Espanyols per pilotes (#TotsSomÀlexFàbregas)

Masia Freixa (Terrassa)
Sé que arribo molt tard, però no vull deixar de comentar el cas del jugador d'hoquei herba Àlex Fàbregas. Peça clau de l'equip olímpic espanyol que ha dit, simplement, allò que és una completa obvietat que a ningú hauria d'ofendre: que competeix amb Espanya perquè no li'n deixen cap altra alternativa. És així de simple. Els espanyols porten anys (des de l'època del conegut feixista universal) teixint els canvis necessaris en la normativa internacional olímpica i en la interna espanyola per impedir que els esportistes catalans puguin competir amb les seves pròpies seleccions. Porten anys abocant ingents mitjans econòmics i diplomàtics per bastir un mur de contenció per evitar-ho. I aleshores, quan un jugador del país és limita a constatar-ho, afegint que ell se sent primer català i que la Marxa Reial no li diu res aleshores es desplega, desbordant d'insult i d'odi, una enfollida campanya espanyolista d'assetjament mediàtic contra ell. És a dir, no tenen prou amb imposar a l'Àlex Fàbregas i a tants altres esportistes catalans que han de jugar amb Espanya sota coacció de sanció greu, sinó que a més els obliguen a sentir-hi estima i agraïment.

El cas, afegit a tants altres de racisme espanyolista que s'han vehiculat darrerament a través de les xarxes socials és absolutament simptomàtic del moment on som: els espanyols no conceben en cap cas la necessitat de seduir, de convèncer, de construir. Ells manen i tu obeeixes. Tu ets espanyol per pilotes i pobre de tu que no te'n sentis. I és precisament per això (encara que no només) que han acabat per fer una Espanya absolutamnent inviable, de la que no trigarem gaire a sortir. I quan els catalans del Principat i els bascos d'Euskadi haguem marxat, encara la continuaran ensorrant, dessagnant, fora dels territoris que hagin caigut plenament assimilats per la Castella històrica i originària d'aquest projecte nacional d'imposició; fora d'aquells territoris que estiguin disposats a acceptar el comandament ordeno y mando del complex madrileny dels negocis. Casos com el de l'Àlex Fàbregas, sense dubte, per la seva enorme plasticitat, ajuden a convèncer els pocs distrets que queden al país.

Comentaris

  1. He viatjat molt per Espanya i he conegut molta gent. La majoria son bona gent. Els tractes i son amables i atents. Però dels que m'he trobat, la majoria tenen un ressort ocult que si pitges pot ser molt desagradable. Tinc un amic a Madrid (enginyer de telecomunicacions retirat) que de tant en tant ens trobem, dinem junts i petem la xerrada. Tenim interessos comuns. Doncs tot pot anar com la seda fins que topem amb el tema Catalunya-Espanya. Llavors hem begut oli, perquè pateix una transformació radical. Els seus criteris democràtics son molt particulars (a la madrilenya) i això no hi ha qui ho canviï. (Federalistes, sembla mentida la vostra inútil existència). Així que molts espanyols son persones afables mentre no els hi toques el botó de Catalunya. Si ho fas es transformen. I es clar, cada dia que passa, tens menys ganes de callar per no iniciar un moment desagradable. Que els bombin!!!

    ResponElimina
  2. Ens odien pel que som, però ens volen pel que tenim, i amb això ells poden viure molt i molt bé.
    Ahir, un noi de 21 anys, català, fill d'una mare independentista, que a casa només ha mamat el mateix; però ara viu a Hospitalet, em deia que no entenia per què els tenim tanta ràbia als espanyols. si al cap i a la fi, nosaltres en som. No m'ho podia creure??? Aquests ja no són distrets, aquests què s'hi pot fer. Vam estar parlant, i no em va voler escoltar, ni entendre res de res. I va acabar, amb to burleta, dient, que anàvem ben equivocats, i Catalunya no seria mai independent. No us transmeto el que vaig sentir, perquè suposo que entra dins del vostre imaginari.

    ResponElimina
  3. A sobre, pel que sembla, els esportistes catalans no poden federar-se tampoc en cap altre federació estrangera. Ho podrien fer amb una d'andorrana, anglesa, o de Cancún, per exemple. Però no, no poden sortir del cercle tancat que ens empresona. No sé, però crec que hi ha d'haver algun lloc internacional que ho pugui plantejar judicialment aquest empresonament. Si es trobés aquesta via judicial, seria molt bo oferir-ho a totes les federacions catalanes per poder optar anar a competir amb una d'estrangera. Us faria res que el Barça competís amb el Birminham, el Glasgow, Manchester, etc.? Jo ja hi firmaria a cegues....!!! Trobar-te amb el Madrid únicament a l'Eurocopa sense poder fer trampes, seria una petita orgia....

    ResponElimina
  4. Gràcies per estar "de guardia" Granollacs. Aquest és un agost atípic, que et permet desconnectar només parcialment. L'actualitat no deixa treba, retallades, ara als aturats, ara als immigrants,canvis en la llei electoral al parlament gallec (compte amb això). Sembla que més que relaxar-nos estem carregant piles pel setembre que s'espera mogut...calent, i, jo espero que gloriós. Crec que tindrem motius per patir, però també per gaudir. Per si un cas el cava a la nevera, preparat, pel que pugui ser.

    ResponElimina
  5. Xenofòbia institucionalitzada, recolzada per mitjans fortament subvencionats. Atado i bien atado.

    PD: Puta Espanya

    ResponElimina
  6. I A DE TOT AIXO,EL FISCAL GENERAL QUE HI DIU?
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas