Ves al contingut principal

Signes greus de república bananera (#novullpagar)

L'Ametlla de Mar










Tal i com acaba de refermar la darrera enquesta del CEO, la majoria dels independentistes continuen con-fiant (i aquí la paraula que es deriva de fe, de moment, és veritablement ajustada) en CiU. Con-fien que algun dia es posaran en marxa. Però mentre el tret de sortida no sona, hi ha un perill greu d'empastifar els anhels col·lectius. No és la primera vegada que manifesto aquí la meva preocupació pel vessant més establishment de l'ànima convergent. Sobre l'estil d'exercir el poder que la caracteritza i que provoca sospites permanents. Em fa témer molt seriosament si aquest caminar sempre al fil de l'escàndol de corrupció no acabarà afectant les expectatives de l'independentisme en general. Francament, per a la futura República Catalana voldria conductes una mica diferents a les de les estructures magmàtiques d'interessos que, t'ho miris com t'ho miris, sempre acaben connectant els convergents amb els interessos de les classes dirigents de sempre. Però, poster, abans de preguntar-nos si el fet que siguin ells els qui encapçalen el corrent acabarà per deixar alguns a la riba, hauríem de qüestionar-nos on volen dur l'aigua, si és que pensen continuar de la mà de les mítiques tres-centes famílies de l'autonomisme.

Tres exemples lamentables dels darrers temps ens porten de dret a conductes d'un l'estil més propi d'una república bananera que del país seriós i lliure que suposadament volem construir. La primera, de fa setmanes, ja comentada abastament, el fet que Salvador Alemany es mantingui encara com a presidentdel consell assessor (CAREC) del Gran Timoner alhora que proposa la privatització de les poques autopistes que continuen a mans públiques. Més proper en el temps, des de fa uns dies, sabem que el conseller Felip Puig ha posat reiteradament els mossos d'esquadra al servei de la concessionària Autema, arribant a fer aturar conductors que transitaven vies convencionals per fer-los enquestes sobre l'ús de les autopistes. Finalment, escoltem el conseller Mas-Colell sortir en defensa de la Caixa, reclamant una autocensura en l'acció d'investigació parlamentària contra els seus excessos, no sigui que acabi marxant de Catalunya. Tant de bo, aquesta escandalosa activitat governamental al servei de l'establishment no faci que una part considerable del país (que necessitem per guanyar la llibertat), acabi per rebutjar també com un tot la reclamació de la plena sobirania. A mi, això, em comença a preocupar.

Comentaris

  1. CIU, per a mi, es una enganyifa còsmica. Aquí el qui mana es el pont aeri i CIU es una de les seves eines de manipulació. Per això penso que som nosaltres i no els polítics i menys els de CIU els que tindrem de guanyar la llibertat. Perquè considero que hem de trencar i desconnectar de moltes coses inclosa aquesta pantomima de democràcia que ens te acollats als desitjos dels poderosos que depenen del seus negocis a Madrid.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…