Ves al contingut principal

Clameu pel que sigui, però sortiu el proper Onze de Setembre (#11s2012)


Aprofitant una compareixença per recordar Josep Maria Ainaud de Lasarte, el gran mestre divulgador de la nostra memòria nacional traspassat aquests dies, el Gran Timoner ens ha demanat a tots que fem un clam civil el més transversal possible a favor del pacte fiscal. La cita de l'Onze de Setembre apareix en el calendari com el gran moment. Falta exactament un mes i hem de posar tota la carn a la graella. Aquest any, l'Assemblea Nacional Catalana ha convocat una cita unitària, sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa". Una gran concentració a la plaça Catalunya de Barcelona que rebrà diverses marxes i serà el punt de sortida per una gran manifestació que ha d'acabar davant del Parlament. El moment a Europa i al nostre país no pot ser més adient. És una oportunitat que no podem deixar escapar. Cal un esforç titànic per fer la manifestació més gran. No podem deixar ni un amic, ni un veí, ni un company de feina o d'associació, ni un sol conegut, ignorant del que s'està preparant. Es necessiten voluntaris. I també existeix la possibilitat d'organitzar autocars des del qualsevol punt del país.

Tal i com va passar el 10 de juliol (amb les polèmiques sobre la pancarta prèvies al gran dia), no podem deixar que els dubtes, els tacticismes, els purismes, els partidismes i qualsevol altra mena d'ismes embrutin una jornada que ha de ser històrica. La immensa majoria dels qui hi serem farem un clam d'independència, perquè continuem avançant molt més enllà que el govern de la Gestoria que diu acompanyar-nos. El 10 de juliol també ens demanaven que ens manifestéssim a favor d'un Estatut(et) mort. La situació del país, de la gent, és massa desesperada com per a continuar amb juguesques. Si alguns volen fer un crit de pacte, pacte com el que ens demana el president Mas, endavant, que siguin benvinguts. Cal generositat per part de tothom, que tothom suma. Per més que l'estratègia política que ha triat i que de moment es nega a accelerar (tot i els profunds canvis cap al desastre que està experimentant el país) aconselli ara al Gran Timoner plantejar la batalla del pacte fiscal, no es pot demanar al país que faci un clam a favor d'una demanda que tothom, absolutament tothom, allà i aquí, sap que és impossible. Clameu, doncs, pel que vulgueu, però no us quedeu a casa l'Onze de Setembre: cal moure cel i terra per fer-ne un dia que surti als llibres d'història.

Comentaris

  1. Estic convençut de que serà un èxit multitudinari d'on tot el món en parlarà i per bé, a excepció dels involucionistes espanyols, es clar!
    Fins i tot, ahir ens vàrem veure uns instants amb els sogres. 76 i 86 anys. Doncs, la sogra estava més contenta que espantada! I això que el sogre posa les notícies de Madrid perquè no s'ho pot creure el què es diu aquí. Ells no podran anar a la mani per motius obvis de salut. Però, saben que aquesta vegada això va en serio. I sinó, les provocacions de la Cospedal i tants altres, ens ho demostren que estan espantats.
    Ara bé, cal tenir el cap ben serè i treballant per l'endemà de la mani, per la continuació efectiva per alliberar-nos d'Espanya. Crec que ho tenim molt apamat i preparat per fer el salt.
    SOM-HI, DONCS!

    ResponElimina
  2. Si hi aneu:

    http://www.decathlon.es/Comprar/ca%C3%B1a+pesca

    En hi ha de molt barates, des de 5€. Així que res de supermans, l'estelada AMB PAL que es vegin bé! Les estelades portades a l'estil superman no es veuen a les fotos. És més fàcil manipular el peu de foto, per tant:

    La Vanguardia: Los catalanes se manifiestan por el pacto fiscal.

    El Periódico: Multitudinaria manifestación contra los recortes de Mas.

    Això no ho podran fer si es veuen 100 estelades penjades a canyes de pescar de 5€ a la foto.

    Ah, preferiblement blaves. No per qüestions ideològiques, sinó perquè cromàticament és més fàcil veure que no son una senyera normal. Les estelades roges de lluny no semblen estelades.

    ResponElimina
  3. Entrevista essencial a RAC1 a l'autor de "Delenda est Hispania" i membre del CCN Albert Pont:

    http://rac1.org/versio/blog/entrevista-a-albert-pont/

    És un tall del Versió RAC1 d'estiu. Com es nota el canvi generacional. El presentador és un noi jove (crec que abans treballava a la secció d'esports) i es nota la seva ma. I parla desacomplexadament d'independència, cosa impensable en un Basté, un Fuentes o qualsevol periodista de la vella guàrdia. Aquests mai diuen la paraula amb totes les síl·labes.

    Escolteu el tall, de debò que us agradarà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…