maltractada. Per tant, som còmplices d'aquesta atrocitat, i cal actuar immediatament.

    ResponElimina
  2. Be, ho hem de fer públic perquè els veïns se'n adonin de la nostra situació i perquè no els sorprenguin futurs esdeveniments. La justícia i la raó estan de la nostra part. I realment serà de justícia la satisfacció de veure com s'enfonsen quan deixem de mantenir-los. Ho sento de tot cor. Els vull veure enfonsats. Perquè lo que ens han fet i lo que volen fer-nos es la síntesi de l'odi mes abjecte. Ho estan fent amb la consciencia retorçada d'aquell que està despert pel mal i per al mal. No es mereixen altre cosa. Que entre ells n'hi ha bona gent? Si, i tant. Però amb la que cau sobre els catalans, digueu-me on son i que fan que, per justícia, no surten a defensar-nos?.

    ResponElimina
  3. Jo sempre dic que una cosa que va començar amb un matrimoni entre dos cosins (Ferran el caragirat i Isabel la que no es rentava mai) que van falsificar una dispensa papal per casar-se no pot ser un bon inici....

    ResponElimina
  4. Aquest mateix sí,il ja el va fer servir el President Maragall quan s'iniciava el pedregar de l' Estat[ut] i tothom se li va tirar a sobre. Sempre he compartit aquesta trista comparació i els fets no fan més que corroborar-ho.

    ResponElimina
  5. Hi han vegades que la dona maltractada fot una ganivetada al maltractador, mal sia per rebre mes desprès si no l'ensopega del tot.
    Aquí ens desfoguem plorant entre nosaltres, poques vegades ni tan sols a cala veïna.
    A vegades trobo molt, molt curiós que hi hagi gent que no sàpiga fotre un revés quant el punxen pel darrera constantment, massa bo vol dir "tonto", deia el meu avi.
    Crec que vol dir "tonto", covard, pocapena, acollonit i un reguitzell de sinònims mes. Vol dir també "català"?.
    L'avi Joa'Quim.

    ResponElimina
  6. Em sembla que la dita és: massa bo vol dir bobo. I si, la història ens recordarà com a mínim com a badocs, en aquesta etapa (almenys als nostres polítics). Tant de bo tanata badoqueria no faci que ho perdem tot.

    ResponElimina
  7. http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/07/gaudi_al_parlament_87309.php

    Article del mes. Enorme Francesc Canosa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas