Ves al contingut principal

Retirada general de títols (#borbonsalstaurons)

Alfons II, comte de Barcelona
Darrerament hi ha hagut diverses iniciatives de partits i entitats reclamant la retirada dels títols catalans als Borbons. L'hem sentit presentada al Parlament de Catalunya i al Consell General del Llenguadoc-Rosselló per la gent de l'Assemblea Nacional Catalana a la Catalunya Nord. Nuturalment, es tracta de fer una denúncia simbòlica que vol remarcar la nostra desvinculació (la dels nostres títols històrics) d'un dels símbols espanyols de referència. Res a dir. Aprofito l'avinentesa, però, per denunciar l'ús pervers, menystenidor, del títol de comtes de Barcelona fet durant els darrers tres-cents anys per part de la dinastia borbònica. Fins al punt que potser el més raonable, més que desposseir-los, fora negar que allò que han fet hagi estat mai legítim des de l'adveniment de Felip V al tron castellà. M'explico, des de la seva creació a l'alta edat mitjana fins a l'acabament de la Guerra de Successió, al Principat de Catalunya no hi havia altre títol de sobirania que habilités els monarques a exercir el poder (previ jurament de les nostres Constitucions) que el títol de comte de Barcelona.

En altres paraules, els reis d'Aragó senyorejaven el Principat de Catalunya, presidien les Corts i impartien justícia només en la seva condició de comtes de Barcelona. Entès en aquests termes, el títol va desaparèixer a la pràctica el 1714. L'aplicació al nostre país del dret de conquesta per part de Felip V de Castella, d'acord amb l'expressat clarament a l'encapçalament del Decret de Nova Planta, va fer que el títol de sobirania fos des d'aleshores el dels reis de Castella-Espanya. És cert que els Borbons van continuar aleshores i han continuat després i fins ara fent menció del títol, però completament desposeït del seu sentit original i políticament potent. És per això que, potser, més que reclamar-los la devolució dels títols catalans els hem de demanar que deixin de manipular el seu sentit històric, barrejant-lo amb d'altres, com els ducats de Palma i altres creats a títol merament ornamental pels borbons des d'aleshores, que no tenen cap mena de rellevància ni sentit històric. Perquè, ras i curt, el darrer comte de Barcelona va morir amb l'estat constitucional català.

Comentaris

  1. I això que aquest Juan Carlos I va dir que no hi hauria "cortesants" al seu palau reial!
    És un fenomen aquest de l'adornament exterior d'una persona que mai no l'he pogut digerir, no el puc accptar. És una auto-adulació que repugna el meu petit intel·lecte. No accepto gairebé gens tampoc els nacionalismes de ningú. Perquè el principi bàsic ha de ser la integritat d'una persona. Posem-li per cas en Ainaud (de qui, per cert, jo havia estat a la seva falda i que ell m'ho va recordar fa uns anys, quan encara estava del tot bé). Erudit i senzill. Aquests han de ser tots els títols d'una persona: el respecte que es mereixi. Com també amb els països, guanyar-se el respecte de seriositat, habitabilitat, progrés social. Tots el títols i banderes són, per a mi, unes parafernàlies obtuses que només fan que destorbar el respecte mutu que ens cal per viure sanament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…