Ves al contingut principal

Una manifestació permanent a la xarxa: participa-hi! (#donalacara)

Sabadell










Encara que vaig pujar la meva foto (la de veritat) a finals de febrer, aquests dies he seguit amb més intensitat la pàgina web de la campanya Dóna la cara per la independència. Es pot dir que m'hi he enganxat. Sí, és que enganxa. Comences a buscar coneguts i poblacions i t'hi pots passar una bona estona. Si no ho heu fet encara, recomano com a absolutament imprescindible que us sumeu a aquesta iniciativa de bons patricis. Si ja heu donat la cara, cal que difongueu la iniciativa entre familiars, amics, coneguts i saludats que comparteixin el nostre objectiu, el de la plena llibertat del país. La proposta va néixer a finals del 2011 de mans de l'Albert Molina (a twitter @AlbMolina) i la coordinadora local de Berga de l'Assemblea Nacional Catalana. Sis mesos més tard, s'hi han adherit més de vint-i-sis mil persones. I crec que el projecte, per extremadament original, s'ho val. Ens visualitza. És una cosa així com una manifestació permanent a favor de la independència. Com si l'esperit de consultes es concretés per sempre a la xarxa. Si poguéssim arribar als cent mil!

L'aposta del Dóna la cara sembla tècnicament sòlida (encara que el responsable del web denunciava ahir mateix la insistència d'atacs informàtics). És solvent en quant als resultats. Després de tafanejar una mica, només he trobat alguna persona repetida. Dedicar-hi una estona, certament, anima l'esperit. És com recórrer la manifestació de dalt a baix. Com esperar els votants assegut a la taula electoral. Hi trobareu gent de tota mena, perquè ja som la majoria del país. Pérez, Fernández i González a dojo. Cognoms de tot el món. Catalans d'arreu del país i de fora. Comprovareu la transversalitat del nostre moviment. Hi han pujat la seva fotografia compatriotes de més de vuit-cents municipis. Podreu descobrir polítics de tot el ventall del sobiranisme més o menys conseqüent. Cares conegudes del teatre, la música i la televisió. I moltíssima gent anònima. El poble valent. I altres que feia anys que no vèieu. És una perfecta combinació de xafarderia i patriotisme. Si la fem créixer encara una mica més causarà sensació a la xarxa. Jo ja m'hi he posat. També dels de casa. Som-hi!

Comentaris

  1. Sí, és fantàstic!
    Ahir ho vaig rebre i m'hi vaig incloure. Jo diria que a l'arribar al nucli de Catalunya, ara es dispararà i farà soroll. És com una manifestació on tothom se n'assabenta, tot el món.
    Ara ja estem cap els 26500. Us imagineu el milió i mig de la mani del 2010 ficats a internet en un sol paquet?! Doncs, això!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…