Ves al contingut principal

Una llista comuna o un Bloc Sobiranista? (#tenimpressa)

Delta de l'Ebre
Tots els mitjans han reproduït aquest diumenge una entrevista de l'Agència Catalana de Notícies a l'Oriol Junqueras. El líder d'Esquerra demostra, una vegada més, haver entès el moment en el qual vivim i haver tret les lliçons oportunes dels errors estratègics comesos els darrers anys per la vella formació republicana. Com en el cas de Solidaritat, la prioritat d'Esquerra és ara l'Estat propi, per això (fa tres anys que ho repeteixo en aquest bloc) no té cap mena de sentit que un partit independentista governi la Gestoria autonomista. El ridícul l'han de fer ells. La impotència total que genera l'han de sentir els que creuen en l'autonomisme. Alegria, doncs, en observar que, finalment, encara que amb enormes costos, comencem a tenir les idees una mica més clares. Junqueras oferia, en la mateixa entrevista, una gran coalició electoral a CiU i ICV, amb l'objectiu de declarar la independència. Naturalment, no cal ser endeví per saber que les dues forces interpel·lades rebutjaran l'oferta. Convergència té un enorme repte en la continuïtat de la seva federació amb Unió i Iniciativa dóna també prioritat (més encara, davant l'ensorrament socialista) a la seva oferta d'esquerra.

Feta la proposta com a imperatiu moral, doncs, és evident que, en cas de convocatòria electoral, no podem esperar que prosperi. Insisteixo ara en el que he escrit en altres apunts: el nou 14 d'abril que esperem no requereix que els independentistes conformin una sola candidatura electoral al Parlament de Catalunya. Potser seria més eficient aritmèticament, però és inviable. I ho és, afortunadament, perquè l'independentisme, en la seva actual majoria edat, és molt transversal ideològicament. CDC, ERC, ICV, SI i les CUP poden obtenir perfectament representació en solitari i configurar al proper Parlament del Principat una àmplia majoria independentista. Alguns d'aquests grups (potser, ERC-SI o ICV-CUP), poden configurar coalicions electorals. Encara que no ho facin, però, és perfectament viable (i recomanable) que les cinc forces electorals partidàries d'un Estat propi per Catalunya acordin i unifiquin una part dels seus programes electorals, la que faci referència precisament a la declaració d'independència i a l'immediat procés constituent que s'obrirà a continuació. Amb això tindríem un Bloc Sobiranista imbatible. I au, a fer la feina d'una vegada.

Comentaris

  1. mmmmm CDC independentista? Em costa molt d'empassar-m'ho. Jo no confiaria gaire. Haurien de canviar el seu programa electoral ben clarament en les properes eleccions i posar com a principal objectiu declarar la independència. Si no... worthless.

    ResponElimina
  2. Sí, CDC independentista. La majoria dels seus integrants o son. Tard o d'hora la seva cúpula i acció política ho hauran de ser. Sinó els hi pot passar com al PSC-PSOE.

    Ens portaran a la independència encara que no vulguin, no hi ha cap altre opció. I la candidatura conjunta la veurem. Potser no ara, potser després del rescat i de la manifestació. Les coses encara no estan prou xungues per tal de que els nostres polítics (90% mediocres) es vegin amenaçats i es decideixin a moure el cul.

    ResponElimina
  3. La suma de sigles proposada per Junqueras és una bona idea estratègica, però per ara mateix. Tot i que la situació és fluïda, tinc la sensació que la configuració de dues candidatures, una d'essencialment independentista (ERC i SI) i una altra d'esquerra amb la independència formant part del programa (ICV-CUP) poden aportar més diputats. CiU no se sumarà a cap coalició, es veuen prou forts i encara arrosseguen massa indefincions, que poc a poc van superant però que, alhora, provocaran el trencament amb UDC i la pèrdua de la seva fracció d'electorat més conservador.
    A nivell comarcal tenim experiències, com ara el pacte a la garrotxa entre ICV i CUP de fa ja bastants anys i, en camp contrari, l'entrada de la UDC aranesa al PP.

    ResponElimina
  4. Volia dir que el que proposa Junqueras "no és per ara mateix". Perdoneu l'el·lipsi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…