Ves al contingut principal

El nou Cambó (#duranfotelcamp)

He deixat per a la tranquil·litat de l'estiu la lectura d'un llibre que em van portar els Reis de l'Orient, l'extensa biografia política, obra pòstuma del gran Heribert Barrera, d'un dels principals protagonistes de la política catalana al segle passat, Francesc Cambó. No hi ha pàgina en la que no em vingui al pensament una figura del panorama actual: Josep Antoni Duran i Lleida. Tot i les evidents diferències (hi ha vuitanta anys de distància amb un moment que se sembla poc), les similituds en l'essencial semblen prou importants. Si hem de creure les notes d'Heribert Barrera sobre el polític de Verges, és evident que Duran no comparteix la rotunda catalanitat del líder de la Lliga Regionalista, ni tampoc el dubtes d'aquell sobre la validesa del sufragi universal. Si, però (i això avui és clau) el seu horror a qualsevol pertorbació de l'ordre establert, un marcadíssim esperit de classe que fa que qualsevol reivindicació nacional sempre pugui esperar si és que ha de portar inestabilitat al carrer. Res més revelador de les connexions entre el conservadurisme de l'statu quo pel qual aposten un i altre, que aquest fragment del text de Barrera relatiu a la frenada camboniana en la campanya per l'autonomia el 1919 (p.192-193):

"Si lliguem caps i considerem els fets i la conducta posterior de Cambó, arribem a la conclusió que l'explicació veritable de l'aturada en sec de la campanya pro autonomia, rau en l'ordre de prioritats que la Lliga i Cambó s'havien fixat. Per ells, mantenir l'ordre social passava al davant de la resolució del problema nacional català, i en aquells moments la situació era prou greu perquè tota la gent d'ordre fes pinya. Per barrar el pas a la subversió calia trencar el front comú de dretes i esquerres que, a Catalunya la reivindicació autonòmica havia creat i, sobretot, calia ajuntar forces amb el govern i amb tot l'establishment polític espanyol que feia costat a la monarquia. Calia, doncs, deixar en segon terme tot el que pogués fer obstacle a aquesta conjunció, i com que a Madrid les reivindicacions catalanistes els molestaven més que la subversió social, -que no patien directament a casa- Cambó i la Lliga van decidir ajornar sine die tota acció concreta en pro de l'autonomia, encara que retòricament no cessessin de reclamar-la."

Comentaris

  1. Si és que la història sempre es repeteix, amic Granollacs! En Deulofeu en va fer una teoria i tot! I sinó, segueix contemplant el panorama i et trobes amb en Pi i Margall. No és una versió antiga d'en Maragall, amb nom coincident i tot? Tu que ets molt més versat en aquesta matèria, compara i et quedaràs meravellat de les repeticions. Jo no perquè ja saps que estic encallat en els segles i, això sí, cada dia una mica més ignorant... En fi, el què csl és trencar el cercle viciós, el samsara que diuen els budistes. Sembla que ho aconseguirem ben aviat i deixarem de tenir cromos repetits d'una vegada. Serà una nova col·lecció de cromos... en un cicle més elevat.

    ResponElimina
  2. L'etern retorn, que deia Nietzsche, és tan monòton. I tan trist. I tan cansat. I tan injust. I tant irritant. Duran i Lleida té un cul que demana a pets una coça enorme.

    Joan

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…