Ves al contingut principal

Foc i demagògia a discreció (amb perdó) (#focemporda)

Costa Brava
El drama dels focs a l'Empordà ha desfermat la tempesta esperada a l'opinió publicada i a les xarxes socials. No em refereixo a l'habitual oportunisme punitiu tan del gust de la dreta cavernària representada pel ministre Fernández Díaz; quina diferència amb el bon criteri sobre les causes manifestat per l'alcalde de Figueres, en Santi Vila! No, parlo de la polèmica per les reponsabilitats al voltant de l'incendi. Tal faràs, tal trobaràs, diuen. Era clar que, a la primera oportunitat, l'esquerra més assedegada s'abraonaria sobre el conseller Felip Puig per demanar-li responsabilitats, amb l'efígie del conseller Saura marcada a la pell del bíceps. Sé que és una postura fàcil, la de posar-se al mig, però és que ni em vaig identificar amb els justiciers d'Horta de Sant Joan ni amb els de la Jonquera. D'una banda, hi ha els qui imputen a l'actual govern de la Gestoria, amb oportunisme i pel boc gros, l'infern que s'ha estat vivint a l'Empordà. Principalment, es basen en la retallada de fons destinats als bombers. L'Oriol, l'únic que conec s'intercanvia el casc amb els companys, perquè li van dir que no hi havia quartos per proveir-lo d'un de nou. És petitó i porta els guants que podrien ser del seu germà gran. I les seves samarretes ignífugues (o potser és la camisa, ara no recordo, però tant se val) fa unes tres-centes rentades que van deixar de ser-ho. És innegable que els bombers catalans treballen en condicions d'extrema dificultat. I no només ara. Ja fa uns quants anys. Durant el tripartit, al parc d'una important ciutat catalana, els bombers havien de fer una col·lecta per comprar GPS per als camions.

Veure'ls en alguns dels vídeos que han circulat des de diumenge demostra que són uns autèntics herois. Uns valents, de veritat. És certament absurd afirmar, però, que tot i aquestes mancances, el foc de l'Empordà, agreujat per una tramontanada espectacular, hauria estat gaire diferent del que ha estat. La natura desfermada és així. També és demagògic, però, afirmar que el govern de la Gestoria retalla com retalla perquè no li queda un altre remei. No, no. Reduir un 95% (segons sembla) els recursos destinats a l'equipament dels bombers és una decisió política lliure. Es retalla aquí i no en una altra partida perquè es vol. Com s'apliquen retencions del salari inversament proporcionals en percentatge a la categoria dels treballadors públics (de manera que es perjudiqui menys els que més guanyen) perquè es vol. Com es mantenen dedicacions especials als alts càrrecs perquè es vol. Com es conserven assessors fantasmes perquè és vol. Com es paguen equips de suport personal als consellers i secretaris generals perquè és vol. Com es va eliminar l'Impost de Sucessions perquè es va voler. Com es mantenen els concerts educatius privats sense retallades perquès es vol. Etcètera, etcètera. etcètera. Són decisions polítiques legítimes. Ben segur, no hi ha un altre remei que retallar, però no val dir que es retalla com es retalla perquè no hi ha un altre remei. La demagògia va per barris.

Comentaris

  1. Amb el supòsit de que això de la Transició Nacional és seriós i realment anem cap a la independència jo faria el mateix que fa CiU: mantenir les panxes dels alts càrrecs i dels endollats plenes.

    No fos cas que l'estat els hi prometés recol·locar-los si deserten de les files de la Generalitat.

    En moments com aquests és molt important que l'estructura governamental sigui sòlida. No pot ser que l'organització encarregada de ser el canvi d'estat es desfaci com un terrós de sucre quan més ho necessites.

    Se que un autèntic patriota, en moments com aquests, és quan brilla més. Però tota aquesta patuleia d'endollats i demés caterva improductiva no son pas patriotes, son llimacs. Tot i així els necessitem.

    No pel que puguin fer per nosaltres, sinó per evitar el mal que ens farien si es passessin a l'enemic. Cal donar una imatge seriosa.

    Evidentment justifico això en el cas de que, com he dit abans, això de la TN sigui seriós i només durant un temps curt. El just i necessari per convocar eleccions, fer una majoria constituent i declarar la independència.

    Un cop declarara, a refer les institucions des de zero. Aquí la ciutadania haurem d'estar molt amatents: la inèrcia d'aquesta escòria política que ens governa els portara a intentar mantenir la martingala. No hem de deixar que passi.

    Salut, independència i un reconeixement pels bons patricis que lluiten contra les flames.

    ResponElimina
  2. A l'època del Cap de Bombers de Barcelona, del Sr. Jordà, quan jo em dedicava a l'alpinisme i ja tenia alguna experiència en rescats d'alta muntanya sense mòbils ni cap mena d'ajut vingut del cel, llavores vaig descobrir l'enorme força humana de l'equip humà dels bombers. Són gent que ara ni ho podeu sospitar si no us hi heu ficat dins de la seva carn. Ni ho poden sospitar els qui ara, amb tota mena de comoditats i exigències, diuen que fan alpinisme. Són gent sagrada per a mi. Els he viscut per dins. Són insubornables en la seva vocació i esperit de servei. Esperit de servei. Sona a xiruquero romàntic, oi! Doncs, és així. Els especuladors econòmics cavernaris espanyols i catalans que ens han dut a l'ultra misèria, estan a l'altre extrem de la corda, corda infinita de la qualitat humana. L'esperit d'un bomber és el que cal pregonar per poder fer entendre una mica el què és la solidaritat.
    En fi, m'indigna molt tot el que sigui especular ara i abans amb afanys periodístics, pretenent cercar millores, suposadament. El que és pretén és aprofitar una debilitat de la nostra geografia i clima per vomitar protagonisme.
    Aquí l'únic problema que hi ha és el de la neteja dels boscos. Si Iniciativa no fos tan fanàtica de la persecució sistemàtica, els donaria la raó. Però d'aquest problema de la neteja del bosc se n'ha parlat i molt. Vaig tenir , ja farà uns 15 anys, una trobada casual amb un propietari de molts boscos de Catalunya. Són gent molt tradicionalista, culta de vegades. Veuen la vida com una cursa de poders. Amb aquesta gent no s'hi pot comptar gens. Amb les cabres i bens dels ramaders s'hi podria comptar si en féssim una potència econòmica d'aquesta dedicació. Però són misèria i companyia. També, cal fer tallafocs per on hi passin aquestes bestioles tan bones de menjar-les a la brasa i amb all-i-oli....
    La fragilitat del bosc demana solucions naturals i deixar de banda, per decret, les exigències dels propietaris dels boscos.... Qui ho farà... De ben segur que CiU no. Tampoc ningú, ni ara ni quan siguem independents...

    Disculpeu-me, però és que se m'ha encès la sang i no vull apagar-la.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…