Ves al contingut principal

Jurament de fidelitat a la província (#prouespoli)

Avui el Parlament de Catalunya aprovarà per una àmplia majoria una nova proposta de pacte fiscal. Tret d'una sorpresa per a mi impensable, serà practicament la mateixa que defensa el dret a l'autodeterminació del país i exactament la que ja teníem l'octubre de 2011, ara fa nou mesos! Encara que l'unionisme sembla haver fracassat en el seu intent desesperat per aigualir la proposta, com que la memòria és recent, és ben legítim témer que els propers mesos els nostres representants ens ofereixin, fins al cop de porta definitiu del govern espanyol, un penós itinerari negociador ple de renúncies, semblant al de l'Estatut(et) del 30 de setembre del 2005. És, doncs, prou assenyat recordar avui el jurament de fidelitat a la província aprovat el 26 de setembre de 1640 per la gran Junta de Braços, màxima representació política del país, convocada pel diputat eclesiàstic i canonge d'Urgell Pau Claris:

"Juro a Déu y als quatre Evangelis, per mi corporalment tocats, de què tindré la unió y conformitat ab les demés persones y universitats del present Principat de Cathalunya y Comtats de Rosselló y Cerdanya que ha aparegut als Brassos generals és necessària per la defensa natural que se està preparant, y conservació de sas Constitucions, privilegis y libertats, y [que] saré fahel y leal a la província, y no·m apartaré ni dividiré del que per los molts il·lustres senyors deputats o altres persones que de ses senyories tindran poder serà ordenat en las cosas deliberadas per los Brassos, fins haver obtingut de sa magestat (que Déu guarde) la satisfacció dels mals passats y lo remey y reparo del que·ns amenassen y seguretat per a gosar de la justícia, tranquilitat y pau tant desijada" (Xavier Torres, La Guerra dels Segadors, Lleida: Pagès-Eumo, 2006, p. 123-124).

Comentaris

  1. Perdoneu la meva supina ignorància: Si al 1640 s'implantaven les províncies a Catalunya, això pot voler dir que Catalunya ja estava "intervinguda" per Castella?
    En qualsevol cas, avui, efectivament, és dia de mal-humors perquè es votarà (sembla que el PSC s'abstindrà) un Pactet fiscal de mínims o de misèries i, alhora, es consumarà la rendició econòmica vers Espanya demanant el no confessat rescat. Rescat de qui ens deu diners. Té broma la cosa... L'interrogant és si se n'aprofitarà Madrid per fer-nos colar per la seva centrifugadora...? Sí, esclar! Al cap i la fi, és el nou model de guerra de submissió a la que ens sotmet Madrid.
    Per on es farà visible? Juguem al què-hi-veus...?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…