Ves al contingut principal

Obligats a triar per imperatiu moral (#federalismeutopic)

Sant Miquel de Terrassa










Més enllà de les amenaces de bloqueig econòmic. De repressàlies que encara ens allunyen més dels espanyols, els representants polítics i mediàtics del nostre unionisme apel·len ja només, gairebé com a únic argument, al sentimentalisme identitari. Encara que sigui intel·lectualment tan pobre. No és cap sorpresa. De fet, es tracta d'un dels arguments clàssics, de capçalera, de la intel·lectualitat espanyolista a Catalunya. L'hem sentit des de fa molts anys, per exemple, per negar-nos el dret a tenir seleccions esportives nacionals. Què hem de fer (ens repeteixen) els que ens sentim catalans i espanyols, encara que cada vegada (afegeixo) siguem menys en les enquestes? Ens obligueu a triar? No pot ser, en diuen, no ens podeu obligar a escollir fredament. Triar entre Espanya i Catalunya, entre les nostres arrels i el nostre present, seria com triar entre el pare i la mare. Doncs mira, sí. Haureu de triar. És el que fem contínuament a la vida.

No cal fer-ho en les famílies normals, on l'amor o almenys el respecte mutu impera. Però aquest no és el cas i això, haver de triar, és més, estar obligat moralment a triar és el que passa, per desgràcia, a les famílies desestructurades com la vostra. Quan el pare (ho explicaven l'altre dia) va raptar la mare i des d'aleshores no ha deixat de maltractar-la ni un sol dia de la seva relació, potser que arriba un dia en el qual la història (per sort) s'acaba i els fills han de triar. Es pot anar fent, però arriba inevitablement el punt del trencament i aleshores, sí, cal triar. Quedar-se amb la malenconia i el buit moral del maltractador (al qual, encara que l'estimem ja ens ha quedat prou clar que serà impossible fer canviar els seus comportaments bestials) o iniciar els riscos d'una nova vida amb la persona maltractada. Cal triar, sí. Agradi o no agradi. Per gust o no. Però està arribant el dia en el qual caldrà triar. Un abans i un després en la història d'aquest país.

Comentaris

  1. Molts tenim clar quina és la nostra elecció; però el que fa trontollar són els cagadubtes. Per tant, és hora de deixar-ho ben aclarit, perquè ja no hi ha altra opció!!!

    ResponElimina
  2. No hi veig cap trauma pels que se sentin espanyols a l'hora de ser ja independents. Seran estrangers en tots sentits, encara que amb aquella ambivalència tan hispànica dels centre-sud-americans de tenir doble nacionalitat els d'origen. No pas els fills. El castellà haurà de ser segona llengua per necessitat fins uns vint-i-cinc anys més enllà i poc més. Cap més concessió. Vaja, tot això és reflexió meva sense gaire estudi previ anterior. Al cap i la fi, els ciutadans que se senten espanyols a Catalunya no deixen de ser instruments d'un aparell que els ha fet ballar al so d'una baldufa fonamentalista i integrista d'un feixisme soterrat però viu, latent.

    ResponElimina
  3. Efectivament, ens acostem a al punt de caixa o faixa. Està clar que aquesta indefinició ens està enfonsant, perquè Espanya ho té molt clar i actúa, caram si actúa! tots els divendres ens fa una nova via d'aigua.
    Els esdeveniments obliguen tothom a pendre partit, però tant si com no, tots serem arrossegats per l'onada.
    Així doncs, o caixa o faixa i aviat, que no s'encantin gaire,vaja.
    Un suggeriment:
    Us proposo aquest mes d'agost (no sembla que el pais s'hagi de tancar per vacances) treballar per omplir Barcelona l'11 de setembre. anem per feina? Endavant patriotes!

    ResponElimina
  4. Ahir vaig descobrir el Rafael Narbona amb aquest escrit. EL comparteixo, perquè tant de bo, a fora hi haguessin molts Rafaels!!! http://intothewildunion.blogspot.com.es/2012/07/por-que-odio-este-puto-pais-manifiesto.html

    ResponElimina
  5. Gràcies Dafne, realment Espanya és fastigosa. Comparteixo aquest article d'en López Tena. Demolidor, com sempre. http://www.solidaritatcatalana.cat/actualitat/opinio/el-suicidi-de-lautonomisme
    Salut i //*//

    ResponElimina
  6. En Rafael Narbona deixa ben clar que fins i tot el país que li agradaria que fos el seu no és el nostre. En cap moment fa cap referència a res català. I em sembla bé. Les coses clares: tot i els seus defectes, el nostre país és més decent que el seu (i el que li agradaria que fos el seu).

    Espanya és una puta merda. I serà una puta merda fins al seu final.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…