Ves al contingut principal

Jurament de fidelitat a la província (#prouespoli)

Avui el Parlament de Catalunya aprovarà per una àmplia majoria una nova proposta de pacte fiscal. Tret d'una sorpresa per a mi impensable, serà practicament la mateixa que defensa el dret a l'autodeterminació del país i exactament la que ja teníem l'octubre de 2011, ara fa nou mesos! Encara que l'unionisme sembla haver fracassat en el seu intent desesperat per aigualir la proposta, com que la memòria és recent, és ben legítim témer que els propers mesos els nostres representants ens ofereixin, fins al cop de porta definitiu del govern espanyol, un penós itinerari negociador ple de renúncies, semblant al de l'Estatut(et) del 30 de setembre del 2005. És, doncs, prou assenyat recordar avui el jurament de fidelitat a la província aprovat el 26 de setembre de 1640 per la gran Junta de Braços, màxima representació política del país, convocada pel diputat eclesiàstic i canonge d'Urgell Pau Claris:

"Juro a Déu y als quatre Evangelis, per mi corporalment tocats, de què tindré la unió y conformitat ab les demés persones y universitats del present Principat de Cathalunya y Comtats de Rosselló y Cerdanya que ha aparegut als Brassos generals és necessària per la defensa natural que se està preparant, y conservació de sas Constitucions, privilegis y libertats, y [que] saré fahel y leal a la província, y no·m apartaré ni dividiré del que per los molts il·lustres senyors deputats o altres persones que de ses senyories tindran poder serà ordenat en las cosas deliberadas per los Brassos, fins haver obtingut de sa magestat (que Déu guarde) la satisfacció dels mals passats y lo remey y reparo del que·ns amenassen y seguretat per a gosar de la justícia, tranquilitat y pau tant desijada" (Xavier Torres, La Guerra dels Segadors, Lleida: Pagès-Eumo, 2006, p. 123-124).

Comentaris

  1. Perdoneu la meva supina ignorància: Si al 1640 s'implantaven les províncies a Catalunya, això pot voler dir que Catalunya ja estava "intervinguda" per Castella?
    En qualsevol cas, avui, efectivament, és dia de mal-humors perquè es votarà (sembla que el PSC s'abstindrà) un Pactet fiscal de mínims o de misèries i, alhora, es consumarà la rendició econòmica vers Espanya demanant el no confessat rescat. Rescat de qui ens deu diners. Té broma la cosa... L'interrogant és si se n'aprofitarà Madrid per fer-nos colar per la seva centrifugadora...? Sí, esclar! Al cap i la fi, és el nou model de guerra de submissió a la que ens sotmet Madrid.
    Per on es farà visible? Juguem al què-hi-veus...?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…