Ves al contingut principal

La gran contradicció Mascarell (#embolics)

MNAC (Barcelona)











El Departament de Cultura no està passant un estiu gaire tranquil. Mentre la penúltima i fins ara semblava que imminent remesa dels famosos "papers" de Salamanca continua al llimb, el conseller Mascarell s'embolica en successives polèmiques induïdes pels subordinats. Primer pel MNAC, que diuen que a Pepe Serra la responsabilitat li ve gran. Ara, arran dels Premis Nacionals de Cultura. Sorprèn en un veterà com ell. No és precisament un passarell de la política. La seva fugida del PSc en descomposició és sense dubte una de les millors manifestacions d'olfacte polític que hem viscut darrerament. Com la seva serena i lúcida reflexió que, abans de fer el salt i retornar al Govern de Catalunya del Gran Timoner, va anar desgranant a la premsa. Articles de reflexió sobre la nova Catalunya vintcentista. Si alguna cosa vaig entendre de la seva anàlisi va ser que la cultura del nostre país, massegada, minoritzada, necessitava un estat al darrera per sobreviure. I que si l'Estat espanyol (com és prou evident) no actuava com a cuirassa protectora, al nou catalanisme no li restaria una altra opció que crear-se el seu propi estat emparador. I en això som.

Perfecte, doncs. No puc estar-hi més d'acord. Institucions fortes abocades a defensar la nostra llengua. Com lliga, doncs, aquesta conclusió raonabilíssima amb l'actual posicionament del conseller Mascarell sobre el reconeixement als autors catalans que escriuen en espanyol? La nostra llengua ja no necessita promoció i protecció preferent davant les altres que es parlen al nostre país i ja disposen d'estats protectors? Simplement, els Premis Nacionals de Cultura, en aquella minsa acció d'estat que encara pot fer l'actual Gestoria, han de promocionar la llengua de la nació. Ningú més, a fora, ho farà per nosaltres. És la nostra exclusiva responsabilitat. Els conciutadans catalans que, en exercici de la seva respectabilíssima llibertat creativa, han decidit participar de la literatura espanyola (o en d'altres d'arreu del món) tenen els seus premis i les seves vies de reconeixement. Premis com ara el Cervantes, que paguem també els catalans catalanoparlants i que només poden guanyar estatutàriament autors que s'expressen en espanyol. Perquè ells van sense manies. Tothom és lliure de triar. Però triar és triar. El que no val és jugar sempre a les dues rifes. Amb perdó de la nova ortodòxia d'Eduard Voltas i Francesc-Marc Álvaro: és raonable que la Generalitat, precisament ara, destini recursos a la promoció de l'espanyol?

Comentaris

  1. Jo crec que tot això és una cortina de fum.

    ResponElimina
  2. Una manera com una altra de guanyar-se gent castellanoparlant, ara que es necessitaran majories clares per la causa de la independència.

    ResponElimina
  3. No sé si es una cortina de fum o una estratègia. Si es una cortina de fum, per amagar què? i si es una estratègia em sembla una de les tantes imbecil·litats dels polítics catalans. "Perquè l'enemic es pensi que estem enfonsats, enfonsem-nos."

    Potser tot es mes senzill i nomes es que en Mascarell i tropa venen d'on venen i son mes espanyoleros que el xotis.
    Ja se sap: el govern dels millors.

    ResponElimina
  4. Tenim el CCN preparant la transició i l'endemà de la Independència.

    L'ANC muntant la mare de totes les manifestacions indepes.

    El col·lectiu Emma guanyant suport mediàtic internacional.

    Fa poc vem fer el referèndum amateur des de Catalunya Decideix.

    L'Associació de Municipis per la Independència esta preparant el mon municipal per si s'ha de fer el referèndum en aquest àmbit.

    Tenim un armari que es va buidant a marxes forçades.

    Uns sindicats catalans que es comencen a moure nacionalment (la notícia que vaig posar a l'Armariòmetre l'altre dia no és una calorada d'estiu, la cosa va de debò).

    Tenim uns medis de comunicació que parlen cada dia de la independència, fins i tot els que en son contraris no poden evitar parlar-ne bé.

    Se que son molts anys de derrotes, però estem guanyant. La cosa és seriosa i ben aviat serem lliures. Costa de veure des de dins, però si mireu fredament el que esta succeint, som al bell mig d'un procés de secessió.

    Per tant, parlar de conyes marineres com el nom d'un museu o si en els premis literaris d'una comunitat autònoma es poden presentar obres amb una llengua o una altra és perdre el temps. La societat ja va molt per davant d'aquestes collonades.

    Continuo dient que és una cortina de fum. No se que volen tapar, potser és que volen refredar una mica el procés. Potser és que tenen pànic a la manifestació del 11S i volen desviar l'atenció.

    ResponElimina
  5. Doncs vaja manera de tapar el "procés". O de distreure al personal. Estan apagant l'incendi amb benzina. Incongruent. Es confirma lo de la imbecil·litat.

    ResponElimina
  6. Jo tinc una altra visió de la jugada: Aquest galimaties el va començar el nou Director del ConCa, el Sr. Carles Duarte, proposant tornar a la vella disputa dels tebis de si el castellà ja té dret de naturalitat dins del nostre país. Jo segueixo dient no perquè el castellà hi és a Catalunya pel dret de les armes. Mes clar, l'aigua. Llavores, en Mascarell, que crec que amb això estava totalment callat, s'ha vist obligat a confirmar el seu nou i flamant director del ConCa dient que efectivament és un bon tema de reflexió. Observeu, a menys que jo vagi molt errat, que no s'ha decantat per cap opció. És un bon tema de reflexió, i prou.
    Al meu entendre, en Carles Duarte ha estat tou i tebi a l'hora d'iniciar aquesta vella discussió. Tothom sap que pertany al mon de les lletres; hi deu tenir gent que el deu pressionar; i, també, deu haver volgut fer un "magnífic" servei al Conseller, ex-socialista, i susceptible de ser sabotejat des de les files de CDC. Qui sap si en Duarte no aspirava a ser Conseller de Cultura i ara li torna el greuge... Mentrestant, nosaltres, pobres ciutadans, ens torbem amb les vergonyes pudent pel carrer...

    ResponElimina
  7. Crec que en Llull l'encerta, és la Navalla D'Estúpidoccam: si la causa d'un fet és atribuïble a l'estupidesa humana, la resta d'explicacions son probablement falses.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…