Ves al contingut principal

Signes greus de república bananera (#novullpagar)

L'Ametlla de Mar










Tal i com acaba de refermar la darrera enquesta del CEO, la majoria dels independentistes continuen con-fiant (i aquí la paraula que es deriva de fe, de moment, és veritablement ajustada) en CiU. Con-fien que algun dia es posaran en marxa. Però mentre el tret de sortida no sona, hi ha un perill greu d'empastifar els anhels col·lectius. No és la primera vegada que manifesto aquí la meva preocupació pel vessant més establishment de l'ànima convergent. Sobre l'estil d'exercir el poder que la caracteritza i que provoca sospites permanents. Em fa témer molt seriosament si aquest caminar sempre al fil de l'escàndol de corrupció no acabarà afectant les expectatives de l'independentisme en general. Francament, per a la futura República Catalana voldria conductes una mica diferents a les de les estructures magmàtiques d'interessos que, t'ho miris com t'ho miris, sempre acaben connectant els convergents amb els interessos de les classes dirigents de sempre. Però, poster, abans de preguntar-nos si el fet que siguin ells els qui encapçalen el corrent acabarà per deixar alguns a la riba, hauríem de qüestionar-nos on volen dur l'aigua, si és que pensen continuar de la mà de les mítiques tres-centes famílies de l'autonomisme.

Tres exemples lamentables dels darrers temps ens porten de dret a conductes d'un l'estil més propi d'una república bananera que del país seriós i lliure que suposadament volem construir. La primera, de fa setmanes, ja comentada abastament, el fet que Salvador Alemany es mantingui encara com a presidentdel consell assessor (CAREC) del Gran Timoner alhora que proposa la privatització de les poques autopistes que continuen a mans públiques. Més proper en el temps, des de fa uns dies, sabem que el conseller Felip Puig ha posat reiteradament els mossos d'esquadra al servei de la concessionària Autema, arribant a fer aturar conductors que transitaven vies convencionals per fer-los enquestes sobre l'ús de les autopistes. Finalment, escoltem el conseller Mas-Colell sortir en defensa de la Caixa, reclamant una autocensura en l'acció d'investigació parlamentària contra els seus excessos, no sigui que acabi marxant de Catalunya. Tant de bo, aquesta escandalosa activitat governamental al servei de l'establishment no faci que una part considerable del país (que necessitem per guanyar la llibertat), acabi per rebutjar també com un tot la reclamació de la plena sobirania. A mi, això, em comença a preocupar.

Comentaris

  1. CIU, per a mi, es una enganyifa còsmica. Aquí el qui mana es el pont aeri i CIU es una de les seves eines de manipulació. Per això penso que som nosaltres i no els polítics i menys els de CIU els que tindrem de guanyar la llibertat. Perquè considero que hem de trencar i desconnectar de moltes coses inclosa aquesta pantomima de democràcia que ens te acollats als desitjos dels poderosos que depenen del seus negocis a Madrid.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…