Clameu pel que sigui, però sortiu el proper Onze de Setembre (#11s2012)


Aprofitant una compareixença per recordar Josep Maria Ainaud de Lasarte, el gran mestre divulgador de la nostra memòria nacional traspassat aquests dies, el Gran Timoner ens ha demanat a tots que fem un clam civil el més transversal possible a favor del pacte fiscal. La cita de l'Onze de Setembre apareix en el calendari com el gran moment. Falta exactament un mes i hem de posar tota la carn a la graella. Aquest any, l'Assemblea Nacional Catalana ha convocat una cita unitària, sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa". Una gran concentració a la plaça Catalunya de Barcelona que rebrà diverses marxes i serà el punt de sortida per una gran manifestació que ha d'acabar davant del Parlament. El moment a Europa i al nostre país no pot ser més adient. És una oportunitat que no podem deixar escapar. Cal un esforç titànic per fer la manifestació més gran. No podem deixar ni un amic, ni un veí, ni un company de feina o d'associació, ni un sol conegut, ignorant del que s'està preparant. Es necessiten voluntaris. I també existeix la possibilitat d'organitzar autocars des del qualsevol punt del país.

Tal i com va passar el 10 de juliol (amb les polèmiques sobre la pancarta prèvies al gran dia), no podem deixar que els dubtes, els tacticismes, els purismes, els partidismes i qualsevol altra mena d'ismes embrutin una jornada que ha de ser històrica. La immensa majoria dels qui hi serem farem un clam d'independència, perquè continuem avançant molt més enllà que el govern de la Gestoria que diu acompanyar-nos. El 10 de juliol també ens demanaven que ens manifestéssim a favor d'un Estatut(et) mort. La situació del país, de la gent, és massa desesperada com per a continuar amb juguesques. Si alguns volen fer un crit de pacte, pacte com el que ens demana el president Mas, endavant, que siguin benvinguts. Cal generositat per part de tothom, que tothom suma. Per més que l'estratègia política que ha triat i que de moment es nega a accelerar (tot i els profunds canvis cap al desastre que està experimentant el país) aconselli ara al Gran Timoner plantejar la batalla del pacte fiscal, no es pot demanar al país que faci un clam a favor d'una demanda que tothom, absolutament tothom, allà i aquí, sap que és impossible. Clameu, doncs, pel que vulgueu, però no us quedeu a casa l'Onze de Setembre: cal moure cel i terra per fer-ne un dia que surti als llibres d'història.

Comentaris

  1. Estic convençut de que serà un èxit multitudinari d'on tot el món en parlarà i per bé, a excepció dels involucionistes espanyols, es clar!
    Fins i tot, ahir ens vàrem veure uns instants amb els sogres. 76 i 86 anys. Doncs, la sogra estava més contenta que espantada! I això que el sogre posa les notícies de Madrid perquè no s'ho pot creure el què es diu aquí. Ells no podran anar a la mani per motius obvis de salut. Però, saben que aquesta vegada això va en serio. I sinó, les provocacions de la Cospedal i tants altres, ens ho demostren que estan espantats.
    Ara bé, cal tenir el cap ben serè i treballant per l'endemà de la mani, per la continuació efectiva per alliberar-nos d'Espanya. Crec que ho tenim molt apamat i preparat per fer el salt.
    SOM-HI, DONCS!

    ResponElimina
  2. Si hi aneu:

    http://www.decathlon.es/Comprar/ca%C3%B1a+pesca

    En hi ha de molt barates, des de 5€. Així que res de supermans, l'estelada AMB PAL que es vegin bé! Les estelades portades a l'estil superman no es veuen a les fotos. És més fàcil manipular el peu de foto, per tant:

    La Vanguardia: Los catalanes se manifiestan por el pacto fiscal.

    El Periódico: Multitudinaria manifestación contra los recortes de Mas.

    Això no ho podran fer si es veuen 100 estelades penjades a canyes de pescar de 5€ a la foto.

    Ah, preferiblement blaves. No per qüestions ideològiques, sinó perquè cromàticament és més fàcil veure que no son una senyera normal. Les estelades roges de lluny no semblen estelades.

    ResponElimina
  3. Entrevista essencial a RAC1 a l'autor de "Delenda est Hispania" i membre del CCN Albert Pont:

    http://rac1.org/versio/blog/entrevista-a-albert-pont/

    És un tall del Versió RAC1 d'estiu. Com es nota el canvi generacional. El presentador és un noi jove (crec que abans treballava a la secció d'esports) i es nota la seva ma. I parla desacomplexadament d'independència, cosa impensable en un Basté, un Fuentes o qualsevol periodista de la vella guàrdia. Aquests mai diuen la paraula amb totes les síl·labes.

    Escolteu el tall, de debò que us agradarà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas