diumenge, 1 juliol de 2012

Massa temps topant amb el mateix mur (#pactefiscal)

Felip IV de Castella
Llegir història des de la implicació amb el present ofereix, diguem-ne, contínues connexions neuronals. M'agrada consignar-vos-les aquí. Acabada la Guerra dels Segadors, els excessos dels soldats sobre el terreny retornaren ben aviat (si és que l'havien abandonat en algun moment) als nivells més sagnants de les dècades anteriors. L'estiu de 1654, Felicià Saiol fou enviat a la cort madrilenya en representació del Consell de Cent, el govern municipal barceloní, a fi i efecte d'aconseguir, entre altres coses, algunes compensacions al respecte. La crònica de l'assaonador barceloní Miquel Parets difícilment podria resultar més actual (la negreta és meva):

"Y dilluns, als 6 de juliol, se tingué Consell de Sent. Y lo dit Sayol va anar a Consell, y féu relatió, en públich, de sa embaxada y de tot lo que passà en ella. Y axí se veu clarament que no pugué alcansar ninguna cosa del fi prinsipal per lo que y anave, que era lo negoti dels allotjaments y de las vacsacions que los soldats feyen per tota la províntia, y de les contributions que los cabos y officials majós se feyen contribuir per totes les viles y llochs de Catalunya, ab molts grans danys de tots los provintials, y a perill de moltes desdiches que s'i podien sucseyr per dites coses; y, per lo tant, ne donaren rahó a sa magestat, que, aprés, no puguesen ignorar que no aguesen avisat. Y axí, dit enbaxador no pugué alcansar ninguna cosa de dita pretentió, sino que, per ara, se avia de passar de aquexa manera, per no poder acudir a enviar dinés a las pagas dels soldats, y que prest, los prometia de traure'ls de dites vecsacions, però que, per ara, que·s prengués patièntia. Y axí, no se acabà cosa de sa pretentió, restan totom molt desconsolat de dita enbaxada, veient que no se n'avia acabat cosa, sinó bones esperanses per lo tems esdevedidor. Déu vulla que així sia."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada