Ves al contingut principal

Una mica embarassats (#hisendapropia)

Embassament d'Ulldecona









Llegeixo i escolto a gent que sap que el principal problema és com afrontar el dia després de la insubordinació a Espanya. Mentre els protagonistes continuen desfullant la margarida, que se'ls fa difícil tancar definitivament la porta als morros a Josep Antoni Duran i Lleida i Joana Ortega (per cert, Gran Timoner, acabeu aviat les vacances, que fa autèntica vergonya!), avança la consciència que la tardor serà decisiva. Això del pacte fiscal pel qual diu que ens hem de manifestar sempre ha estat una broma que no pot durar gaire més, així que l'única disjuntiva real es troba ara entre hisenda pròpia per la via dels fets o independència. Diu que l'Oriol Pujol està supervisant els treballs fa temps encarregats per a un nou programari informàtic amb el qual s'haurà de fer realitat la primera de les dues opcions. Com ho hem de fer? Quines són les passes? Com tothom diu la seva, no em puc estar. Veureu: o Espanya ens aplica una repressió brutal, impensable dins la Unió Europea (suspensió de l'autonomia, declaració de l'estat d'excepció, detencions, empresonaments) o l'estadi final, comencem per on comencem, serà el mateix a curt termini: la independència.

Digueu-me optimista, però és que no hi veig una altre escenari. El moment és greu, que diria el clàssic. Perquè això de crear una hisenda pròpia per decisió unilateral, si és que s'afirma seriosament, si és que va de veres, em recorda a allò d'estar una mica embarassat. La legalitat d'un estat no es pot trencar una mica. Fer bocinets. Només la punteta. Cal substituir-la immediatament per una altra sustentada en una nova sobirania. Què farem quan l'Estat espanyol comenci a reclamar amb amenaces els diners no ingressats a l'Agencia Tributaria del Reino de España? Plegarem veles i farem el ridícul? Sostenir el repte sense recular significarà a la pràctica entrar en una espiral de desobediència a la legalitat espanyola que anirà molt més enllà de l'aspecte tributari: caldrà passar-se per l'arc de triomf ordres administratives, governatives i judicials successives, fent ús probablement, encara que sigui limitat, de la força. És a dir, sostenir fins al final una hisenda pròpia serà equivalent a iniciar un procés de secessió complet. Significarà iniciar el camí que portarà en un termini curt cap a la independència. Ara només ens falta saber si això de la hisenda pròpia unilateral és seriós o també és una broma.

Comentaris

  1. Em sap greu desinflar veles però no m'ho crec que tot vagi tal com desitgem.
    Vull dir que pot anar de manera en què l'Agència Tributària Catalana arribarà a funcionar però de manera voluntariosa, que qui vulgui pagar aquí ho faci aquí, i qui ho vulgui fer al Reino de España ho faci allà. Seria com un Referèndum de secessió encobert. Pot ser allò del "veuràs, veuràs, siguem prudents, que ens féssim mal...!" Tant de bo m'equivoqui i aquest pas sigui clar i net! També, pot passar que la Generalitat ho retingui tot i a continuació faci seure Madrid i li faci un petit xantatge dient-li que o ho arregla tot o que té la paella pel mànec. Jo, de moment, no m'ho crec gens ni mica això de declarar-nos independents en un tres i no res, no. Encara hi ha massa por o seny, com vulgueu.
    Un altra apunt: Aquest Onze de Setembre cau enmig d'un pont que més aviat serà aqüeducte. Això ens pot aigualir la Festa Nacional.

    ResponElimina
  2. Si, crec que ets un xic optimista. El conseller Puig ja ho deia l'altre dia: "que l'11 de setembre surtin milers de
    persones defensant la nostra voluntat de ser, dóna força a qualsevol govern que estigui en la línia i vagi orientat". Rebatin a l'espanyolera Ortega. Això vol dir: "vosaltres manifesteu-vos per la independència que això ens donarà força (?) de cara a pactar amb Espanya". PACTAR!!!.
    Jo crec que CIU esta molt lluny de voler la independència. Si s'acosta a nosaltres es per conveniència, perquè pot treure rèdit i força per negociar amb el govern espanyol. Però esta fent malabarismes, (això de la hisenda pròpia, per a mi es un farol) perquè la força que vol emprar no es la seva, perquè ells no son independentistes, son autonomistes disfressats d'independentistes, i això acabarà deslegitimat-los davant la gent que vol la llibertat del nostre país. Així que per donar un pas ferm cap l'estat propi primer hem de sacsejar ben fort CIU perquè caiguin molts "Duran i Lleides". Perquè n'hi han mes dels que ens pensem.

    ResponElimina
  3. Tan se val el que siguin o vulguin CiU. No hi ha sortida. A l'Octubre com a molt tard rescataran Espanya. També a la tardor Catalunya ha de fer front a uns pagaments pels quals no te diners.

    La mínima pujada estacional de l'ocupació ja haurà passat i tindrem més aturats que mai. I, entrampats dintre d'Espanya, la perspectiva pels propers 4-5 anys és absolutament esgarrifosa.

    Si al 2012 estem així, no vull ni pensar com estarem al 2016 si no fem un canvi de rumb brutal. Parlo de generació perduda, d'aldarulls al carrer i de suspensió de l'autonomia. La hisenda pròpia no ens la donaran: aquests diners els necessita Espanya per sobreviure. Som nosaltres o ells. Ni tan sols ens pot donar un peixet al cove. Espanya és una ruïna.

    La única manera de salvar el curt i mitjà termini és la independència. No hi ha cap altre sortida. Per dues raons: la primera, administrar els nostres recursos. I la segona, crear una onada d'il·lusió i optimisme que ens permeti tirar endavant. No menystingueu la "onada" per cursi. És molt important tenir una societat cohesionada i il·lusionada pel futur. Ara mateix en tenim una de deprimida i amb por.

    ResponElimina
  4. A l’octubre s’han de pagar els interessos de la primera fornada de bons patriòtics de la Gene. No tenim diners per fer-ho. La Gene treballa a un mes vista.

    Ara mateix no saben si podran pagar les nòmines dels funcionaris al Setembre. I en les condicions actuals ningú compra deute de la Generalitat, a cap preu. Per tant tampoc poden demanar crèdit per tapar forats. Ni tan sols poden fer la bola més gran. La negociació del Pacte Fecal no es pot allargar gaire. Ni la situació actual no es pot mantenir un o dos anys extra. Almenys no sense aldarulls al carrer.

    De fet, és això el que vol l’estat espanyol: que la Gene faci fallida i ser ell el que pagui directament els sous dels funcionaris

    - Lo veis como esta mierda nacionalista de la Generalidad no sirve ni para pagaros el pan? Tened, hijos míos, en mi infinita benevolencia os daré unas migajas.

    I molts funcionaris catalans s’ho creuran.

    És més: el dia que perillin de veritat els sous dels funcionaris, els sindicats (catalans?) sortiran a manifestar-se en contra de la Generalitat! I no de l’estat que ens roba! I encara més: si hi ha cap disturbi al carrer (ja se’n encarregaran de que això sigui així), l’estat vindrà i dirà:

    - Lo veis como esta policia amateur i nacionalista no tiene lo que hay que tener para mantener la paz en las vuestras calles? Tranquilos, hijos míos, que os enviare la gloriosa Benemèrita.

    I així, en dos moviments, s’hauran carregat per una banda l’estructura administrativa de la Generalitat i també el seu monopoli de la força. En resum: delenda est.

    Que pot fer la Generalitat per evitar-ho? Jugar a Tonto el Último. Aguantar fins que rescatin Espanya i posin a un funcionari europeu com a president de l’estat. La UE ni tan sols els hi deixarà fer un govern de concentració nacional (dos inútils sumats no fan un savi). Un cop això passi, engegar de debò el procés secessionista.

    La crisi a Espanya durarà dècades (potser només 5 anys si surten de l’Euro), per tant, allargar la no-independència és un suïcidi col·lectiu. Això a CiU ho saben. Ho sabem tots. Per tant, i fins que no em demostrin el contrari, donaré una oportunitat a CiU. No significa que els voti, però tampoc els posaré a parir.

    ResponElimina
  5. cony Granollacs sembles ingenu, venint de Conveniencia aixo del pacte fiscal et pots ben creure que es una broma.

    ResponElimina
  6. Em sembla que pensar que la independència vindrà de mans del govern de CIU es ser una mica ingenu. Tenim poca memòria però avui en dia CIU encara te com a soci preferent al P.P. que ja no recordem es el partit que mes vel·ligerant ha estat amb els interessos dels catalans. Si hem retrocedit en nivell d'autogovern gracies al T.C. ha estat gracies al P.P. I CIU li va darrera com la cua al cul. No oblidem tampoc que dintre de CIU s'amaguen interessos ben espanyoleros. Molts empresaris güais (Jo en conec alguna) son de CIU i tenen els negocis amb Espanya i son mes espanyoleros que en Aznar.
    Si el Govern del P.P. veu que la cosa a nivell social va en serio i que poden haver revoltes concedirà a CIU una sortida en forma de calerons que no sol·lucionaran res, però que de cara a la galeria anirà molt be per desmobilitzar a molta gent que ara es partidària de la secessió. I CIU s'encarregarà per mitjà dels mossos d'esquadra de apaivagar els ànims dels que no estiguin gaire contents amb la caritat espanyola. Quan els capitostos de CIU diuen que si hi ha negativa al pacte fiscal "hauran d'explorar altres camins" ingenu es aquell que es pensi que s'esta referint a la independència.

    ResponElimina
  7. Em sembla que pensar que la independència vindrà de mans del govern de CIU es ser una mica ingenu. Tenim poca memòria però avui en dia CIU encara te com a soci preferent al P.P. que ja no recordem es el partit que mes vel·ligerant ha estat amb els interessos dels catalans. Si hem retrocedit en nivell d'autogovern gracies al T.C. ha estat gracies al P.P. I CIU li va darrera com la cua al cul. No oblidem tampoc que dintre de CIU s'amaguen interessos ben espanyoleros. Molts empresaris güais (Jo en conec alguna) son de CIU i tenen els negocis amb Espanya i son mes espanyoleros que en Aznar.
    Si el Govern del P.P. veu que la cosa a nivell social va en serio i que poden haver revoltes concedirà a CIU una sortida en forma de calerons que no sol·lucionaran res, però que de cara a la galeria anirà molt be per desmobilitzar a molta gent que ara es partidària de la secessió. I CIU s'encarregarà per mitjà dels mossos d'esquadra de apaivagar els ànims dels que no estiguin gaire contents amb la caritat espanyola. Quan els capitostos de CIU diuen que si hi ha negativa al pacte fiscal "hauran d'explorar altres camins" ingenu es aquell que es pensi que s'esta referint a la independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.