Ves al contingut principal

Neix l'Armariòmetre (#sommajoria)

La creació de la majoria social independentista assolida al llarg dels dos darrers anys comporta, n'hem parlat aquí ben sovint, un constant degoteig de noves incorporacions a la causa. Tot i que en l'esfera estrictament política el trio unionista conformat per Alicia Sánchez-Camacho, Pere Navarro i Josep Antoni Duran i Lleida fa hores extres per evitar-ho, l'històric esllavissament social és inevitable. Fins i tot els partits de lideratge unionista viuen convulsions internes importants, davant la constatació que el seu espai electoral s'aprima i que la seva insistència en reformular una i altra vegada la dependència costa, cada vegada més, de fer empassar a amplis sectors de la societat catalana. I tot i que els grans translatlàntics de la comunicació al nostre país continuen de cul, també és innegable que no hi ha mes en el qual algun opinador faci el salt cap a la majoria del nostre país que sap que l'única sortida viable per tal d'evitar la residualització i persistir com a comunitat nacional i per a sortir de l'atzucac de la crisi, aprofitant l'actual reformulació federal d'Europa, és la de constituir-nos en estat propi.

A proposta d'un lector, a partir d'avui, ara que som en plena temporada estival de fitxatges futbolístics, obrim dins aquest bloc l'Armariòmetre, una pàgina dedicada a encabir les noves incorporacions a la majoria per la independència. Amb la limitada capacitat de l'autor i les propostes arribades dels lectors a través de comentaris a aquest apunt o a la nova secció, anirem fent relació dels personatges públics que van fent el pas, si és possible, amb un enllaç a l'article o vídeo en el qual expliquin els seus arguments. Cal estar preparats, perquè, previsiblement, el ritme de sortides serà cada vegada més accelerat, a mesura que la nostra condició majoritària sigui més i més palesa. Inclourem, això sí, només aquells que mai abans s'hagin posicionat públicament a favor de la independència. Aquells que ara ho facin per primera vegada. És a dir, els que realment surtin de l'armari de la dependència. Confiem que aquest nou Armariòmetre constitueixi una eina d'il·lusió i autoestima col·lectiva per a tots aquells que volem la llibertat plena, perquè ja som molts, ja som la majoria.

Comentaris

  1. Bravo per la iniciativa!
    La sortida d'armari més espaterrant d'aquests moments per a mi i que em ve ara a la memòria ha estat la d'en Joan Majó:
    http://www.vilaweb.cat/noticia/4017568/20120605/lex-ministre-socialista-joan-majo-aposta-independencia-catalunya-dins-ue.html

    Val a dir, si no m'equivoco, que aquest canvi d'actituds d'il·lustres personatges sortint d'armaris inimaginables, crec que és causat per l'actitud d'en Jordi Pujol. No és un clam perdut en un dia fosc, sinó repetit des tots els diversos punts de vista des d'on es vulgui mirar.
    Si hem de tenir algú en safata en aquest moments, és en Pujol pater. A les primeres declaracions d'en Pujol, els nostres avis van quedar esborronats, desorientats de tanta gosadia. Ara, ja el tornen a escoltar, l'entenen i el segueixen. Dels avis venen els néts. Tenim diversos exèrcits amb els seus soldats i comandants, però l'ànima de la senyera catalana d'ara és ell.

    ResponElimina
  2. Jo soc molt incrèdul amb els polítics. Penso que si ara surten de l'armari es perquè s'oloren que això de la independència esta molt proper i volen situar-se per obtenir bones poltrones en el futur nou Estat. De ben grosses en veurem. Canvis d'actitud (de camisa) impensables en aquests moments ens faran vomitar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…