Ves al contingut principal

Jugar (o no) per un altre país (#seleccions catalanes)

Matthias Sindelar
Seleccions sobreposades. Seleccions imposades. Entre l'Eurocopa de futbol d'Ucraïna-Polònia i els Jocs Olímpics de Londres, un record per a uns valents, que bé podrien servir-nos d'exemple. Segons expliquen, l'Àustria dels anys trenta va admirar el món pel seu bon joc. Se la va conèixer com a l'equip meravella, el Wunderteam. Practiva un futbol espectacular, que ha estat comparat amb el de l'Holanda de quatre dècades més tard. Només la descarada manipulació arbitral d'un Mundial organitzat pel feixisme italià va impedir que s'alcés amb el títol el 1934. Durant els tres anys anteriors havia acumulat una ratxa de vint-i-vuit victòries, un empat i només dues derrotes. Aquell combinat ha estat considerat el millor de la història del país al llarg de tot el segle XX. Si algú en va destacar fou el gran davanter centre de l'Austria de Viena Matthias Sindelar (1903-1939), conegut com el Mozart del futbol. Nascut a Moràvia, va marcar el dia del seu debut amb la samarreta nacional que havia triat, precisament contra la selecció dels seus orígens familars, Txecoslovàquia.

Tot i que el Wunderteam s'havia classificat per al Mundial de França de 1938, l'Alemanya nazi, una vegada annexioat el país, obligà els seus jugadors a integrar-se a l'equip germànic. Nou dels vint-i-dos seleccionats per a aquella competició foren austríacs, procedents dels quatre equips de Viena, el Rapid, el First, l'Austria i l'Admira. Mathias Sindelar no era entre ells: a les acaballes de la seva carrera esportiva, es negà a abandonar el seu país i també a jugar amb la samarreta alemanya, adduint la seva edat i una suposada lesió. Els germànics van caure sorprenentment a les primeres de canvi, en la primera ronda, a mans de Suïssa. El 23 de gener de 1939 Sindelar i la seva nòvia van ser trobats morts al pis que compartien a Viena. Oficialment, com a conseqüència letal de la inhalació de mònòxid de carboni. Avui encara Matthias Sindelar és recordat com el millor futbolista austriac de la història. De Raftl, Schmaus, Skoumal, Wagner, Mock, Pesser, Stroh, Hahnemann i Neumer, dels seus compatriotes que jugaren el Mundial de 1938, ningú s'enrecorda.

Comentaris

  1. Bon dia,
    Desconeixia la història de Sindelar; un exemple, que molts dels nostres no tenen pas la gosadia de seguir.
    M'ha agradat descobrir el teu blog. Amb el teu permís vindré de tant en tant; i si és possible compartir algun dia, un post sobre la nostra llibertat!!

    ResponElimina
  2. Bé, sí, d'acord. Em sembla que demà comencen els jocs olímpics a London. Sí. Però, em sap greu per alguns aficionats d'aquest espai comunicatiu: Ja fa molt temps que no m'importen gens. Potser sigui per la meva edat, on ja no m'hi puc comparar en res. Però, el cas és que els trobo tan prostituïts, tan comercialitzats, tan masegats pels mitjans, que em fan pudor. Estic embafat de missatges intentant-me distreure, crec, de la realitat universal. No puc.
    Com que segueixen havent moltes coses que no puc entendre ni acceptar, torno a l'activitat política perquè no puc seguir sense compartir projecte de futur sa. Estem a un pas de l'entrada dels feixistes al Palau de la Generalitat. Tenim un Mortadelo que ens insulta a cor què vols. Tenim la mare dels Zip i Zape renyant-nos pel que no hem de fer.
    Estem a les portes d'una tardor molt, molt calenta i no vull que m'agafi endormiscat...

    ResponElimina
  3. No, ni el Barça és el meu equip. Els he vist jugar defensant els colors d'Espanya tan ferventment que m'entrava vomitera. Desprès els he vist onejant una senyera quan triomfava La Roja i he vist que ells onejaven la senyera regional, l'autonòmica. No pas la nacional. No son els meus jugadors. Son mercenaris sense ànima. Aquest no es el meu Barça. Te raó en Mourihno: "todo teatro".

    ResponElimina
  4. En aquests cas, podria ser perfectament que molts d'aquests austríacs que jugaven amb Alemanya no juguessin per un altre país, sinó pel seu.
    Realment els austríacs són alemanys que la història ha posat en un altre estat, igual que Alemanya no és més que el projecte d'unir tots els alemanys en un estat. Tinc entès que sobretot en aquella època molts austríacs se sentien perfectament alemanys, volien la unió i a sobre simpatitzaven amb el règim nazi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…