La manifestació que avança i el Gran Timoner (#11s2012)

Amposta
El compte enrere avança i les expectatives continuen a l'alça. Això serà molt gran. La manifestació, diàfana en el lema de convocatòria, alinea perfectament les forces. Cada dia és més clar. Llegeixo que el president Maragall participarà en la gravació del vídeo promocional de la marxa. Àngel Ros afirma que defensarà davant el màxim òrgan del partit la necessitat que el PSC participi en la manifestació. El conseller Josep Maria Pelegrí, en canvi, desafia la unitat del govern de la Gestoria anunciant que no ha d'assistir com a tal a la manifestació, perquè no coincideix amb el seu "full de ruta". Hores abans, CDC anuncia que participarà com a partit en la gran concentració. Cap sorpresa, doncs, les posicions són on era previsible i l'èxit de la convocatòria sembla assegurat tot i els esforços unionistes. I això és molt important, perquè refermarà encara més la idea que ja som majoria. Que hem conquerit el centre de la societat catalana. Que només existeix amb vigor el nostre relat. Que les alternatives tenen una credibilitat nul·la i una capacitat de mobilització insignificant.

Cobra interès també en aquests dies previs el debat sobre si el Gran Timoner ha d'assistir o no a la manifestació. Una cosa sembla claríssima: el més important no és que participi, sinó que prengui a les seves mans l'impuls de la societat civil expressat als carrers i iniciï quan abans el procés de secessió. És a dir, que faci passar el país el més aviat possible per les urnes, una vegada el seu projecte per a aquesta legislatura, el pacte fiscal, ha quedat dramàticament superat per les circumstàncies. Dit això, sembla també clar que l'impacte a Espanya, a Europa i al món de la presència del president donaria molta més força a la manifestació. Però, encara més: tal i com avui ha fet notar Roció Martínez-Sampere, la seva participació tindria conseqüències. La principal, que posaria punt i final a l'ambigüitat sobre l'objectiu últim de la denominada transició nacional. Per als que ens neguem a aplicar la fe a l'avaluació de les actuacions polítiques dels nostres dirigents, la presència del Gran Timoner a la manifestació de l'Onze de Setembre significaria que el president assumeix definitivament la única sortida que li queda al nostre país. I això no és poc.

Comentaris

  1. I creus que al final, el Gran Timoner, tindrà la valentia d'anar-hi?? Tant de bo fos així, però molt em temo que no tingui allò que cal tenir.

    ResponElimina
  2. Coincideixo totalment amb na Dafne. El "Gran Timoner" no és El Gran Timoner. Tan de bo ho fora. Mas es el president del Pacte Fiscal. Ni tan sols és el president del Concert Econòmic. Estic desitjant equivocar-me amb l'actual CDC. Espero de tot cor que la propera CDC sigui la de l'Adéu a Espanya. Però, de moment, tenim la CDC autonomista que s'aprofita de l'augment imparable de l'independentisme. (quan dic CDC em refereixo a la cúpula dirigent o a gran part de la mateixa).

    ResponElimina
  3. Ah, per cert... Us recordeu que vaig dir que Rajoy no es tancaria en banda i que ens donaria peixet?. Ja ho tenim ací. Això es una taula de salvació per en Mas. Si aconsegueix un gest per part d'Espanya aconseguiran desmobilitzar molts dels que ara criden INDEPENDÈNCIA. Si es així es demostrarà que CDC s'ha aprofitat de la força de l'independentisme per donar aire a l'autonomisme.

    ResponElimina
  4. Doncs com era previsible, s'ha cagat a les calces. I ha demanat el rescat. D'això li'n diuen la trancisió nacional, feta pel govern dels millors.

    Estic molt emprenyat. No hi ha manera de que CiU faci res bé.

    ResponElimina
  5. La cosa nomes la podem canviar nosaltres no votant a CIU. S'han de votar partits que vulguin l'estat propi. Això ens costarà perquè encara hi han centenars de milers de catalans que viuen enganyats pel nacional-autonomisme de CIU.

    ResponElimina
  6. Us veig excesivament il.lusionats i tampoc n´hi ha per tant. Tenint en compte que els catalanets només sabem manifestarnos i cridar ben fort "Som una nació" però després res de res, com a molt autonomistes i encara bastant cagadets.

    ResponElimina
  7. Doncs jo estic particularment il·lusionat. Que vols que et digui... Cada succés ens apropa més al punt d'ebullició. Quan s'acosta el moment decisiu tots quedem ben retratats: uns quedarem com a herois i uns altres quedarem com a covards, uns com a veritables patriotes i uns altres com a traïdors. Tothom surt de l'armari!!!. No parlo de victòria o derrota, parlo de posicionaments. Em sembla que en Mas ja s'ha posicionat. O necessiteu que canti el "que viva Espanya" del Manolo Escobar per estar ben convençuts?.

    ResponElimina
  8. Mas, dimissió i eleccions.

    ResponElimina
  9. JA JA JA...El GRAN TIMONER abandona el vaixell.
    És un Schettino.

    Paco

    ResponElimina
  10. Per a mí, que el Mas no sap què fer. Ho té tot tan en contra que el millor que pot fer és amagar-se al Palau i no sortir al carrer l'11-S. Ha d'humiliar-se fins al punt de demanar ell solet que Espanya el rescati amb el calés que els catalans han hagut de donar a l'Estat. Cornuts i pagar el beure. Com senti a la manifestació un desgraciat de CiU cridant pel pacte fiscal, us ho prometo que li foto el pal de l'estelada pel forat del cul!

    ResponElimina
  11. Granollacs ets massa generos en la denominació ,aixo de gran timoner es molt ampulos ,crec que li escau més, el gran caganer, o si ho trobes ofensiu, el gran pataner.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas