Ves al contingut principal

Un estiu per continuar al peu del canó (#miradaendavant)

Aquest bloc continuarà durant l'agost amb l'habitual apunt diari. Mentre el cos i les idees aguantin no ens podem permetre una altra cosa. A la darrera setmana del mes de juliol han coincidit tres elements, un per un, d'altíssim voltatge polític: l'aprovació del Pacte fiscal al Parlament de Catalunya, la pràctica intervenció per l'Estat espanyol i la fallida tècnica de la Gestoria. La petició d'un nou marc fiscal de concert econòmic, com tothom sap, té zero possibilitats de prosperar: serà més fàcil aconseguir la clau de la porta (de sortida) que la clau de la caixa, a hores d'ara buida. Durant les properes setmanes la Generalitat haurà de fer front a pagaments socialment molt sensibles i per als quals no disposa de recursos. Els haurà de pidolar a Madrid a canvi de tutela política. D'entrada, ha suspès ja tots els pagaments que afectaven diversos capítols dels pressupostos en vigor: no pagarà fins a finals d'any moltes partides consignades i compromeses. És aquest el context, el que descrivia no fa gaire Jordi Barbeta, amb el seu habitual estil un pèl confús, des de les pàgines del diari comtal. El que va portar el Gran Timoner ha convocar no fa gaire, en un fet inèdit en trenta-dos anys, tota la tripulació dels alts càrrecs de la Gestoria a Palau, per cridar-los a una missió històrica.

Potser s'estaran posant, finalment, les piles? En aquestes condicions, com hauríem de marxar de vacances blocaires. De cap manera. Seguirem al peu del canó. Caldrà continuar prenent el pols als esdeveniments. Certament, els opinadors i el personal polític que dóna suport a la coalició governant sembla donar mostres (mare meva, per fi!) d'un cert rescalfament. Se'ls veu fins els desllonguins de tanta impotència. S'obren ara, però, dos interrogants importants: quin serà el ritme de resposta al no espanyol al Pacte fiscal (reaccionarem en dos mesos o en dos anys (just el que queda de legislatura)? I segon, en el primer dels casos, amb una perspectiva d'eleccions avançades al voltant del Nadal: seran per forçar una hisenda pròpia deslligada de la legalitat espanyola o, directament, per constituir l'Estat propi? L'ensorrament de la Generalitat com a administració pública pot precipitar els esdeveniments i accelerar allò que el nostre Gran Timoner hauria volgut fer al seu ritme d'incertesa habitual. En fi, que ni aquest mes d'agost podem parar: caldrà que la societat civil continuï empenyent des de baix, des de la via, els que volen anar dalt del tren. Pressió, també nostra amb una gran manifestació l'Onze de Setembre d'enguany. Un estiu, en definitiva, per continuar al peu del canó.

Comentaris

  1. Tant de bo, aquest estiu marca un abans i un després de tot. L'ensorrament ja no té puntals; només queda la destrucció, i la reconstrucció amb plena llibertat. Jo també tombaré per aquí, amb el teu permís!!!

    ResponElimina
  2. Quan una monja i les cartes astrològiques enuncien que això petarà entre aquesta tardor i a mitjans del 2013, és que ja ningú no s'enganya. Tot el castell de cartes (manipulades) se'ls ensorra a Espanya.Tindrem un estiu, ja ho és, molt càlid políticament parlant. I tot el que seguirà. Perquè, no solament tenim el greuge de l'abús econòmic, no. Encara seguim tenint tot l'abús cultural amb la persecució en contra del català, la resistència a retornar els papers de Salamanca i altres etcèteres que ara no hi caic; les seleccions esportives..., la persecució de la pròpia identitat nacional volent reprimir la nostra bandera, en fi....
    En totes les coses sempre hi ha un dia on, un sense ni poder-s'ho pensar, tot peta. Recordeu de la manera com va caure tot l'imperi soviètic, de com va caure el famós teló d'acer d'Alemanya? D'un dia per l'altre! En una nit de revolta popular tot va canviar, tot de sobte! I doncs, per què no ens pot passar a nosaltres també? Per això, i tal com apostem tots/es, cal tenir el cap molt serè i preste al treball.
    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…