Us presentem l'il·lustríssim senyor Garrigós (#seleccionscatalanes)


Una vegada l'any em trobo a la Ribagorça amb una part de la meva família aragonesa. Passem un cap de setmana tots plegats: és una bona manera de mantenir el contacte que la distància dificulta. Com que som a les antípodes ideològiques i per tenir la festa en pau acostumem a eludir amb carinyo les converses polítiques. Aquest any, però, la nostra cimera familiar va coincidir amb la final de l'Eurocopa i la il·lusió dels uns contrastava visiblement amb la falta d'identificació dels altres (de nosaltres, per ser més exactes). A la nit, retornats cadascú a casa seva, acabat el partit, els meus cosins em van enviar un eufòric missatge. Educadament (que ja se sap que les bones formes sempre tenen un punt d'impostura) un servidor els va felicitar, però sense estar-me d'afegir al meu WhatsApp de resposta: "a nosotros también nos gustaría poder celebrar algo así algún día...". Perquè els catalans que no ens identifiquem amb els símbols que ens imposen els espanyols, simplement, som exclosos. És aquell apartheid que magistralment denunciava la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes en aquell anunci del 2006 que encapçala aquest apunt.

Aquest cap de setmana, també a la Ribagorça, no gaire lluny d'on vaig conviure amb els més eufòrics cosins, s'han produït noves escenes d'autèntic esperpent, d'apartheid, contra esportistes catalans, als quals s'ha arribat a desposseir dels seus títols o a amenaçar per evitar que pugessin al podi amb la bandera que volguessin. El pitjor és que que aquesta lamentable persecució, auspiciada per la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada ha estat impulsada, ideada i sostinguda per un president català, tal i com podeu comprovar al web monolingüe de l'entitat. Juan Garrigós Toro, es diu el senyor, que segueix l'estela d'altres il·lustres botiflers de tot l'espectre ideològic de l'espanyolisme català, amb Juan Antonio Samaranch i Albert Soler Sicilia com a figures capdavanteres. El tal Garrigós, ben auxiliat pels seus escuders catalans que treballen contra el seu país, va orquestrar la gran operació internacional de finals del 2008 que va descavalcar els esportistes catalans de les proves internacionals del seu àmbit. Els espanyols, naturalment, no han deixat de premiar reiteradament el seu posicionament contra Catalunya. De fet, si el veieu per Barcelona li heu de dir ilustrísimo señor, que és el tractament que distingeix els patriotes espanyols que han rebut, com ell mateix, el setembre de 2011, la Medalla d'or de la Real Órden del Mérito Deportivo. Ah, i recordeu sempre de no barrejar política i esport.

Comentaris

  1. Des d'un punt de vista històric les cabronades que ens fem uns als altres les acabem pagant. Jo espero amb impaciència que Espanya pagui el mal fet a Catalunya. De fet ja comença a pagar-lo. No es pot ser parasit per sempre. El que sembra trons reculls tempestes. Hem de saber apartar-nos a temps. Perquè nosaltres no hem de pagar els errors dels altres, nomes els nostres. I crec que els nostres ja els hem pagat amb escreix.

    ResponElimina
  2. Espanya està caient tan vertiginosament en un tan gran descrèdit internacional, que al final ens serà fins i tot fàcil sortir-nos-en.
    Queden molt lluny els anys en que jo estava federat a la Fed. de Muntanya i Escalada, amén d'esquí i altres herbes com l'espeleologia, etc..... A plena febre del Franco, llavores sabies perfectament qui era esbirro i de qui ets podies refiar. Però, com diu l'Arnau, tot acaba tenint la seva capvuitada. I els franquistes i altres escombraries no se'n volen adonar que els està caducant tot.

    ResponElimina
  3. Quan siguem independents, deportació.

    ResponElimina
  4. Pere IV - l'hora dels adéus11 de juliol de 2012 a les 22:33

    Amb tot el que ens està passant, si el poble català no reacciona d'una vegada i a les properes eleccions torna a sortir CiU, ja podem començar a cantar l'hora del adèus, perquè d'aquesta no ens en sortim mai més. I el proper 11 de setembre, us ho asseguro, serà la darrera commemoració de la derrota TOTAL de Catalunya. Amics, les cartes ja son a la taula, ja sabem el qué ens juguem. Amb Espanya ens enfonssem o amb Catalunya ens en sortim. Ha arribat l'hora de la veritat Sr. Mas: encara no ho té clar lo del pacte fiscal?.

    ResponElimina
  5. El trabucaire de la Vall de Meià12 de juliol de 2012 a les 0:38

    Veig comentaris molt optimistes, l'únic de realista el de'n Pere IV, però vaja.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)