Ves al contingut principal

Fer desesperats sense ètica ni valors (#EurovegasGoHome)

Castelldefels









Aquestes dies ha tornat a l'actualitat la qüestió Eurovegas. M'arriscaré a pecar de moralista. Però és que em sembla que cal. Perquè només sentint les declaracions d'un Ramon Espadaler a Catalunya Ràdio ("Eurovegas no s'adequa al model turístic català") ja es veu que el govern de la Gestoria incorre en aquest punt en una flagrant contradicció. Tots sabem en braços de qui ens posem. Encara que sigui en ple atac de desesperació perquè el país se'ns està quedant a les mans. L'editorial de fa uns dies del The New York Times il·lustrava ben a les clares de quin tipus de personatge estem parlant. Sóc dels ingenus que continua defensant que la fi no justifica qualsevol tipus de mitjà: que per lluitar contra l'atur cal posar a caminar la majoria independentista que tenim per acabar amb la sagnia de l'espoli que patim i crear els instruments d'infraestructura i entorn econòmic adequat, no cridar incertes inversions de qualitat més que dubtosa. Sobretot perquè, a mitjà termini, poden representar un pes per a la nostra imatge internacional que no sabem si no serà autèntic plom a les ales quan vulguem volar en temps millors.

Per a mi, un dels principals arguments contra l'actitud del govern català en relació a Eurovegas és la profunda contraindicació del missatge que la Gestoria llança a la societat catalana. Durant mesos hem sentit el conseller Josep Lluís Cleries fins i tot parlant d'un pla nacional de valors. De la importància de l'ètica de l'esforç, del treball, de l'estalvi, del consum equilibrat, de la responsabilitat col·lectiva. Se suposava que una de les grans lliçons de la descomunal crisi que estem vivint versava sobre la necessitat de començar una nova època de valors comunitaris reforçats per sortir de la disbauxa que ens havia portat fins aquí. I, enmig d'aquest debat, la Gestoria va i posa l'estora de vellut a un personatge que viu dels ingressos derivats de macro establiments on el joc, la prostitució i altres tràfics són connaturals. Si cedim en tot això a canvi d'un compromís eteri de llocs de treball estarem tornant a caminar el mateix camí que ens ha deixat on som. Disculpeu-me, però parlar de donar suport a Eurovegas en termes d'"obligació moral" sona particularment contradictori.

Comentaris

  1. Ser català es difícil. Lluitem per arrabassar del lladre madrileny allò que ens ha robat per una banda i per l'altre vull que aquest gran negoci d'Eurovegas se l'emportin ells. Es clar que ells guanyen sempre: Si es queda a Catalunya guanyen perquè ens ompliran la casa de putes, lladres i màfia. De malalts ludòpates i joves universitaris reciclats a crupiers. I si se la queden ells, llavors seran ells els que tindran tota aquesta púrria, que ja els hi està be, perquè ells també ho son de lladres malparits, mafiosos i males putes del "que se jodan".

    Ells sempre guanyen.

    Perdoneu, però algú ho havia de dir.

    ResponElimina
  2. Nota: quan dic "púrria" no em refereixo als "joves universitaris reciclats a crupiers". Deu mon guard.

    ResponElimina
  3. No recordo si el Presència de diumenge passat o de l'anterior que hi havia un article que ens situava molt bé quina mena de personatge és aquest de l'Eurovegas. Maniobra la brutícia político-econòmica dels EEUU i d'Israel de manera tan brutal que repugna el més insensible. Ara bé, fa anys que dic que la infrastructura de l'oci seriós de Barcelona, i en general de tota Catalunya, està bastant per sota del desitjable per la qualitat de turista que volem que ens visiti i que ens deixi la seva càrrega tan pesada dels seus bitllets. La famosa plaça de toros que encara està en semi-activitat cal convertir-la en un circ estable de gran línia, per exemple. Cal tornar fer reviure aquell Scala Barcelona que tant prestigi ens va donar. Els joves no sabeu de què parlo. Però els qui ja esteu dins de la jubilació, sí. Cal oferir entreteniment i cultura d'alt nivell, en resum. Amb l'aparició d'aquest Eurovegas, s'han despertat els del joc de Barcelona proposant fer el mateix d'aquest racista i manipulador ianqui. Ahir mateiz, en Suqué vaticinava que l'Eurovegas no vindrà aquí ni a Madrid. Que el pati està massa empobrit i no pot fer el que li doni la gana.
    Jo només demano que els d'aquí s'hi posin de valent i facin un treball molt ben fet. Que la Generalitat es vegi alleujada amb els del joc d'aquí i pugui enviar aquest Adelson (?) a pastar fang del bo.

    Ah!, pels qui no ho sabeu, sàpigueu que els anys trenta a Barcelona, just al Collserola, sota del Tibidabo, hi va haver el Casino de joc més fabulós que mai hi ha hagut en tot Europa. Autèntiques, fabuloses fortunes hi corrien cada nit per allà; també, formidables "senyoretes" i enormes suïcidis en trobar-se de sobte haver perdut tot, tot, un reialme sencer...

    ResponElimina
  4. Eurovegas al delta significa (re)incidir encara més en el model econòmic castellano-andalús que tant de mal ens ha fet. Ara, percisament, el que convé és deixar morir els sectors que han ensorrat la nostra economia (immobiliari i adjacents) amb eutanàsia, si cal. Tot el que no vagi en aquesta línia és perpetuar una economia de casino marbellí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…