Ves al contingut principal

"Catalunya no té raons històriques per demanar el concert" (#dretshistorics)

La veritat, ja fa mandra criticar-lo. És més, suposo que fer venir el senador Montilla (em nego a dir-li expresident) per posar-s'hi públicament en contra ha de formar part, necessàriament, de la campanya a favor de l'anomenat pacte fiscal. Vista en perspectiva, la incapacitat d'aquest home per honorar el seu càrrec de president de la Generalitat és realment insultant. Em pregunto si en tot el temps en què va presidir la Gestoria, va dedicar ni cinc minuts a llegir algun llibre sobre la història de l'antiga Diputació del General, la institució que els restauradors de l'autogovern el 1931 van prendre com a referent històric. Als darrers anys se n'han publicats uns quants i de bons (alguns amb la modesta participació d'un servidor). Si el senador Montilla hagués consultat, ni que fos per sobre, alguna d'aquelles històries hauria comprovat que les Corts catalanes medievals i modernes (fins a l'esclafament borbònic del 1714) eren plenament sobiranes en matèria de creació de tributs i gestió de la fiscalitat d'àmbit nacional.

Hauria comprovat que precisament l'essència del naixement de l'antiga Generalitat fou el de materialitzar la recaptació de les imposicions que acordava la Cort general (els tres estaments i el comte de Barcelona). Que per fer-ho va crear i desenvolupar al llarg de quatre segles (XIV-XVIII) una estructura administrativa i fiscal que abraçava tot el país i que fins i tot era realment allò que definia les seves fronteres. De fet, en paraules de Víctor Ferro, que va construir el primer erari públic europeu de la modernitat. I si el senador Montilla hagués arribat a les darreres pàgines hauria llegit que tot aquest esforç de generacions va ser anorreat en un moment per l'aplicació del dret de conquesta al nostre dret públic. I en tancar algun d'aquells llibres, el senador Montilla potser hagués entés que dir que Catalunya no té drets històrics de sobirania en matèria fiscal és un autèntic insult a la intel·ligència i a la memòria de milers de catalans que van deixar la pell per defensar-la. Clar que, per arribar a aquesta conclusió, potser és imprescindible superar un llindar mínim de llums i de dignitat. Potser és demanar massa.

Comentaris

  1. Sóc d'ERC i de vegades encara penso com vam posar aquest sac de merda al càrrec més important del país, marededéu.

    ResponElimina
  2. http://www.youtube.com/watch?v=oNvjC6TXiLM&feature=player_embedded

    ResponElimina
  3. El senador Montilla té el quint pis per llogar i no despenja de més amunt (o d'on no n'hi ha no en raja, ves què hi farem). De quídams com ell n'hi ha molts a tot arreu. La cosa greu és que Catalunya hagi elevat un torrapipes a la més alta dignitat del país, un cagabandúrries que no està, ni prop fer-hi, a l'alçada del càrrec que ha exercit.

    Joan

    ResponElimina
  4. El més greu no és que Montilla hagi estat President. Podria haver passat com una molt mala broma si haguérem estat un país normal. El més greu per a mi és no poder saber les persones que el varen posar. A aquestes sí que se les ha d'acusar d'haver enviat el nostre país a la merda en un no-res. No se'ls pot portar als tribunals de justícia, però als de responsabilitat intel·lectual, cultural i dignitat, sí. Hauria de caure algun cap, rodar pel pendent de la vergonya: Carod, Ridao, Saura, Nadal,....???

    ResponElimina
  5. Si, i alguns es ventaven de que aquest espanyolot ignorant va arribar a la presidència de la Generalitat perquè a Catalunya som molt oberts i demòcrates. Com Estat Units, terra d'oportunitats i llibertat. - Mireu espanyols quant de bons jans som els catalans que inclús un andalús pot arribar a president - (perdó per ser catalans).
    Viuen en un mon de chupi güais sense voler adonar-se'n que les "oportunitats" i les "llibertats" ens les regulen des de Madrid.

    ResponElimina
  6. +1000 per "torrapipes" Joan. La paraula de la setmana.

    ResponElimina
  7. Mmmm... Dubtava entre "torrapipes" i "mitja cerilla". Tots dos compostos li escauen. Gràcies!

    Joan

    ResponElimina
  8. Per aquells que volen la unió o submissió de Catalunya sigui com sigui no hi ha llibre ni història que valgui. És dir la seva per intentar treure uns drets que per a ells no ens pertoquen. Els vam perdre amb la seva conquesta.

    ResponElimina
  9. Es una rata ignorant, si Catalunya no te drets historics que torni la morterada que s'embutxaca per ser president d'una regio inventada. Aquest curt de gambals hauria de ser expulsat del pais a patades.

    ResponElimina
  10. Notícia a la Vanguàrdia sobre les putades que fa el Gobierno de España al Port de Barcelona. Res de nou sota el sol, vaja. Ens volen ofegar econòmicament i punt. El que és més interessant son els comentaris, sobretot els fets en castellà. La Brigada vol tapar-ho tot i aturar el país. Eppur si muove, bitches!

    http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120706/54321401545/fomento-peaje-contenedores-puerto-barcelona.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…