Ves al contingut principal

Fer desesperats sense ètica ni valors (#EurovegasGoHome)

Castelldefels









Aquestes dies ha tornat a l'actualitat la qüestió Eurovegas. M'arriscaré a pecar de moralista. Però és que em sembla que cal. Perquè només sentint les declaracions d'un Ramon Espadaler a Catalunya Ràdio ("Eurovegas no s'adequa al model turístic català") ja es veu que el govern de la Gestoria incorre en aquest punt en una flagrant contradicció. Tots sabem en braços de qui ens posem. Encara que sigui en ple atac de desesperació perquè el país se'ns està quedant a les mans. L'editorial de fa uns dies del The New York Times il·lustrava ben a les clares de quin tipus de personatge estem parlant. Sóc dels ingenus que continua defensant que la fi no justifica qualsevol tipus de mitjà: que per lluitar contra l'atur cal posar a caminar la majoria independentista que tenim per acabar amb la sagnia de l'espoli que patim i crear els instruments d'infraestructura i entorn econòmic adequat, no cridar incertes inversions de qualitat més que dubtosa. Sobretot perquè, a mitjà termini, poden representar un pes per a la nostra imatge internacional que no sabem si no serà autèntic plom a les ales quan vulguem volar en temps millors.

Per a mi, un dels principals arguments contra l'actitud del govern català en relació a Eurovegas és la profunda contraindicació del missatge que la Gestoria llança a la societat catalana. Durant mesos hem sentit el conseller Josep Lluís Cleries fins i tot parlant d'un pla nacional de valors. De la importància de l'ètica de l'esforç, del treball, de l'estalvi, del consum equilibrat, de la responsabilitat col·lectiva. Se suposava que una de les grans lliçons de la descomunal crisi que estem vivint versava sobre la necessitat de començar una nova època de valors comunitaris reforçats per sortir de la disbauxa que ens havia portat fins aquí. I, enmig d'aquest debat, la Gestoria va i posa l'estora de vellut a un personatge que viu dels ingressos derivats de macro establiments on el joc, la prostitució i altres tràfics són connaturals. Si cedim en tot això a canvi d'un compromís eteri de llocs de treball estarem tornant a caminar el mateix camí que ens ha deixat on som. Disculpeu-me, però parlar de donar suport a Eurovegas en termes d'"obligació moral" sona particularment contradictori.

Comentaris

  1. Ser català es difícil. Lluitem per arrabassar del lladre madrileny allò que ens ha robat per una banda i per l'altre vull que aquest gran negoci d'Eurovegas se l'emportin ells. Es clar que ells guanyen sempre: Si es queda a Catalunya guanyen perquè ens ompliran la casa de putes, lladres i màfia. De malalts ludòpates i joves universitaris reciclats a crupiers. I si se la queden ells, llavors seran ells els que tindran tota aquesta púrria, que ja els hi està be, perquè ells també ho son de lladres malparits, mafiosos i males putes del "que se jodan".

    Ells sempre guanyen.

    Perdoneu, però algú ho havia de dir.

    ResponElimina
  2. Nota: quan dic "púrria" no em refereixo als "joves universitaris reciclats a crupiers". Deu mon guard.

    ResponElimina
  3. No recordo si el Presència de diumenge passat o de l'anterior que hi havia un article que ens situava molt bé quina mena de personatge és aquest de l'Eurovegas. Maniobra la brutícia político-econòmica dels EEUU i d'Israel de manera tan brutal que repugna el més insensible. Ara bé, fa anys que dic que la infrastructura de l'oci seriós de Barcelona, i en general de tota Catalunya, està bastant per sota del desitjable per la qualitat de turista que volem que ens visiti i que ens deixi la seva càrrega tan pesada dels seus bitllets. La famosa plaça de toros que encara està en semi-activitat cal convertir-la en un circ estable de gran línia, per exemple. Cal tornar fer reviure aquell Scala Barcelona que tant prestigi ens va donar. Els joves no sabeu de què parlo. Però els qui ja esteu dins de la jubilació, sí. Cal oferir entreteniment i cultura d'alt nivell, en resum. Amb l'aparició d'aquest Eurovegas, s'han despertat els del joc de Barcelona proposant fer el mateix d'aquest racista i manipulador ianqui. Ahir mateiz, en Suqué vaticinava que l'Eurovegas no vindrà aquí ni a Madrid. Que el pati està massa empobrit i no pot fer el que li doni la gana.
    Jo només demano que els d'aquí s'hi posin de valent i facin un treball molt ben fet. Que la Generalitat es vegi alleujada amb els del joc d'aquí i pugui enviar aquest Adelson (?) a pastar fang del bo.

    Ah!, pels qui no ho sabeu, sàpigueu que els anys trenta a Barcelona, just al Collserola, sota del Tibidabo, hi va haver el Casino de joc més fabulós que mai hi ha hagut en tot Europa. Autèntiques, fabuloses fortunes hi corrien cada nit per allà; també, formidables "senyoretes" i enormes suïcidis en trobar-se de sobte haver perdut tot, tot, un reialme sencer...

    ResponElimina
  4. Eurovegas al delta significa (re)incidir encara més en el model econòmic castellano-andalús que tant de mal ens ha fet. Ara, percisament, el que convé és deixar morir els sectors que han ensorrat la nostra economia (immobiliari i adjacents) amb eutanàsia, si cal. Tot el que no vagi en aquesta línia és perpetuar una economia de casino marbellí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…