Ves al contingut principal

Estampes del dia després (#prouespoli)

S'Agaró
Ha estat, pel que fa al món municipal, un autèntic cop d'estat contra l'organització de l'administració local durant els darrers trenta anys, amb el reforçament del paper de les Diputacions que ens retorna al ple franquisme. Un torpede directe a l'autonomia política, pel que fa a la competència exclusiva (?) en la regulació dels horaris comercials. Però, a més, l'augment dels impostos sobre el consum provocarà un dany a l'activitat econòmica impossible de predir per la seva magnitud. La greu paral·lització del comerç i el consegüent increment de l'atur apunten a (encara més) històrics. Dimecres passat el president del govern de la metròpoli anunciava el paquet de mesures que han de permetre estalviar 65.000 MEUR a l'Estat espanyol en dos anys. És la xifra que cal per tapar el forat generat durant els anys de l'excés per la banca a mans del complex de poder madrileny i les seves ramificacions a la costa Mediterrània. Al dia següent, en només unes hores, la constatació del mal que ens fan no podia ser més fefaent.

A punt d'entrar casa, tornant de la feina parlo amb en Claudi. El trobo encara amb un somriure a la porta de la botiga de reformes de la llar on treballa. Li pregunto com aguanten i em diu que aquell mateix matí dos clients amb paga i senyal se'ls acaben de fer enrere. Famílies de funcionaris que aturen les obres perquè els han rebaixat els ingressos i encarit l'IVA. Potser ho faran més endavant, li han dit. Pujo a casa i la meva dona m'explica que s'ha trobat al carrer amb el marit de la Marta, la primera mestra de pàrvuls dels nostres nens (només nou mesos de vida!), la que sempre recordarem per la seva alegria i la nostra tendresa. Li ha explicat que l'han acomiadat de la feina. Els tres, perquè tenen una nena molt petita, dependran del sou d'ella. Ara treballa en una guarderia pública. Em ve immediatament al pensament la notícia del tancament de jardins d'infància municipals per l'augment de preus que ha provocat la manca de diners públics. Abans hi havia cues per entrar-hi; ara, no poden omplir-les i han de tancar. Autonomisèria, patiment extrem, mentre la gent (suposadament) responsable continua debatent sobre un pacte fiscal impossible.

Comentaris

  1. Lo que mes m'indigna es que a sobre que em van acomiadar fa dos mesos, ho va fer un paio que venia de Madrid. "De ponent mal vent i pitjor gent". Ens va acomiadar a set companys i es va quedar tan ample. Un botxí professional. Ara a casa som quatre i estem tots parats.

    ResponElimina
  2. Qui t'ha d'explicar què, Arnau!! Desitjo en l'ànima que puguem superar aquesta bestiesa ben ràpidament, encara que no li veigi la sortida. A la meva filla Núria, just l'endemà del decret de l'abaratiment de l'acomiadament, també (paraula d'honor!!) li va arribar de la casa mare de Madrid un xuleta impressionant d'executiu sense escrúpols, un pistoler dels westerns, i va acomiadar-la sense haver de justificar res. El motiu oficial va ser que no vestia correctament, anant com anava amb texans llargs; volien que portés faldilla llarga! A la seva cap la van amenaçar que si no feia la feina de tots i a sobre no incrementava els beneficis, també se n'anava al carrer. Tothom plorant a llàgrima viva entre oficines i aules. Quan va poder parar de sanglotar se'n va anar al carrer acompanyant la Núria.
    Crec que el problema no ve tant d'on dius, estimat Granollacs, sinó d'uns elements auto-anomenats polítics -oportunistes, en realitat- que a España s'acumula molt dins del PP. Aquesta gent han entès que el robatori és legítim. Ara, aquesta xusma ha arribat al poder (per a mi, a la responsabilitat del poder), i ara es troben amb la disparitat de no voler que es vegin els seus robatoris i la seva ignorància supina barrejada amb cavernarisme (quin còctel!); es troben amb això i l'haver de fer el paper de seriositat davant de la UE.

    Ànims, Arnau!!

    ResponElimina
  3. Ànims Arnau! A mi no em poden fotre fora perquè soc autònom, però amb la pujada de l'IVA ja veurem si arribo a final de mes.

    Puta Espanya.

    ResponElimina
  4. Gracies companys. De tot cor. Em faig por a mi mateix perquè hauria d'estar preocupat i no ho estic. M'ho hi pres amb molta fredor. Potser la rabia em surti el proper onze de setembre. No ho se. No se quina serà l'espurna que farà impulsar-me cap a posicions no tan pacifiques. Però, com jo, quan arribi el moment segur que sortiran impulsats molts mes que jo. El nostre acomiadament ha estat molt injust. Hem vist com el nostre empresari s'enriquia a costa nostra. No hem vist beneficis quan ell els tenia i ara s'ha venut l'empresa a uns de Madrid i ens ha deixat tirats com a burilles. L'empresa que ens va comprar es centralista total. Per a mostra un botó: jo m'encarregava de la logística. Doncs be, ells porten els camions d'Itàlia i centre Europa cap a Madrid i desprès redistribuïen cap a Catalunya i València tenint nosaltres unes infraestructures a l'empresa millors que les d'ells. En els pocs mesos que hi treballat amb ells m'he adonat de lo completament garrulos que arriben a ser i que els meu cap ha venut una empresa amb un capital humà excel·lent a uns neandertals.

    ResponElimina
  5. Arnau i totes les víctimes d'aquest desgavell:
    No podeu estudiar la possibilitat de establir-vos en cooperativa, presentant un pla d'actuació-experiència a Barcelona Activa, per exemple? No en tinc ni idea de res d'això, però ho dic perquè ja són massa els que estan caient, bo i essent dels millors.
    Un altre petit comentari, si me'l permeteu: Mireu de canalitzar les vostres ràbies constructivament. No us les quedeu dins del cos o ment perquè això sí que fa mal a mig termini. Com a mínim, cal sortir a caminar per la muntanya i cansar-se de debò. La ràbia es desfoga, troba sortida per aquí i no fa tant mal a l'interior del cos.
    Salut!!!!

    ResponElimina
  6. Gracies Ramon. Ets una persona sensible. Si, ja vaig a caminar. Si alguna cosa hi tret de bo del meu actual temps lliure es gaudir del bon temps i la natura i sobre tot de la família. Abans treballava masses hores i no tenia gaire temps per a ells. I quan no camino vaig en bicicleta. De tant en tant me l'agafo de matinada i me'n vaig a gaudir de la sortida de sol al delta del Llobregat, entre aiguamolls, ratpenats, tortugues i Airbus A 320. (els avions m'agraden molt). Si algun dia esteu per allà i vegeu passar un paio amb bicicleta portant una motxilla amb una bona senyera penjant, aquest soc jo.

    ResponElimina
  7. Primer de tot, ànims a l'Arnau i en Ramón.

    La setmana passada, quan es creia que la pujada de l'IVA seria dilluns, van haver molts moviments a les empreses per tancar contractes de manteniment: es van avançar, els responsables de signatura van signar sense esperar més etc. I els comentaris generals són negatius: pagar més per a res. I encara vindrà més perquè mai no tenen prou.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…