Ves al contingut principal

Una manifestació permanent a la xarxa: participa-hi! (#donalacara)

Sabadell










Encara que vaig pujar la meva foto (la de veritat) a finals de febrer, aquests dies he seguit amb més intensitat la pàgina web de la campanya Dóna la cara per la independència. Es pot dir que m'hi he enganxat. Sí, és que enganxa. Comences a buscar coneguts i poblacions i t'hi pots passar una bona estona. Si no ho heu fet encara, recomano com a absolutament imprescindible que us sumeu a aquesta iniciativa de bons patricis. Si ja heu donat la cara, cal que difongueu la iniciativa entre familiars, amics, coneguts i saludats que comparteixin el nostre objectiu, el de la plena llibertat del país. La proposta va néixer a finals del 2011 de mans de l'Albert Molina (a twitter @AlbMolina) i la coordinadora local de Berga de l'Assemblea Nacional Catalana. Sis mesos més tard, s'hi han adherit més de vint-i-sis mil persones. I crec que el projecte, per extremadament original, s'ho val. Ens visualitza. És una cosa així com una manifestació permanent a favor de la independència. Com si l'esperit de consultes es concretés per sempre a la xarxa. Si poguéssim arribar als cent mil!

L'aposta del Dóna la cara sembla tècnicament sòlida (encara que el responsable del web denunciava ahir mateix la insistència d'atacs informàtics). És solvent en quant als resultats. Després de tafanejar una mica, només he trobat alguna persona repetida. Dedicar-hi una estona, certament, anima l'esperit. És com recórrer la manifestació de dalt a baix. Com esperar els votants assegut a la taula electoral. Hi trobareu gent de tota mena, perquè ja som la majoria del país. Pérez, Fernández i González a dojo. Cognoms de tot el món. Catalans d'arreu del país i de fora. Comprovareu la transversalitat del nostre moviment. Hi han pujat la seva fotografia compatriotes de més de vuit-cents municipis. Podreu descobrir polítics de tot el ventall del sobiranisme més o menys conseqüent. Cares conegudes del teatre, la música i la televisió. I moltíssima gent anònima. El poble valent. I altres que feia anys que no vèieu. És una perfecta combinació de xafarderia i patriotisme. Si la fem créixer encara una mica més causarà sensació a la xarxa. Jo ja m'hi he posat. També dels de casa. Som-hi!

Comentaris

  1. Sí, és fantàstic!
    Ahir ho vaig rebre i m'hi vaig incloure. Jo diria que a l'arribar al nucli de Catalunya, ara es dispararà i farà soroll. És com una manifestació on tothom se n'assabenta, tot el món.
    Ara ja estem cap els 26500. Us imagineu el milió i mig de la mani del 2010 ficats a internet en un sol paquet?! Doncs, això!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…