Ves al contingut principal

Clavats fa 113 anys (#marxemja)

Lluís Domènech i Montaner
El juliol de 1898 se signava l'armistici de la guerra amb els Estats Units, rúbrica que simbolitzava l'ensorrament del projecte multisecular de l'Espanya imperial i l'esclat d'una fonda crisi moral. La reina regent confià a un militar, Camilo García de Polavieja, la formació d'un govern capaç de superar el descrèdit dels polítics. A Catalunya, Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba van veure el moment de fer donar al catalanisme un pas endavant de dimensions històriques: proposaren (i Polavieja acceptà, bàsicament) un programa que incloïa una Diputació catalana única, un concert econòmic anàleg al de les corporacions basques, la codificació del dret civil català i algunes disposicions a favor de la llengua. Ben aviat, a la "Junta Regional de Adhesiones al programa del general Polavieja" s'hi afegiren les forces vives del país i s'elaborà un missatge a la reina regent que van subscriure el Foment del Treball, l'Ateneu Barcelonès, la Societat Econòmica d'Amics del País, l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.

El general Polavieja, però, convençut que no podria governar al marge dels partits tradicionals va acabar per pactar amb els conservadors de Francisco Silvela: el març de 1899 el polític passava a dirigir un govern en el qual Manuel Duran i Bas seria ministre de Gràcia i Justícia. Convocades les eleccions, la composició del nou Parlament facilità a Silvela oblidar-se ben aviat dels seus compromisos autonomistes amb Catalunya. Els primers pressupostos deixaren ben clar que el concert econòmic i l'autonomia anaven directament al bagul dels records. El frau de confiança comès i l'augment impositiu que l'acompanyà desfermà a Catalunya el moviment cívic conegut com a Tancament de Caixes, que aproximà al catalanisme amplis sectors de la burgesia del país. L'impagament de l'Impost de Contribució de 1899 acabà amb actuacions d'empresonament i d'embargament contra 7.000 persones, la declaració de l'estat de guerra i l'equiparament amb el delicte de sedició: finalment, els convocants hagueren de cedir davant la draconiana repressió del moviment. Tot i el seu fracàs, fou la primera vegada que el catalanisme va prendre el carrer. Que us sona tot plegat?

Comentaris

  1. "Igualico, igualico que mi defunto agüelico...!"
    Bon Granollacs, tens molts articles que cal divulgar. Potser un "Historial de greuges" podria ser un títol d'un llibre divulgatiu pels qui no els arriba res de totes aquestes coses. Fins i tot, fet en versió espanyola inclosa. Llàstima que l'Onze de Setembre ja estigui aquí. Però, caldria que ho parlessis amb alguna editorial per l'any vinent, si és que encara ens cal! Perquè a aquest pas progressiu que anem, aviat en tindrem més de fet que per fer.

    ResponElimina
  2. Si. L'historia es repeteix. Es un cercle viciós. Es l'eterna roda de Samsara. Només trencant tendències podem canviar quelcom. Es un treball de consciencia col·lectiva. Una rebel·lió individual contra els ressorts mentals que ens emmanillen la voluntat i la dignitat. Una cadena psicològica a trencar. Tota acció te la seva reacció. Hem de ser un Tsunami contra la reacció. Hem de ser imparables. Trencar el Statu Quo que Espanya ens imposa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…