Jurament de fidelitat a la província (#prouespoli)

Avui el Parlament de Catalunya aprovarà per una àmplia majoria una nova proposta de pacte fiscal. Tret d'una sorpresa per a mi impensable, serà practicament la mateixa que defensa el dret a l'autodeterminació del país i exactament la que ja teníem l'octubre de 2011, ara fa nou mesos! Encara que l'unionisme sembla haver fracassat en el seu intent desesperat per aigualir la proposta, com que la memòria és recent, és ben legítim témer que els propers mesos els nostres representants ens ofereixin, fins al cop de porta definitiu del govern espanyol, un penós itinerari negociador ple de renúncies, semblant al de l'Estatut(et) del 30 de setembre del 2005. És, doncs, prou assenyat recordar avui el jurament de fidelitat a la província aprovat el 26 de setembre de 1640 per la gran Junta de Braços, màxima representació política del país, convocada pel diputat eclesiàstic i canonge d'Urgell Pau Claris:

"Juro a Déu y als quatre Evangelis, per mi corporalment tocats, de què tindré la unió y conformitat ab les demés persones y universitats del present Principat de Cathalunya y Comtats de Rosselló y Cerdanya que ha aparegut als Brassos generals és necessària per la defensa natural que se està preparant, y conservació de sas Constitucions, privilegis y libertats, y [que] saré fahel y leal a la província, y no·m apartaré ni dividiré del que per los molts il·lustres senyors deputats o altres persones que de ses senyories tindran poder serà ordenat en las cosas deliberadas per los Brassos, fins haver obtingut de sa magestat (que Déu guarde) la satisfacció dels mals passats y lo remey y reparo del que·ns amenassen y seguretat per a gosar de la justícia, tranquilitat y pau tant desijada" (Xavier Torres, La Guerra dels Segadors, Lleida: Pagès-Eumo, 2006, p. 123-124).

Comentaris

  1. Perdoneu la meva supina ignorància: Si al 1640 s'implantaven les províncies a Catalunya, això pot voler dir que Catalunya ja estava "intervinguda" per Castella?
    En qualsevol cas, avui, efectivament, és dia de mal-humors perquè es votarà (sembla que el PSC s'abstindrà) un Pactet fiscal de mínims o de misèries i, alhora, es consumarà la rendició econòmica vers Espanya demanant el no confessat rescat. Rescat de qui ens deu diners. Té broma la cosa... L'interrogant és si se n'aprofitarà Madrid per fer-nos colar per la seva centrifugadora...? Sí, esclar! Al cap i la fi, és el nou model de guerra de submissió a la que ens sotmet Madrid.
    Per on es farà visible? Juguem al què-hi-veus...?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)