Ves al contingut principal

Nous hostes i noves conductes d'hotel (#vacances)

S'Agaró
Digueu-me frívol, però és que això és un bloc i, encara que cada vegada menys, perquè estem vivint l'emocionant final de la llarga marxa del nostre país cap a la llibertat, també cal parlar de tant en tant de batalletes pròpies i familiars. Disculpeu, doncs, l'aturada tècnica. Com cada any, mentre puguem (retallada a retallada, ara sí, a casa potser comencem a viure per sobre de les nostres possibilitats), acostumem a passar uns pocs dies d'hotel. Són les vacances de les vacances. Aquells dies, pels quals has treballat tot l'any, en els quals t'ho fan tot i els teus reptes familiars són anar del llit a la platja, de la platja a la piscina, de la piscina a la taula i de la taula al llit i així successivament, en una roda permanent. Tafanejar és cada any una de les distraccions principals i m'agrada deixar-hi constància. Aquesta vegada m'han cridat especialment l'atenció dues qüestions. La primera, la presència impressionant d'estiuejants russos: normalment, famílies amb fills adolescents. Molts, però molts. En els cinc anys que portem anat al mateix hotel, han passat de no existir a ser gairebé la nacionalitat majoritària, després de catalans i francesos.

Belgues, alemanys... Els de sempre. Paral·lelament (i no sé si això té a veure amb els inicis del boicot) una reculada importantíssima dels estadants espanyols. Pràcticament no n'hem vist aquestes dies, més enllà d'algun fàcilment reconeixible pels seus crits i la indumentària futbolísticament nacionalista. La segona gran novetat de l'any és l'omnipresència dels tablets (sobretot dels famosos Ipad). No només al wifi del vestíbul de l'hotel. No, no. Absolutament arreu. A la gran terrassa. A la piscina. Per a grans i petits. Per veure pel·lícules i per llegir la premsa. A mi, particularment, m'ha cridat l'atenció l'ús dels tablets a la taula. Esmorzant, dinant i sopant. A totes hores. Gent que l'utilitza compulsivament, que es manté permanentment connectada. No és el meu cas. Només dedico una estoneta, abans de dormir, incapaç de seguir la infernal programació televisiva, des del meu petit portàtil. Mai es pot acabar de seguir el ritme dels canvis socials. I tampoc no sé si és bo.

Comentaris

  1. Espero que t'ho passis molt be tu i la família. Veig que els habituals d'aquest bloc fa dies que no apareixen. Deuen estar desconnectats, també de vacances.
    Jo també tinc un tablet. Es lo millor que tinc quant a aquests tipus d'aparells electrònics. Tinc una bona biblioteca instal·lada. Aquest estiu m'he llegit onze llibres. Tot un plaer.

    ResponElimina
  2. Fa un parell de dies han posat a la venda el Nexus 7 a Google Play, per 199€ és el millor que hi ha:

    https://play.google.com/store/devices/details?id=nexus_7_8gb&feature=banner#?t=W251bGwsMSwyLDIwMSwibnVsbC10b3BfZmVhdHVyZWRfbXVsdGlfRVNfXzFfcHJvbW9fMTM0NjI2MzU1NzgxMiJd

    (continuen fent la putada de 199$ = 199€, però continua sent un preu molt atractiu, sobretot comparat amb un ipad)

    Els tablets son aquí per quedar-se, i per substituir molts portàtils.

    I m'interessa això de la baixada de turistes espanyols. Com que és una notícia que mai donarien al TN (certes coses encara estan censurades) hem de refiar-nos de la percepció. Hi ha cap altre Bonpatrici que ho hagi notat? Jo per aquí l'Empordà la veritat es que no m'hi he fixat, pararé l'orella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No acabo d'entendre el sentit de l'interès de la suposada baixada de turistes espanyols.
      No veig que, per definició, hagi de ser bo o dolent.
      L'interessant, en aquests temps de crisi, és saber si han baixat o no el nombre de turistes.
      Una altra cosa és parlar de la qualitat (no nacionalitat) del turisme que ens visita.
      En qualsevol cas, dono per fet, que per ser un Bonpatrici no cal sofrir cap tipus de xenofòbia selectiva (amb perdó).

      Elimina
    2. I ara, Guillem: és només una impressió a la vista del cas individual del lloc on som. En tot cas, és important avaluar si el turisme en general creix o es manté tot i la crisi i la hipotètica retracció espanyola: hem de preparar-nos per al boicot que vindrà...

      Elimina
    3. Perdó, als Bonpatricis, per haver utilitzat paraules massa grosses, i també inadequades, a l'interpretar equivocadament el to de la conversa que s'estava derivant.

      I, com bé dius, ens hem de preparar per al boicot que vindrà...

      Elimina
    4. Aquí ningú ha parlat de xenofòbia, era simple curiositat. I això que diu en Granollacs del boicot turístic és cert.

      Crec que serà precisament aquest sector el que pot tenir més incidència boicotera, al cap i a la fi és molt probable que no vagis a estiuejar a un país que odies. En aquest cas la geografia esdevé molt "visible".

      És molt més complicat esbrinar d'on venen els vàters Roca, si l'empresa és catalana, si és catalana però te la planta de producció a Alcobendas i, per tant, dona feina a espanyols, etc...

      Amés, el turisme és un consum més social. Tots els teus coneguts (via instagram o el clàssic àlbum de fotos)acaben sabent on has estiuejat.

      Els hi és molt més difícil saber de quina marca has comprat el sabó de rentar els plats. Per tant hi haurà una certa peer pressure per no anar a estiuejar a Catalunya els primers anys.

      Crec que el boicot a productes serà curt. Molt més curt del que els cagats de la brigada creuen. El boicot empresarial serà gairebé nul (els comptes de resultats no entenen d'odis ètnics) i el boicot de particulars serà irrisori.

      Amés, el que quedarà d'Espanya tindrà un poder adquisitiu similar al del Marroc. Per tant, independents o no, cal anar buscant altres mercats.

      Com deia el senyor Myiagi: no temeu el boicot, abraceu el boicot. Els del cava ja ho van fer i ara els hi va molt millor.

      I un apunt final pel que fa a la xenofòbia: els xenòfobs son ells. La nostra xenofòbia (mminoritaria) és més aviat reactiva: odio a qui m'odia i m'agredeix.

      La xenofòbia espanyola és pura, no prové de cap greuge, prove d'un sentiment de superioritat barrejat amb el coneixement íntim i secret de que com a societat som millors que ells.

      I afirmar que som millors que ells no vol dir ser xenòfob, un jugador del Barça pot dir que és millor el seu equip que el Rayo Vallecano sense faltar al respecte de l'equip petit.

      Elimina
  3. Jo tampoc m'he fixat gaire. La veritat. Abans les matricules dels cotxes encara portaven la lletra de procedència. Ara ni això.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…