La gran contradicció Mascarell (#embolics)

MNAC (Barcelona)











El Departament de Cultura no està passant un estiu gaire tranquil. Mentre la penúltima i fins ara semblava que imminent remesa dels famosos "papers" de Salamanca continua al llimb, el conseller Mascarell s'embolica en successives polèmiques induïdes pels subordinats. Primer pel MNAC, que diuen que a Pepe Serra la responsabilitat li ve gran. Ara, arran dels Premis Nacionals de Cultura. Sorprèn en un veterà com ell. No és precisament un passarell de la política. La seva fugida del PSc en descomposició és sense dubte una de les millors manifestacions d'olfacte polític que hem viscut darrerament. Com la seva serena i lúcida reflexió que, abans de fer el salt i retornar al Govern de Catalunya del Gran Timoner, va anar desgranant a la premsa. Articles de reflexió sobre la nova Catalunya vintcentista. Si alguna cosa vaig entendre de la seva anàlisi va ser que la cultura del nostre país, massegada, minoritzada, necessitava un estat al darrera per sobreviure. I que si l'Estat espanyol (com és prou evident) no actuava com a cuirassa protectora, al nou catalanisme no li restaria una altra opció que crear-se el seu propi estat emparador. I en això som.

Perfecte, doncs. No puc estar-hi més d'acord. Institucions fortes abocades a defensar la nostra llengua. Com lliga, doncs, aquesta conclusió raonabilíssima amb l'actual posicionament del conseller Mascarell sobre el reconeixement als autors catalans que escriuen en espanyol? La nostra llengua ja no necessita promoció i protecció preferent davant les altres que es parlen al nostre país i ja disposen d'estats protectors? Simplement, els Premis Nacionals de Cultura, en aquella minsa acció d'estat que encara pot fer l'actual Gestoria, han de promocionar la llengua de la nació. Ningú més, a fora, ho farà per nosaltres. És la nostra exclusiva responsabilitat. Els conciutadans catalans que, en exercici de la seva respectabilíssima llibertat creativa, han decidit participar de la literatura espanyola (o en d'altres d'arreu del món) tenen els seus premis i les seves vies de reconeixement. Premis com ara el Cervantes, que paguem també els catalans catalanoparlants i que només poden guanyar estatutàriament autors que s'expressen en espanyol. Perquè ells van sense manies. Tothom és lliure de triar. Però triar és triar. El que no val és jugar sempre a les dues rifes. Amb perdó de la nova ortodòxia d'Eduard Voltas i Francesc-Marc Álvaro: és raonable que la Generalitat, precisament ara, destini recursos a la promoció de l'espanyol?

Comentaris

  1. Jo crec que tot això és una cortina de fum.

    ResponElimina
  2. Una manera com una altra de guanyar-se gent castellanoparlant, ara que es necessitaran majories clares per la causa de la independència.

    ResponElimina
  3. No sé si es una cortina de fum o una estratègia. Si es una cortina de fum, per amagar què? i si es una estratègia em sembla una de les tantes imbecil·litats dels polítics catalans. "Perquè l'enemic es pensi que estem enfonsats, enfonsem-nos."

    Potser tot es mes senzill i nomes es que en Mascarell i tropa venen d'on venen i son mes espanyoleros que el xotis.
    Ja se sap: el govern dels millors.

    ResponElimina
  4. Tenim el CCN preparant la transició i l'endemà de la Independència.

    L'ANC muntant la mare de totes les manifestacions indepes.

    El col·lectiu Emma guanyant suport mediàtic internacional.

    Fa poc vem fer el referèndum amateur des de Catalunya Decideix.

    L'Associació de Municipis per la Independència esta preparant el mon municipal per si s'ha de fer el referèndum en aquest àmbit.

    Tenim un armari que es va buidant a marxes forçades.

    Uns sindicats catalans que es comencen a moure nacionalment (la notícia que vaig posar a l'Armariòmetre l'altre dia no és una calorada d'estiu, la cosa va de debò).

    Tenim uns medis de comunicació que parlen cada dia de la independència, fins i tot els que en son contraris no poden evitar parlar-ne bé.

    Se que son molts anys de derrotes, però estem guanyant. La cosa és seriosa i ben aviat serem lliures. Costa de veure des de dins, però si mireu fredament el que esta succeint, som al bell mig d'un procés de secessió.

    Per tant, parlar de conyes marineres com el nom d'un museu o si en els premis literaris d'una comunitat autònoma es poden presentar obres amb una llengua o una altra és perdre el temps. La societat ja va molt per davant d'aquestes collonades.

    Continuo dient que és una cortina de fum. No se que volen tapar, potser és que volen refredar una mica el procés. Potser és que tenen pànic a la manifestació del 11S i volen desviar l'atenció.

    ResponElimina
  5. Doncs vaja manera de tapar el "procés". O de distreure al personal. Estan apagant l'incendi amb benzina. Incongruent. Es confirma lo de la imbecil·litat.

    ResponElimina
  6. Jo tinc una altra visió de la jugada: Aquest galimaties el va començar el nou Director del ConCa, el Sr. Carles Duarte, proposant tornar a la vella disputa dels tebis de si el castellà ja té dret de naturalitat dins del nostre país. Jo segueixo dient no perquè el castellà hi és a Catalunya pel dret de les armes. Mes clar, l'aigua. Llavores, en Mascarell, que crec que amb això estava totalment callat, s'ha vist obligat a confirmar el seu nou i flamant director del ConCa dient que efectivament és un bon tema de reflexió. Observeu, a menys que jo vagi molt errat, que no s'ha decantat per cap opció. És un bon tema de reflexió, i prou.
    Al meu entendre, en Carles Duarte ha estat tou i tebi a l'hora d'iniciar aquesta vella discussió. Tothom sap que pertany al mon de les lletres; hi deu tenir gent que el deu pressionar; i, també, deu haver volgut fer un "magnífic" servei al Conseller, ex-socialista, i susceptible de ser sabotejat des de les files de CDC. Qui sap si en Duarte no aspirava a ser Conseller de Cultura i ara li torna el greuge... Mentrestant, nosaltres, pobres ciutadans, ens torbem amb les vergonyes pudent pel carrer...

    ResponElimina
  7. Crec que en Llull l'encerta, és la Navalla D'Estúpidoccam: si la causa d'un fet és atribuïble a l'estupidesa humana, la resta d'explicacions son probablement falses.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas