Ves al contingut principal

Onada de calor (#11s2012)

Badia dels Alfacs










Mentre CiU i el govern de la Gestoria decideixen el què i l'exconseller Castells recorda el seu partit que l'Ernest Maragall defensa els interessos del país, a diferència del que fan la Banda dels 14 del Congrés encapçalats per Carme Chacón i Francesc Vallès (vegeu la perfomance Corredor Central), van passant les jornades que ens apropen al dia D. Darrerament, dies i nits d'insomni. He quedat amb companys de lluita i companys de feina i companys de totes dues coses. La riuada humana es desferma. Totes les previsions han quedat curtes. El 10-J ni s'hi apropa. A les sis, impossible baixar més avall de la Gran Via de Barcelona. Més estelades i més cartells imaginatius que mai. Torna aquell mític de PSZzzz. La gent té moltes ganes d'expressar el seu prou. Han vingut, amb ganes de fer història, de tots els racons del país. Els mitjans han fet un desplegament sense precedents. Al centre de la concentració no cap una agulla. Han vingut tots els que havien de ser-hi. Tots els que volen Catalunya com a nou estat d'Europa. Des dels catalanistes del PSC als independentistes d'Unió, passant pels de l'estelada verda i els de les CUP, que la seva manifestació (que ells insisteixen a dir que sí que existeix) ha quedat engolida per la dels impurs i la dels exprés.

Els polítics, envoltats al bell mig, han tingut serioses dificultats per avançar entre la multitud. Cap crit a favor del pacte fiscal (se siente), alguns contra les retallades i gairebé tots, unànimes, demanant un Estat propi, la independència. L'organització orienta la gentada, amb dificultats, en direcció al Parc de la Ciutadella. Curiosament, en el camí, si és que podem atansant-nos al cor del corrent humà, passarem per davant de Rafael Casanova i de Pau Claris. Tot un símbol. A empentes i rodolons la massa ja ha entrat al recinte que recorda la nostra repressió de fa tres-cents anys. Els centenars de milers de manifestants no caben dins l'espai de l'antiga Ciutadella feta construir pels Borbons. Davant del Parlament s'aixeca un cadafal des d'on els organitzadors són a punt de llegir el manifest de convocatòria i de cantar els segadors. És el moment culminant. La concentració, descomunal, ja obre els informatius de tot el món. Breaking news. Espera, tu. El Gran Timoner hi puja i vol adreçar unes paraules que la potent megafonia portarà arreu. Diu que ha entès el missatge: que l'endemà, dimecres 12 de setembre de 2012 convocarà eleccions per conformar una nova majoria que declararà immediatament la independència de Catalunya. Fa molta calor. Em desperto. És la famosa onada.

Comentaris

  1. Somiar-ho no ho se. Però de ben segur que imaginar-ho si. Tots els gran creadors tenen una gran imaginació. "imaginar es veure" que deia aquell. Què va ser abans l'ou o la gallina?. Cap dels dos. Primers va ser imaginar-se'ls. La idea primera. Imaginem-nos doncs la Catalunya lliure, que la imaginació es la segona força universal desprès del sexe i tots dos tenen el poder de crear.

    ResponElimina
  2. Un article molt bonic, molt esperançador i molt cardusià. La manifestació del 11S esta agafant dimensions èpiques:

    http://www.elpuntavui.cat/ma/article/3-politica/17-politica/570865-figueres-i-girona-lloguen-un-tren-per-convertir-la-diada-en-un-clam-nacional.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…