Ves al contingut principal

Algú l'hauria d'ajudar a acceptar la realitat (#autonomistes)

Tortosa en un gravat del segle XVIII










Diuen que els amos se semblen als seus animals de companyia. Potser també, a les seves idees. Cap novetat. El temps passa i les coses canvien, es transformen. Els anys ens deixen marcats, vulguem o no, la seva petja. D'experiència profitosa i de desgast més o menys ben portat. Això val tant per a les temudes arrugues de la cara com per a l'estat d'opinió dels pobles, els anhels col·lectius, les identitats i les voluntats. Diuen (no tinc ni idea) que el botox és una toxina que paralitza els teixits cutanis i els transforma en una llustrosa crosta de cera. És, pensen els/les que hi acudeixen, com si aconseguís aturar-ne el temps. Els resultats, però, almenys en els casos més cridaners, són realment dantescos. Generen autèntiques víctimes.

Darrerament he quedat corprès per l'actual aspecte (portat a una deformació absoluta durant els darrers dos anys) d'una de les grans veus del cor unionista català, l'Alicia Sánchez-Camacho. N'he parlat amb algunes dones. No hi ha ningú al seu entorn que pugui avisar-la del que s'està fent? Em refereixo a la seva voluntat de marginalitzar-se dins la Catalunya que camina en direcció al Gran Salt. I també a la seva determinació enfollida i tenaç per destrossar-se la cara. Els arguments a favor de l'unionisme es confonen, en efecte, amb un teixit facial sotmès al botox. Es tracta de portar el país a la paràlisi total, a la deformació dels seus atractius a convertir-lo definitivament en una mena de màscara irrecuperable d'allò que podria haver estat.

Comentaris

  1. Tens raó. La meva feina consisteix a facilitar el retorn al domicili de persones que previament a l'ingrés hospitalari eren autònomes i que retornen amb discapacitat (diversitat funcional en diem ara). Així doncs els cal assolir una situació nova, evidentment molt pitjor que l'anterior i, a més a més, posar-se activament a fer tots els aprenentatges i les adaptacions necessàries, en molt poc temps (pressió assistencial dixit)per tal de retornar a la comunitat, en les millors condicions.
    Així doncs conec de primera ma aquesta faceta humana d'enclofar-se i negar la realitat. Sovint culpabilitzant l'equip assistencial (en el cas de l'Alicia segur el seu equip de treball i la crisi, la gran culpable!). Un altre clàssic és no acceptar les seqüel·les, i creure que es curaran, i així exigir més i més serveis de rehabilitació, la tècnica, la pastilla miraculosa (botox)...
    Finalment s'imposa la veritat, el que no té és remei, com diu Serrat a la cançó.

    ResponElimina
  2. També m'agradaria dir-vos que hi ha gent madura i honesta que lluiten per sortir-se'n; i famílies que s'estimen i es recolzen. En les petites històries és a on hi viuen els grans herois.
    En clau nacional també podriem fer una lectura, els catalans som més proactius i responsables, hi ha altres cultures en les que el grup familiar s'hi aboca (gitanos), dones que assoleixen el rol de malaltes per sempre més (pakistaneses)alguns que busquen el subsidi i creuen que tot és de franc, altres que no esperen res i s'espavilen prou... en fi, sense voler generalitzar, crec que es podria ben be fer un estudi transcultural ben aclaridor.

    ResponElimina
  3. Algú que no accepta la realitat està capacitat per governar un país?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No. A no ser que aquest país sia Espanya. O una CA d'aquest. O Grècia.

      Elimina
  4. No em vull ni imaginar que les polítiques es poguessin tractar amb pastilletes, com amb l'estètica o coses més grosses.
    Alícia S. Camacho: - "Miri és que estic molt dretana-cavernària i no m'ho puc corregir...!" i l'endemà se't presenti tota cofoia comprenent el nostre independentisme.
    Personalment, jo prefereixo els remeis naturals i l'acceptació natural dels meus propis defectes (perquè sóc perfecte, no?!) i que si em cal ser minoritari ho pugui acceptar amb tota naturalitat.

    ResponElimina
  5. Al Principat existeix un unionisme dur xifrable a l'entorn del 15%/20% del cos electoral, coincident en gran part amb els votants del PP. La part més illetrada d'aquest col·lectiu necessita un lideratge com el d'ASC; penseu que és gent que només s'informa a través de les televisions i ràdios espanyoles, etc. No és cap anomalia que gaudeixin d'aquest liderat, és el que necessiten!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…