Ves al contingut principal

Catalans revoltats contra l'espoli (IV): 1773

Barcelona (mitjans del segle XVIII)











"Salieron a las siete de la mañana los regidores y alcaldes comisionados. Pero luego que cada uno dio principio en su barrio a requerir a los menestrales dueños de las casas, en todas ellas se levantó generalmente el grito, aumentándose la vozería, el desorden y el atrevimiento, a proporción del número de artesanos que contenían: de suerte que en las fábricas de indianas, lienzos pintados y pañuelos, donde se juntas doscientas o más personas para distintas labores en un mismo edificio, insultaron com improperios y pedradas a los Comisionados, hasta obligarlos a refugiarse en los templos. Sin mucha dilación se echaron a la calle quantos mancebos, aprendices, mugeres y muchachos no hallaron quien les enfrenase o detubiese en las casas o fueron impedidos por los que quedaban en ellas, como sucedió en algunas. Abultose por las calles el concurso, con tales alharidos que fue menester que casi todos cerrasen sus puertas.

Siendo tan crecido el número de gentes amotinadas, era poco menor el de los atentados que proferían para ponerlos en práctica: pero embarazados en su misma muchedumbre, no atinaron a emprender unánimes los más perniciosos. Dividiéronse por último en varios pelotones, que al principio discurrieron con aparente vaguedad por las calles. De la de la [sic] Puerta Nueba desembocaron como unos quinientos mozos y muchachos, guiados por cuatro o cinco hombres cubiertos los rostros con máscaras, todos con palos, mazos y otros instrumentos ofensivos de que se surtieron en las casas de los carreteros que viven en aquel barrio. Pasó esta quadrilla por la acera de casas que hacen frente a la Puerta Nueba, y amenazando a su guardia con ademanes desde lexos, se introdujo en la ciudad por la calle del Rech Condal, llamando con grande algazara y prisa en todas las Fábricas de Indianas y casa de menestrales, para recoger los jóvenes que parece estaban convocados..."

Font: "Ephemérides comentáreas de la quinta del Principado de Cataluña...", cit. a Lluís Roura i Aulinas. Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta. Vic: Eumo Editorial, 2006, p. 144).

Comentaris

  1. Doncs això, a vore què fem...
    LLavores els catalans encara no estàvem prou domesticats i per això érem uns salvatges que anàvem "profiriendo alharidos los mancebos y los muchachos" Salvatges. Sort que ens han domesticat i ja estem ben adormits.
    Però no, hi havia un gal amagat en contrades amagades que...

    ResponElimina
  2. Domesticats? I un ou! Ja s'ho poden anar creient a Mordor, ja... Aviat veuran que la seva feina de tres segles només ha servit per fer-los més vulnerables quan Catalunya ja no sigui "seva".

    Oido barra! Marchando una de Grecia!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…