Ves al contingut principal

La manifestació que avança i el Gran Timoner (#11s2012)

Amposta
El compte enrere avança i les expectatives continuen a l'alça. Això serà molt gran. La manifestació, diàfana en el lema de convocatòria, alinea perfectament les forces. Cada dia és més clar. Llegeixo que el president Maragall participarà en la gravació del vídeo promocional de la marxa. Àngel Ros afirma que defensarà davant el màxim òrgan del partit la necessitat que el PSC participi en la manifestació. El conseller Josep Maria Pelegrí, en canvi, desafia la unitat del govern de la Gestoria anunciant que no ha d'assistir com a tal a la manifestació, perquè no coincideix amb el seu "full de ruta". Hores abans, CDC anuncia que participarà com a partit en la gran concentració. Cap sorpresa, doncs, les posicions són on era previsible i l'èxit de la convocatòria sembla assegurat tot i els esforços unionistes. I això és molt important, perquè refermarà encara més la idea que ja som majoria. Que hem conquerit el centre de la societat catalana. Que només existeix amb vigor el nostre relat. Que les alternatives tenen una credibilitat nul·la i una capacitat de mobilització insignificant.

Cobra interès també en aquests dies previs el debat sobre si el Gran Timoner ha d'assistir o no a la manifestació. Una cosa sembla claríssima: el més important no és que participi, sinó que prengui a les seves mans l'impuls de la societat civil expressat als carrers i iniciï quan abans el procés de secessió. És a dir, que faci passar el país el més aviat possible per les urnes, una vegada el seu projecte per a aquesta legislatura, el pacte fiscal, ha quedat dramàticament superat per les circumstàncies. Dit això, sembla també clar que l'impacte a Espanya, a Europa i al món de la presència del president donaria molta més força a la manifestació. Però, encara més: tal i com avui ha fet notar Roció Martínez-Sampere, la seva participació tindria conseqüències. La principal, que posaria punt i final a l'ambigüitat sobre l'objectiu últim de la denominada transició nacional. Per als que ens neguem a aplicar la fe a l'avaluació de les actuacions polítiques dels nostres dirigents, la presència del Gran Timoner a la manifestació de l'Onze de Setembre significaria que el president assumeix definitivament la única sortida que li queda al nostre país. I això no és poc.

Comentaris

  1. I creus que al final, el Gran Timoner, tindrà la valentia d'anar-hi?? Tant de bo fos així, però molt em temo que no tingui allò que cal tenir.

    ResponElimina
  2. Coincideixo totalment amb na Dafne. El "Gran Timoner" no és El Gran Timoner. Tan de bo ho fora. Mas es el president del Pacte Fiscal. Ni tan sols és el president del Concert Econòmic. Estic desitjant equivocar-me amb l'actual CDC. Espero de tot cor que la propera CDC sigui la de l'Adéu a Espanya. Però, de moment, tenim la CDC autonomista que s'aprofita de l'augment imparable de l'independentisme. (quan dic CDC em refereixo a la cúpula dirigent o a gran part de la mateixa).

    ResponElimina
  3. Ah, per cert... Us recordeu que vaig dir que Rajoy no es tancaria en banda i que ens donaria peixet?. Ja ho tenim ací. Això es una taula de salvació per en Mas. Si aconsegueix un gest per part d'Espanya aconseguiran desmobilitzar molts dels que ara criden INDEPENDÈNCIA. Si es així es demostrarà que CDC s'ha aprofitat de la força de l'independentisme per donar aire a l'autonomisme.

    ResponElimina
  4. Doncs com era previsible, s'ha cagat a les calces. I ha demanat el rescat. D'això li'n diuen la trancisió nacional, feta pel govern dels millors.

    Estic molt emprenyat. No hi ha manera de que CiU faci res bé.

    ResponElimina
  5. La cosa nomes la podem canviar nosaltres no votant a CIU. S'han de votar partits que vulguin l'estat propi. Això ens costarà perquè encara hi han centenars de milers de catalans que viuen enganyats pel nacional-autonomisme de CIU.

    ResponElimina
  6. Us veig excesivament il.lusionats i tampoc n´hi ha per tant. Tenint en compte que els catalanets només sabem manifestarnos i cridar ben fort "Som una nació" però després res de res, com a molt autonomistes i encara bastant cagadets.

    ResponElimina
  7. Doncs jo estic particularment il·lusionat. Que vols que et digui... Cada succés ens apropa més al punt d'ebullició. Quan s'acosta el moment decisiu tots quedem ben retratats: uns quedarem com a herois i uns altres quedarem com a covards, uns com a veritables patriotes i uns altres com a traïdors. Tothom surt de l'armari!!!. No parlo de victòria o derrota, parlo de posicionaments. Em sembla que en Mas ja s'ha posicionat. O necessiteu que canti el "que viva Espanya" del Manolo Escobar per estar ben convençuts?.

    ResponElimina
  8. Mas, dimissió i eleccions.

    ResponElimina
  9. JA JA JA...El GRAN TIMONER abandona el vaixell.
    És un Schettino.

    Paco

    ResponElimina
  10. Per a mí, que el Mas no sap què fer. Ho té tot tan en contra que el millor que pot fer és amagar-se al Palau i no sortir al carrer l'11-S. Ha d'humiliar-se fins al punt de demanar ell solet que Espanya el rescati amb el calés que els catalans han hagut de donar a l'Estat. Cornuts i pagar el beure. Com senti a la manifestació un desgraciat de CiU cridant pel pacte fiscal, us ho prometo que li foto el pal de l'estelada pel forat del cul!

    ResponElimina
  11. Granollacs ets massa generos en la denominació ,aixo de gran timoner es molt ampulos ,crec que li escau més, el gran caganer, o si ho trobes ofensiu, el gran pataner.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…