Ves al contingut principal

Una ensopegada molt reveladora (#transparencia)


Fa pocs mesos es va aprovar la denominada Llei de Transparència. El Regne d'Espanya compartia fins aleshores amb països solvents com ara Xipre, Malta i algun altre que ara no recordo, el privilegi de ser el darrer estat de la Unió Europea a aprovar una normativa semblant. Naturalment, la Casa Reial, tot i les protestes d'alguns grups polítics i el silenci còmplice d'altres (com ara el d'en Duran i Lleida), ha quedat exempta de les disposicions de control institucional i transparència que estableix la nova llei. Vaja, que sa majestat pot fer a la nostra salut exactament el mateix que el dimitit magistrat Carlos Dívar sense cap mena de censura política. L'important és que no se sàpiga. Que no es vegi. He pensat en els conceptes monarquia i transparència en veure les imatges de la darrera ensopegada reial. Certament, el que més m'ha impactat no és la castanya que li ha deixat marques encara ben visibles durant l'acte posterior, sinó la munió de personal civil i militar que s'ha llançat a censurar-ne les imatges. Senzillament espectacular, com si l'estiguessin protegint d'un intent d'atemptat.

L'enquadrament de càmera feia passar el rei saludant els fotògrafs a una distància d'uns quants metres. Suposo que els periodistes eren darrera una tanca que evitava l'aproximació a les autoritats. I aleshores, quan despreocupat sacsava el braç per saludar els seus súbdits, el monarca no ha percebut la presència d'un esglaonet que l'ha fet caure com un sac de patates fins a donar cara en terra. En realitat, hem de parlar de dècimes de segon. Aquest és el temps que hem tingut per veure exactament què estava passat en el reial trànsit de sa majestat, perquè immediatament, una autèntica munió de funcionaris públics que paguem entre tots per fer el que fan s'han interposat entre els periodistes i la reial persona estesa a terra. Tot i que n'hem vist ja més d'una caiguda monàrquica, l'esforç dels seus acompanyants per tapar l'esdeveniment ha estat espectacular. De fet, molt revelador, perquè si posen aquest interès a dificultar les imatges sobre la reial caiguda, imagineu-vos tot el que deuen haver arribat a tapar durant els anys que fa que sa majestat borbònica ocupa el ceptre hispànic que li va deixar en herència el Generalísimo. Això, tot molt transparent, molt revelador, exactament tal i com demanen els temps.

Comentaris

  1. Digueu-me què estic fent si el que vull i tinc poder per fer es que la llei no caigui sobre mi? Vosaltres creieu que si jo tingués una personalitat decent, de pensament just i de fets nobles necessitaria o em preocuparia que la llei no m'afectés?.
    Es el Paradís de tot criminal: estar per sobre de la llei. Clar que no tots els criminals poden estar per sobre de la llei.

    ResponElimina
  2. Lamentable personatge a 0:12, quina vida més petita i patètica la de aquest reial llepaculs. I quina ràbia em fa ser espoliat per pagar el sou d'aquest comeyogures.

    ResponElimina
  3. Teniu tota la raó en dir que si no tingués res a amagar, no li caldria tot aquest aparell de tapadores. A sobre, com dieu, està per sobre de la llei, el que demostra des del primer dia que no sap estar-se al lloc que li correspondria, si els espanyols el volguessin.
    En fi, anant al fet personal de l'ensopegada, aquest fet demostra que ja no està per gaires trifurques, que l'ensopegada la fa més per falta de força a la cama que per distracció. Aquest home ha de plegar i els espanyols han d'insistir en fer un referèndum per veure si l'accepten o no per representar-los a perpetuïtat, que vaja conya que té en ple segle XXI!
    Ah, per part de la meva sogra ens va caure a casa aquest llibre de "La soledad de la Reina". La meva dona-companya-sòcia, l'ha fullejat i deu-n'hi-do la quantitat de bestieses d'aquest "Juanito"que arriben a sortir!! No és una biografia rosa, no. Vaja paio que tenen a Espanya ....!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buf, veig que ho he dit bastant malament. El preu d'escriure en directe...
      Quan dic que ha de plegar, no és per la seva salut, que tothom té la que pot, sinó perquè el seu desprestigi és immens i està fent molt de mal als espanyols. De fet, ho lligo quan parlo d'aquest llibre que cito abaix. Perdó.

      Elimina
  4. Comentaven, que es podria fer un nou joc de cartes, amb el rei d'hòsties; les que es fot solet, i les que entre tots li podríem repartir, i que s'acabés tanta collonada monàrquica!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…