Ves al contingut principal

Un estiu per continuar al peu del canó (#miradaendavant)

Aquest bloc continuarà durant l'agost amb l'habitual apunt diari. Mentre el cos i les idees aguantin no ens podem permetre una altra cosa. A la darrera setmana del mes de juliol han coincidit tres elements, un per un, d'altíssim voltatge polític: l'aprovació del Pacte fiscal al Parlament de Catalunya, la pràctica intervenció per l'Estat espanyol i la fallida tècnica de la Gestoria. La petició d'un nou marc fiscal de concert econòmic, com tothom sap, té zero possibilitats de prosperar: serà més fàcil aconseguir la clau de la porta (de sortida) que la clau de la caixa, a hores d'ara buida. Durant les properes setmanes la Generalitat haurà de fer front a pagaments socialment molt sensibles i per als quals no disposa de recursos. Els haurà de pidolar a Madrid a canvi de tutela política. D'entrada, ha suspès ja tots els pagaments que afectaven diversos capítols dels pressupostos en vigor: no pagarà fins a finals d'any moltes partides consignades i compromeses. És aquest el context, el que descrivia no fa gaire Jordi Barbeta, amb el seu habitual estil un pèl confús, des de les pàgines del diari comtal. El que va portar el Gran Timoner ha convocar no fa gaire, en un fet inèdit en trenta-dos anys, tota la tripulació dels alts càrrecs de la Gestoria a Palau, per cridar-los a una missió històrica.

Potser s'estaran posant, finalment, les piles? En aquestes condicions, com hauríem de marxar de vacances blocaires. De cap manera. Seguirem al peu del canó. Caldrà continuar prenent el pols als esdeveniments. Certament, els opinadors i el personal polític que dóna suport a la coalició governant sembla donar mostres (mare meva, per fi!) d'un cert rescalfament. Se'ls veu fins els desllonguins de tanta impotència. S'obren ara, però, dos interrogants importants: quin serà el ritme de resposta al no espanyol al Pacte fiscal (reaccionarem en dos mesos o en dos anys (just el que queda de legislatura)? I segon, en el primer dels casos, amb una perspectiva d'eleccions avançades al voltant del Nadal: seran per forçar una hisenda pròpia deslligada de la legalitat espanyola o, directament, per constituir l'Estat propi? L'ensorrament de la Generalitat com a administració pública pot precipitar els esdeveniments i accelerar allò que el nostre Gran Timoner hauria volgut fer al seu ritme d'incertesa habitual. En fi, que ni aquest mes d'agost podem parar: caldrà que la societat civil continuï empenyent des de baix, des de la via, els que volen anar dalt del tren. Pressió, també nostra amb una gran manifestació l'Onze de Setembre d'enguany. Un estiu, en definitiva, per continuar al peu del canó.

Comentaris

  1. Tant de bo, aquest estiu marca un abans i un després de tot. L'ensorrament ja no té puntals; només queda la destrucció, i la reconstrucció amb plena llibertat. Jo també tombaré per aquí, amb el teu permís!!!

    ResponElimina
  2. Quan una monja i les cartes astrològiques enuncien que això petarà entre aquesta tardor i a mitjans del 2013, és que ja ningú no s'enganya. Tot el castell de cartes (manipulades) se'ls ensorra a Espanya.Tindrem un estiu, ja ho és, molt càlid políticament parlant. I tot el que seguirà. Perquè, no solament tenim el greuge de l'abús econòmic, no. Encara seguim tenint tot l'abús cultural amb la persecució en contra del català, la resistència a retornar els papers de Salamanca i altres etcèteres que ara no hi caic; les seleccions esportives..., la persecució de la pròpia identitat nacional volent reprimir la nostra bandera, en fi....
    En totes les coses sempre hi ha un dia on, un sense ni poder-s'ho pensar, tot peta. Recordeu de la manera com va caure tot l'imperi soviètic, de com va caure el famós teló d'acer d'Alemanya? D'un dia per l'altre! En una nit de revolta popular tot va canviar, tot de sobte! I doncs, per què no ens pot passar a nosaltres també? Per això, i tal com apostem tots/es, cal tenir el cap molt serè i preste al treball.
    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…