Ves al contingut principal

Espanyols per pilotes (#TotsSomÀlexFàbregas)

Masia Freixa (Terrassa)
Sé que arribo molt tard, però no vull deixar de comentar el cas del jugador d'hoquei herba Àlex Fàbregas. Peça clau de l'equip olímpic espanyol que ha dit, simplement, allò que és una completa obvietat que a ningú hauria d'ofendre: que competeix amb Espanya perquè no li'n deixen cap altra alternativa. És així de simple. Els espanyols porten anys (des de l'època del conegut feixista universal) teixint els canvis necessaris en la normativa internacional olímpica i en la interna espanyola per impedir que els esportistes catalans puguin competir amb les seves pròpies seleccions. Porten anys abocant ingents mitjans econòmics i diplomàtics per bastir un mur de contenció per evitar-ho. I aleshores, quan un jugador del país és limita a constatar-ho, afegint que ell se sent primer català i que la Marxa Reial no li diu res aleshores es desplega, desbordant d'insult i d'odi, una enfollida campanya espanyolista d'assetjament mediàtic contra ell. És a dir, no tenen prou amb imposar a l'Àlex Fàbregas i a tants altres esportistes catalans que han de jugar amb Espanya sota coacció de sanció greu, sinó que a més els obliguen a sentir-hi estima i agraïment.

El cas, afegit a tants altres de racisme espanyolista que s'han vehiculat darrerament a través de les xarxes socials és absolutament simptomàtic del moment on som: els espanyols no conceben en cap cas la necessitat de seduir, de convèncer, de construir. Ells manen i tu obeeixes. Tu ets espanyol per pilotes i pobre de tu que no te'n sentis. I és precisament per això (encara que no només) que han acabat per fer una Espanya absolutamnent inviable, de la que no trigarem gaire a sortir. I quan els catalans del Principat i els bascos d'Euskadi haguem marxat, encara la continuaran ensorrant, dessagnant, fora dels territoris que hagin caigut plenament assimilats per la Castella històrica i originària d'aquest projecte nacional d'imposició; fora d'aquells territoris que estiguin disposats a acceptar el comandament ordeno y mando del complex madrileny dels negocis. Casos com el de l'Àlex Fàbregas, sense dubte, per la seva enorme plasticitat, ajuden a convèncer els pocs distrets que queden al país.

Comentaris

  1. He viatjat molt per Espanya i he conegut molta gent. La majoria son bona gent. Els tractes i son amables i atents. Però dels que m'he trobat, la majoria tenen un ressort ocult que si pitges pot ser molt desagradable. Tinc un amic a Madrid (enginyer de telecomunicacions retirat) que de tant en tant ens trobem, dinem junts i petem la xerrada. Tenim interessos comuns. Doncs tot pot anar com la seda fins que topem amb el tema Catalunya-Espanya. Llavors hem begut oli, perquè pateix una transformació radical. Els seus criteris democràtics son molt particulars (a la madrilenya) i això no hi ha qui ho canviï. (Federalistes, sembla mentida la vostra inútil existència). Així que molts espanyols son persones afables mentre no els hi toques el botó de Catalunya. Si ho fas es transformen. I es clar, cada dia que passa, tens menys ganes de callar per no iniciar un moment desagradable. Que els bombin!!!

    ResponElimina
  2. Ens odien pel que som, però ens volen pel que tenim, i amb això ells poden viure molt i molt bé.
    Ahir, un noi de 21 anys, català, fill d'una mare independentista, que a casa només ha mamat el mateix; però ara viu a Hospitalet, em deia que no entenia per què els tenim tanta ràbia als espanyols. si al cap i a la fi, nosaltres en som. No m'ho podia creure??? Aquests ja no són distrets, aquests què s'hi pot fer. Vam estar parlant, i no em va voler escoltar, ni entendre res de res. I va acabar, amb to burleta, dient, que anàvem ben equivocats, i Catalunya no seria mai independent. No us transmeto el que vaig sentir, perquè suposo que entra dins del vostre imaginari.

    ResponElimina
  3. A sobre, pel que sembla, els esportistes catalans no poden federar-se tampoc en cap altre federació estrangera. Ho podrien fer amb una d'andorrana, anglesa, o de Cancún, per exemple. Però no, no poden sortir del cercle tancat que ens empresona. No sé, però crec que hi ha d'haver algun lloc internacional que ho pugui plantejar judicialment aquest empresonament. Si es trobés aquesta via judicial, seria molt bo oferir-ho a totes les federacions catalanes per poder optar anar a competir amb una d'estrangera. Us faria res que el Barça competís amb el Birminham, el Glasgow, Manchester, etc.? Jo ja hi firmaria a cegues....!!! Trobar-te amb el Madrid únicament a l'Eurocopa sense poder fer trampes, seria una petita orgia....

    ResponElimina
  4. Gràcies per estar "de guardia" Granollacs. Aquest és un agost atípic, que et permet desconnectar només parcialment. L'actualitat no deixa treba, retallades, ara als aturats, ara als immigrants,canvis en la llei electoral al parlament gallec (compte amb això). Sembla que més que relaxar-nos estem carregant piles pel setembre que s'espera mogut...calent, i, jo espero que gloriós. Crec que tindrem motius per patir, però també per gaudir. Per si un cas el cava a la nevera, preparat, pel que pugui ser.

    ResponElimina
  5. Xenofòbia institucionalitzada, recolzada per mitjans fortament subvencionats. Atado i bien atado.

    PD: Puta Espanya

    ResponElimina
  6. I A DE TOT AIXO,EL FISCAL GENERAL QUE HI DIU?
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…