Ves al contingut principal

Les punyeteres balances comercials (#prouespoli)

Sabadell









Em direu que no val la pena polemitzar amb segons qui, però em sulfura que gairebé l'únic argument de l'espanyolisme català a l'hora de justificar, des de l'Albert Rivera a Paco Marhuenda, la persistència de l'espoli fiscal (que naturalment, ells neguen) sigui l'existència d'una balança comercial positiva amb Espanya. Els catalans hi venem massa (tot i que cada vegada menys). Ens amenacen, per tant, que un boicot de ponent ensorraria l'economia catalana. El millor que podem fer és analitzar algun cas del nostre entorn. Sèrbia va encapçalar durant anys una guerra duríssima que fou en bona part d'extermini contra els seus veïns. Segons dades de 2010, gairebé dos terços de les seves importacions i exportacions la relacionen amb la Unió Europea. I si mirem enfora, però, els socis segon, tercer, quart i sisè (que sumen entre tots un 15,4% del total dels intercanvis) són, per aquest ordre, Bòsnia-Herzegovina, Montenegro, Croàcia i Macedònia! Després de matar-se durant anys en una guerra que els sempre tan denostats nord-americans ens van haver de venir a solucionar al cor d'Europa.

Com diria aquell, és de ser inútiles. No cal saber gaire d'economia per intuir algunes coses que no poden contravenir els principis bàsics del sentit comú. Els clients espanyols de les empreses catalanes compren voluntàriament el productes catalans. Ho fan potser per la seva qualitat, potser perquè tenen un preu competitiu. Podrien deixar de fer-ho. Sí, però no sense provocar-se un dany que haurien de valorar si econòmicament els compensaria assumir buscant productes alternatius d'altres llocs. Aquesta tria voluntària de socis comercials no es pot comparar amb un espoli fiscal que grava els catalans de manera obligatòria, sense sortides. No es poden buscar (legalment) fiscalitats alternatives. Mentre no diguem d'una vegada per totes prou, com la gent de Diem prou, els catalans som obligats a tributar al Regne d'Espanya. Com es pot afirmar, doncs, que els retorns de la balança comercial justifiquen un desequilibri fiscal únic a tot el món, que suposa privar-nos dels recursos que necessitem per superar la crisi? Naturalment, només des de la mentalitat dels qui se'n beneficien, sigui com sigui, del nostre sotmentiment. Prou, doncs, prou si us plau d'una vegada amb l'argument de les balances fiscals, que ja resulta fins i tot ofensiu.

P.S. Cal plantar un espolímetre a les principals places de tot el país!

Comentaris

  1. Està molt bé aquest "espolímetre" que has posat al post escritum! L'explotaré!

    Pel què fa al saqueig, no cal ni comentar-ho. Però, hi ha un punt que sí que m'agrada exposar. Veureu, a casa estem comprant producte català. Doncs bé, tenim comprovat que hi ha marques catalanes d'aparells que no valen res. No tenen ni els acabats ni l'estructura amb prou qualitat per ser exportats. Sobretot en el sector dels ventiladors i extractors de fum. En canvi, o com a complement, en el sector dels pad's, combinats amb e-books, una marca de Granada ho està fent de conya! Aquí, encara no n'he trobat cap de propi i que ni se li arribi a semblar. Per qualitat i preu.
    Per tant, no crec que estiguem treballant tan bé com ens ho volem fer creure, no. El per què no el sé endevinar. Però, ja fa uns 25 anys vaig col·laborar com provador tècnic en una fàbrica de material fotogràfic i aquell propietari era incapaç d'acceptar que cal treballar amb fonaments científics i no amb el de l'aproximació experimental.
    Conclusió: Al fabricant català li cal molta més exigència de qualitat.

    ResponElimina
  2. Hi encès l'espolímetre i mentre em prenia un cafè amb llet i magdalenes han volat cap Espanya mes de 223.000 euros. No hase farta desir nada mas.

    ResponElimina
  3. Per fi PBP ha canviat el favicon! Aquella B taronja de Blogger quedava molt amateur. El nov favicon heràldic te molta classe.

    Enorme l'espolímetre. Ara n'haurien de fer apps per Andriod i iphone!

    Per cert, va ser segona notícia als informatius de RAC1.

    ResponElimina
  4. (per cert, en el temps que he trigat en fer l'anterior comentari han volat cap a Espanya 23.000 euros)

    ResponElimina
  5. M'acabo de treure una burilla: 4200€

    ResponElimina
  6. Bon dia! i un altre argument...pot donar-se que Espanya no ens compri res....bé....doncs nosaltres a fer igual...no els hi comprarem més...de totes maneres ja sense espoli es podria tapar qualsevol forat.
    I resumint...què es pot esperar d'una gent que vol matar la nostra llengua????????Em sembla tan gros!!!!!!!!!!
    Espolimetre: TOTS els catalans haurien de veure'l...a què espera el govern? Que el posin a TV3 cada dia!!!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…