Ves al contingut principal

La mirada perduda del Gran Timoner (#marxemja)











Rumors als mitjans sobre un suposat virulent combat intern a Convergència. Diuen que el Gran Timoner hauria fet figa davant les pressions del Pont Aeri i que només la intervenció dels Pujols hauria evitat el desastre. La tristor que desprèn l'Artur Mas respon a la convicció de la impossibilitat de trencar la pressió d'entrepà entre la imposició de la pau dels cementiris per part de l'establishment i la insatisfacció creixent d'una gent, de bona part de tot un país, al qual l'estratègia del pacte fiscal ja se li ha quedat petita. Convergència manté el programa de fa dos anys, però aquests vint-i-quatre mesos pesen com si hagués passat tota una dècada. Dues velocitats cada vegada més difícils de conjugar. L'experiència humana diu que la gent canvia poc i normalment a pitjor. Per això, tot i l'amor que li han professat tants independentistes, el criteri dels quals m'estimo, no he aconseguit deslligar la imatge del nostre Gran Timoner de la fotografia, a la sortida de la Moncloa, si no m'erro, del 24 de gener de 2006. Aquell pacte amb el PSOE consistent en la rebaixa definitiva de l'Estatut(et) a canvi de recuperar el Palau de la Generalitat. País en majúscules per poder en minúscules.

Es repetirà ara la jugada? Hi ha sensacions que s'ensumen a l'aire i el pas dels dies no fa sinó confirmar-les. El temps passa i la indecisió es confirma. La impressió de manca de tremp la vaig sentir refermada en veure fa no gaire, en la dedicatòria a l'encapçalament del llibre d'honor d'una empresa, la grafia pertorbadora del Gran Timoner. Aquell traç s'oferia al lector inequívocament desnortat, desestructurat, insegur, fins i tot diria un punt infantil; digueu-me poc rigorós, però vaig veure clar que (o molt m'equivocava) o difícilment aquell home ens portaria a la llibertat. Ara, alguns dels que l'havien defensat a capa i espasa en els temps més difícils es van despenjant del seu suport. El mateix cronista comtal Barbeta deixa anar que podria acabar, per la capacitat d'ensorrar una gran il·lusió, com el gran fracàs de l'esquerra happyflower, l'expresident Zapatero. El temps s'acaba. El Gran Timoner trist, de mirada perduda, no sembla voler ser l'home cridat a trencar-nos els barrots de la presó. El proper 25 de juliol tindrem a les mans un nou acord parlamentari pel pacte fiscal. Una nova passa que ens apropa a la riba fresca del gran riu. I si ell no el vol creuar caldria que deixés pas a algun altre valent.

Comentaris

  1. Hola Granollacs i companyia. Doncs parlant del pacte fiscal jo estic convençut que el proper 25 de juliol tindrem a les mans un nou desacord parlamentari, perquè de lo que es tracta es de no enfrontar-se a Espanya. El "Gran" Timoner s'ha cagat i no crec que sigui nomes per les pressions dels mafiosos del pont aeri. Suposo que a aquestes alçades de la pel·licula el nostre president ja haurà rebut les amenaces cap a ell i la seva família dels serveis d'intel·ligència? espanyols que no es tallen un pel a l'hora de posar-te la bossa pel cap. En fi. Que no se li pot dir res si es retira a temps i deixa pas al que es vegi amb cor de plantar cara al poderós estat espanyol. Segueixo creient que si no ho fem nosaltres els polítics no ho faran mai.

    ResponElimina
  2. Hi ha una manera de treure't de sobre les amenaces (lògicament si un vol mantenir-se dret). Explicar-les i fer més evident que mai la teva voluntat política. En Mas no les explica i segueix jugant amb una calculada ambigüitat.

    ResponElimina
  3. Jo també veig que en Mas comença a fer mala cara, de cansament, d'abatiment... La fortalesa que se li presumia ha decaigut. Potser perquè ara ja s'ha acabat el temps de l'ambigüitat i l'anar fent. Ha de triar, entre l'establishment immobilista (i els seus aliats de fireta, com el PP català o el PSC) o entre el progrés. I això és el que no volia fer. Doncs bé, és com quan a un nen se li diu "T'has fet gran i has de triar".

    ResponElimina
  4. Jo no confio en CiU com a organització capaç de dur-nos cap a la independència, masses contradiccions, massa integrants amb carpetes del CNI i massa indicis de finançament irregular. L'estat espanyol es pot carregar "judicialment" al partit i els seus màxims dirigents en un cap de setmana.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…