La retirada federal en dos actes (#PSc)

Perdoneu que insisteixi tant darrerament en el seguiment dels socialistes catalans, però és que sempre he cregut que la divisió de les dues ànimes del PSc es produirà el dia abans de la independència i ara veig que els signes d'inestabilitat s'hi acumulen. És probablement, de fet, el punt més calent del debat entre independentisme i unionisme a la política catalana. Avui toca parlar de l'exconseller a la reserva Antoni Castells. I és que aquest home està llançat. Ara que va a un mitjà rere l'altre per presentar el seu darrer llibre, cada dia se li escalfa la boca una mica més. Si continua fent un temps més de promoció acabarà per passar per l'Armariòmetre. Fa uns dies va visitar l'Oracle d'en Xavier Grasset, a Catalunya Ràdio. La seva intervenció, en contraposició oberta a la divisa "el federalisme està molt viu" que continua defensant Pere Navarro o de la defensa de to depressiu de Miquel Iceta al seu bloc, va expressar clarament la retirada federal d'una part del socialisme català. Castells va començar per admetre que en aquest punt havia fet una certa evolució darrerament. Podríem resumir el seu procés d'abandó, el desament al calaix d'aquesta vella doctrina que gairebé tothom sap que és inviable a Espanya des de fa un segle, en dos fases.

En un primer acte, que és el que ara mateix ja representa l'exconseller, s'accepta definitivament que el federalisme no serveix per refer Espanya al gust dels catalans: bàsicament, perquè és tracta d'un estat de matriu castellana que està plenament orgullós de ser-ho. En aquest punt, la vehemència de Castells contra el castellanisme que ha impregnat històricament i encara avui constitueix el motor de la construcció de l'estat espanyol, és total, absoluta. Cap independentista l'expressaria més bé. Castells, però, reserva el federalisme encara per establir les bases d'un suposat pacte bilateral amb Espanya. Aquest serà, si és honest, a no trigar gaire, el segon acte de la comèdia de la retirada federal. A Castells encara li falta veure clar, arribar a la conclusió indefugible (fruit de l'experiència contrastada una i mil vegades) que amb els espanyols no s'hi pot fer cap pacte, perquè no pensen complir-ne cap fins a la nostra completa eliminació del mapa. Esperem que el naufragi del pacte fiscal a Madrid, d'aquí uns mesos, l'acabi de convèncer de la necessitat d'anar oficiant el definitiu funeral del projecte federal del socialisme català.

Comentaris

  1. Mare meva però en quin món viu el Iceta...

    ResponElimina
  2. És lògic que insisteixis amb els PSC, que hi insistim tots. El pes dels socialistes a Catalunya és molt important. Si no estiguessin abocats en aquesta crisi, crec que estarien tornant a omplir la meitat dels escons catalans.
    I, pel que fa a l'Antoni Castells, n'he conegut alguns com ell. M'encantaria que algun dia despertessin d'aquesta alegria de l'utopia de poder travessar la paret de formigó.... Avui , a Catalunya estem en un país de necessitats imperioses i no de romanticismes utòpics.

    ResponElimina
  3. SOCIALISME CATALA? PER FAVOR.....EL SOCIALISME CATALA VA MORIR AMB AN PALLACH. I AQUEST QUE ARA AIXECANT TAN EL GALLO,FA RES ANAVEM BEN COFOIS DEL BRAS DEL PSOE.

    ResponElimina
  4. ElPSC està preparant el terreny veient l'evolució el país; no volen quedar-se despenjats el "dia després".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)