Ves al contingut principal

Això tampoc era al programa (#volemeleccions)

L'Ebre
El govern de la Gestoria va anunciar ahir la seva decisió de demanar un rescat per valor d'uns 5.000 milions d'euros al Regne d'Espanya. Les conseqüencies d'aquesta iniciativa (derivada de l'obligació en els futurs mesos de retornar el capital dels bons piramidals emesos els darrers anys) han estat valorades com a demolidores per experts com l'Elisenda Paluzie. En poques hores, de fet, han saltat als llocs més destacats de la premsa internacional, amb unanimitat en l'ús del terme rescat. Portem mesos escoltant els apòstols de l'actual govern autonòmic afirmant que el Gran Timoner fa les passes que corresponen exactament al seu programa electoral. Que és cert que ja existeix una majoria social favorable a la independència (encara que ha costat molt i molt, massa, acceptar la realitat demoscòpica que així ho assenyala des de fa dos anys), però que el president Mas ha de ser fidel al seu compromís amb els votants de CiU que la tardor de 2010 li van confiar portar endavant el projecte de pacte fiscal. És igual que la situació del país hagi empitjorat exponencialment des d'aleshores i que tothom sàpiga que el pacte dels nassos té zero per cent de possibilitats de prosperar sense esdevenir una estafa.

L'argument de la coherència del compromís electoral està molt bé, però ahir, 28 d'agost de 2012, se'n va anar en orris. No constava al darrer programa electoral de CiU aprovar al Congrés (quan convenia l'aliança amb el PP) la Llei d'Estabilitat Pressupostària que posava les bases per a la intervenció de Catalunya. I, sobretot, tampoc hi figurava demanar el rescat per valor de cinc mil milions d'euros, l'equivalent al que Espanya ens roba en un trimestre. Les condicions econòmiques i polítiques que aquesta intervenció de la Generalitat provocarà en els propers mesos constitueixen una cessió de sobirania (del poc que quedava) prou greu com per obligar, immediatament, a un avançament electoral. Amb un pacte fiscal inviable i el rescat de la Gestoria, per dignitat, l'actual legislatura ha de morir ja. No pot durar ni un minut més. El Gran Timoner ha de tornar a rebre l'aval dels electors per continuar on és: proposar-los acceptar definitivament una autonomia residual intervinguda o plebiscitar via eleccions al Parlament de Catalunya la independència del Principat. Si no ho fa, hi haurà un abans i un després del dia d'ahir: la incoherència és el que més desgasta un lideratge polític.

Comentaris

  1. Es lo que venim dient fa una temporada. Si analitzem què diu CIU i què fa CIU arribarem a la conclusió que CIU està radicalment en contra de la independència i voluntàriament sotmesa a Espanya. I si seguim aquest fil veurem que amb l'acció de CIU el que surt més beneficiat es el sector Pont Aeri català. CIU es un instrument de La Caixa, La Vanguardia, Abertis, etc. que diu el que ens agrada sentir i teatralitza un nacionalisme de cartró pedra i ens fot ma a la butxaca en nom d'Espanya.
    I he de dir que ho fa molt be. Centenars de milers de catalans han estat estafats.
    I ara, havent cridat que Espanya ens roba, van i demanen el rescat. Demanen un préstec al lladre que ens roba sense saber ni les condicions malvades que ens imposaran els espanyols amb un cínic somriure retorçat.
    Aquest es el camí a Itaca del nostre Gran Timoner. I com passa amb el tema aeroports, per anar a Itaca haurem de fer escala a Madrid.

    ResponElimina
  2. No se perquè però avui estic de molt mala llet.

    ResponElimina
  3. Benvolgut blocaire: si no és molt demanar podries escriure la teva visió del pqe què tanta indignitat???????
    ja sabem les eternes mitges tintes de CIU...però arribar a aquest extrem????? Segueixen pensant que continuaran enganyant als catalans que els han votat?
    T'esperaves que això acabaria passant?....Ens hem de creure que molts dels seus votants són independentistes? Bé....gràcies pel teu bloc
    Una lectora una mica confusa

    ResponElimina
  4. Se acabo con el independentismo y la pajas mentales
    jajajajajajajajajajajajaja
    Nazionalismo con mis impuestos NO GRACIAS.

    Capita canalla, martillo de herejes y nazionalistas

    ResponElimina
  5. Companys epistolars creieu que aixó els passarà factura electoral als regionalistes de la lliga, perdó de Ciu?. Veig que les fan de l´alçada d´un campanar i rès, o no recordeu la traició de l´Estatut de nocturnitat i traidoria festejant amb ZP,i despres de la manifestacio de juliol, arriva el novembre i quasi majoria absoluta.Per menys de res al Montilla el van enviar a Galeres al senat.

    ResponElimina
  6. Tota la raó, Arnau Estanyol. La capacitat d'engany de CiU amb el perpetu llenguatge inconcret però efectiu crec que és avui el principal obstacle per a la independència. Absorveix i inhabilita un volum molt important de votants que la volen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…