Ves al contingut principal

De les comissaries a twitter, de l'insult a la tortura (#catalanofobia)

Constants històriques de l'espanyolisme més agressiu. Poques hores després de veure el documental "Operació Garzón", sobre les detencions preventives i les tortures del 92, cau a les meves mans un pamflet de 1960, imprès probablement a l'exili. Porta per títol "Els insults de la policia als detinguts". Paga la pena repassar-ne el contingut per valorar la persistència històrica de la seva catalanofòbia. "Com a complement de las informacions que hem donat relatives als incidents provocats en el concert de l'Orfeó Català del dia 19 de maig d'enguany, és convenient que tots els catalans coneguin algunes expressions usades pels membres de la Brigada Político-Social, durant els interrogatoris i mentre torturaven els detinguts. Serveixen de referència les actes notarials autoritzades pel notari de Barcelona, Antoni Gual i Ubach, números 2.068 a 2.075, del seu Protocol d'Instruments Públics, i altres declaracions fetes pels detinguts davant d'advocat. En aquests documents trobem reiteradament exposades les expressions següents." I segueix un veritable catàleg d'emanaces, una extensa enumeració d'insults anticlericals (de quan l'Església Catòlica apostava pel país), amb altres, aquests, dedicats a tots els catalans:

"'Estamos autorizados para deshacer a un individuo'. 'Los catalanes no tienen c.... y durante la guerra corrieron mucho en el Ebro'. 'Catalanes de la mierda'. 'Esclavos'. 'Dentro de unos años los catalanes seréis más esclavos que nunca'. 'Lo que Hitler hizo con los judíos no fue nada con lo que nosotros haremos con los catalanes'.'Dentro de cinco años ya no existirá Cataluña'. 'Perro catalán'. 'Hijo de p...'. 'Dentro de un año seréis unos esclavos y nos limpiaréis los zapatos'. 'Qué lástima que no pudiéramos mataros a todos'. 'Los catalanes estaréis más bajos que la mierda que sois'." I el pamflet acaba: "Només cal afegir-hi l'últim insult proferit públicament i repetidament pel Governador Civil (discurs a Igualada, el 19 de juny del 1960): 'Mal nacidos'. Sempre són els mateixos. Però la veritable opinió pública catalana ha condemnat clarament aquestes manifestacions d'odi que en la seva impotència recorre a la força bruta de la manera més abjecta. ¿I per què? Perquè Catalunya existeix, perquè Catalunya avança.¡Catalunya tornarà a ésser!¡Visca Catalunya!" 1960. 1992. 2012. Fins quan?

Comentaris

  1. Molt bona troballa! Encaixa a la perfecció amb allò que us vaig comentar dies enrere d'un company, fill de militar, que ens insultava amb gran sofisticació on treballa jo llavores, TVE.

    Permeteu-me, ja sé que és molt infantil explicar somnis. Però, deixeu-me explicar el què acabo de somniar aquesta nit: Tot el Palau de la Generalitat estava a les fosques; gairebé no en quedava ningú. M'he trobat amb l'Ortega i li he preguntat si no pagaven la llum, en broma. Ni m'ha contestat. Caminant per les fosques, m'he trobat amb dos homes que s'estaven quiets sobre d'unes lloses de la seva primera època de construcció del Palau. Em deien que a sota d'allà hi havia molta documentació dels orígens de Catalunya. Se la deuria amagar davant de la desfeta de 1714. M'he despertat.

    ResponElimina
  2. Ja coneixeu la web que denuncia la catanofòbia a internet:www.apuntem.cat. Tant si és en mitjans públics o privats, com a nivell particular, sempre m'he preguntat que és el que pretenen amb aquestes expressions que llavors, fa quaranta anys, podien haver tingut algun sentit si és que haguéssin acabat la feina, i ens haguéssin fet desaparèixer. Però això no ha passat, i ara, senzillament, crec que son expressió de la seva impotència. Del que voldrien fer, però ja no poden. En tot cas, ajuden perquè ens n'anem més depresa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…