Ves al contingut principal

El cas Ausàs i l'ofici de polític (#reformapolitics)

L'Ametlla de Mar











Semblava persona assenyada, conciliadora i cordial. Però, en fi. Què hi farem. Haurà de pagar, si és que és demostra (com sembla) que ha fet una malifeta. El cas, però, és prou estrany. Com molt cutre, encara que es visqui a terres de frontera, on el contraban és històricament consubstancial. De persona desesperada per obtenir, per mantenir, un nivell d'ingressos. I encara que desconec quina era la seva situació laboral actual, el cas Ausàs remet al difícil trànsit de retorn dels polítics, des del món públic del qual han gaudit durant anys, al privat que sense remei (si no s'és expresident) els espera. I el problema rau, segurament, entre d'altres coses, en com es va fer el camí invers, de la dedicació privada a la pública i de quina diferència d'ingressos (i, per tant, de tren de vida) va comportar. La biografia oficial d'en Jordi Ausàs diu que va estudiar magisteri a la Universitat de Barcelona i que havia estat mestre de català i director de l'Escola Andorrana d'Escaldes, abans d'iniciar la seva carrera política. Una trajectòria potser no prou assentada professionalment com per facilitar un retorn a l'anonimat després del seu pas per la política.

I és que, si algun dia volem un alt personal polític d'un nivell semblant al que varem tenir fa cent anys, hauríem de retornar a la meritocràcia com a forma de seleccionar-lo. Portar cafès al líder o recórrer amunt i avall passadissos de partit no hauria de ser el principal aval per obtenir càrrecs públics. Militar des dels divuit i confiar en arribar a la jubilació no hauria de ser una perspectiva materialment possible. Només aquells que dins el món acadèmic, jurídic, mèdic, empresarial o de l'administració pública, entre d'altres, haguessin acreditat un nivell d'eficiència adequat i acumulat un mínim prestigi haurien d'accedir als alts càrrecs. No caldrien, aleshores, tants assessors! Hi haurien d'accedir, a més, (aleshores, sí, amb un salari d'acord amb el seu estatus en l'àmbit privat) per un termini de temps limitat: deu o dotze anys com a màxim. Com deia aquell, els millors anys de les seves vides professionals. I, després, acabat un servei correctament retribuït, retornar a l'àmbit privat del qual havien sortit, que els rebria com a bons fills encara més experimentats. Sí, ja sé que parlo d'una utopia. Però és que és trist acabar dedicat al contraban de tabac.

Comentaris

  1. Gran fan de n'Ausàs. El modus operandi habitual és desviar fons públics via martingales diverses cap a mans privades. S'ha de reconèixer que en Ausàs és un self made man i ha obtingut la seva fortuna honradament.

    Sí: no pagar impostos a l'estat que vol destruir la teva cultura i el teu país és ser honrat. Jo, també per honradesa, he decidit no fer una sola factura més. Tot en B. Que se jodan.

    ResponElimina
  2. Em penso que en Ausàs ha fet el que presumptament ha fet impel·lit per un desig de cobdícia, de guanyar molts diners ràpidament i sense gaire esforç. Si hagués sigut el seu motiu robar al lladre que et roba, hauríem de fer-li un monument i fer-lo mereixedor de la Creu de Sant Jordi. Perquè els sons of a bitch d'espanyols no es mereixen altre cosa. I diria mes: tots nosaltres hauríem de fer un pensament i començar a robar al espanyol tot el que poguéssim i mes. Que sona malament el que dic?. Que es posar-se a la seva mateixa alçada?. Noooooo!!!

    ResponElimina
  3. A l'època de la meva joventut (.....!) la marca Cacaolat tenia el símbol Calitax serigrafiat a l'ampolla de vidre. Posteriorment, s'ha anat normativitzant això d'oferir garanties de qualitat i ara són empreses que ofereixen el control de l'empresa per poder aconseguir la seva garantia ISO de qualitat. Això s'ha fet dins d'alguns organismes. És curiós perquè jo mateix vaig dir-me que això seria paper mullat. Però, no tant, perquè l'empresa inspectora procura mantenir el prestigi suat amb el seu front i el client li satisfà molt poder-lo ensenyar a l'entrada principal.
    Doncs bé, per què no instaurar-ho també dins dels partits polítics?? Altra fórmula seria la de legalitzar empreses de partits polítics. Per què no? Només caldria que exhibissin l'adscripció política de cada empresa que vulguin participar del pastís, o que el partit estigui obligat a mostrar les seves empreses col·laboradores.

    Esclar, això de l'Ausàs, pels qui hagin fet una mica de vida a Andorra, ja haurà vist que la pulcritud no és el tarannà normal del dia. Les persones que han patit experiències dolentes dins de les seves famílies, només reduint el mal comportament dels seus pares, oncles o avis, de vegades ja en tenen prou. I no, no pot ser així. Cal rentar-se per fora i per dins cada dia a cada minut. Es veu que l'Ausàs va seguir una tradició andorrana molt normal allà....

    ResponElimina
  4. 1-fa uns anys, el malaurat alcalde Farrés de Sabadell advocava per un subsidi d'atur per als expolítics. Era una bona idea encara que políticament incorrecta. Si els millors anys de la teva vida els consagres a la cosa púbica i has de retornar a la privada en un moment complicat com ara...
    2-el delicte pressumptament perpetrat per Ausàs no deixa de ser l'evasió d'impostos, car el producte (tabac), és legal. No es pot comparar aquesta (pressumpta) actuació amb una violació, atracament, assassinat, etc.
    3-la judicatura s'ha erigit per mèrits propis en el braç executor de la reacció espanyola, suplantant els habituals reaccionaris (exèrcit, guàrdia civil...). D'aquí em sorprenen dues coses:
    3.1 el cas apareix en un moment de remuntada demoscòpica d'ERC
    3.2 la fiança és absolutament desproporcionada al delicte.
    4-tot plegat em fa pensar en una actuació política sota l'empara judicial destinada a tacar l'independentisme prenent com cap de turc un ex-polític enfangat en una activitat habitual al seu entorn geogràfic i que, al final, no és més que el comerç de productes legals al marge del fisc espanyol.
    5-podria no ser l'únic cas de persecució hispanojudicial contra independentistes amb un expedient no immaculat del tot. L'estat , com he dit més amunt, té ara com a força reaccionària de primera línia els jutges. Difícilment perseguirien un expolític del PP o del PSOE per fets semblants.
    6-els (pressumptes) trafiquejos de n'Ausàs reforcen, encara que sobti, l'honestedat dels polítics d'ERC. Que un exconseller hagi de rebaixar-se a aquestes activitats vol dir que no ha aprofitat el càrrec per a llaurar-se una jubilació daurada. Quants exconsellers de CDC i UDC, per posar dos partits, no han anaat a parar a consells d'administració per vés a saber quina raó? ERC és un partit de classes mitjanes desvinculades dels nuclis de poder i aquest cas ho reafirma.

    ResponElimina
  5. S'HAN FA INCREIBLE QUE UN PAIO QUE HA SIGUT CONSELLER D'INTERIOR,NO PUGUES ORGANITZA UNA COSA AIXI AMB MES...."CLASE".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…