Neix l'Armariòmetre (#sommajoria)

La creació de la majoria social independentista assolida al llarg dels dos darrers anys comporta, n'hem parlat aquí ben sovint, un constant degoteig de noves incorporacions a la causa. Tot i que en l'esfera estrictament política el trio unionista conformat per Alicia Sánchez-Camacho, Pere Navarro i Josep Antoni Duran i Lleida fa hores extres per evitar-ho, l'històric esllavissament social és inevitable. Fins i tot els partits de lideratge unionista viuen convulsions internes importants, davant la constatació que el seu espai electoral s'aprima i que la seva insistència en reformular una i altra vegada la dependència costa, cada vegada més, de fer empassar a amplis sectors de la societat catalana. I tot i que els grans translatlàntics de la comunicació al nostre país continuen de cul, també és innegable que no hi ha mes en el qual algun opinador faci el salt cap a la majoria del nostre país que sap que l'única sortida viable per tal d'evitar la residualització i persistir com a comunitat nacional i per a sortir de l'atzucac de la crisi, aprofitant l'actual reformulació federal d'Europa, és la de constituir-nos en estat propi.

A proposta d'un lector, a partir d'avui, ara que som en plena temporada estival de fitxatges futbolístics, obrim dins aquest bloc l'Armariòmetre, una pàgina dedicada a encabir les noves incorporacions a la majoria per la independència. Amb la limitada capacitat de l'autor i les propostes arribades dels lectors a través de comentaris a aquest apunt o a la nova secció, anirem fent relació dels personatges públics que van fent el pas, si és possible, amb un enllaç a l'article o vídeo en el qual expliquin els seus arguments. Cal estar preparats, perquè, previsiblement, el ritme de sortides serà cada vegada més accelerat, a mesura que la nostra condició majoritària sigui més i més palesa. Inclourem, això sí, només aquells que mai abans s'hagin posicionat públicament a favor de la independència. Aquells que ara ho facin per primera vegada. És a dir, els que realment surtin de l'armari de la dependència. Confiem que aquest nou Armariòmetre constitueixi una eina d'il·lusió i autoestima col·lectiva per a tots aquells que volem la llibertat plena, perquè ja som molts, ja som la majoria.

Comentaris

  1. Bravo per la iniciativa!
    La sortida d'armari més espaterrant d'aquests moments per a mi i que em ve ara a la memòria ha estat la d'en Joan Majó:
    http://www.vilaweb.cat/noticia/4017568/20120605/lex-ministre-socialista-joan-majo-aposta-independencia-catalunya-dins-ue.html

    Val a dir, si no m'equivoco, que aquest canvi d'actituds d'il·lustres personatges sortint d'armaris inimaginables, crec que és causat per l'actitud d'en Jordi Pujol. No és un clam perdut en un dia fosc, sinó repetit des tots els diversos punts de vista des d'on es vulgui mirar.
    Si hem de tenir algú en safata en aquest moments, és en Pujol pater. A les primeres declaracions d'en Pujol, els nostres avis van quedar esborronats, desorientats de tanta gosadia. Ara, ja el tornen a escoltar, l'entenen i el segueixen. Dels avis venen els néts. Tenim diversos exèrcits amb els seus soldats i comandants, però l'ànima de la senyera catalana d'ara és ell.

    ResponElimina
  2. Jo soc molt incrèdul amb els polítics. Penso que si ara surten de l'armari es perquè s'oloren que això de la independència esta molt proper i volen situar-se per obtenir bones poltrones en el futur nou Estat. De ben grosses en veurem. Canvis d'actitud (de camisa) impensables en aquests moments ens faran vomitar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)