298 anys després, la llibertat (#11s2012)

El matí de l'Onze de Setembre suor i sang. Sobre les casaques dels pocs soldats que queden vius després de més d'un any de setge. A les camises dels defensors que lluiten casa per casa. Parracs bruts. Boira de fum que ofega. Pilotes que xiulen entre els qui s'arrosseguen. Soroll que fa tremolar. Olor a mort, a sofre i a pòlvora. Atac i contraatac. Un rera l'altre. Sense defallir. Baionetes i ganivets que fereixen la carn. Ferits i amputats que continuen la lluita. L'escena més terrible que es pugui imaginar sobre el Baluard de Santa Clara. Al de Llevant. Al Portal Nou. Lloada en la memòria d'Europa. Al davant, una munió de joves lliurant les seves vides a l'altar absurd de l'absolutisme. Sense saber ben bé perquè.

Resistència desesperada. Arribaran els nostres abans que morim tots. Els aliats trencaran el bloqueig. I sinó, fineixi la nació amb glòria. Els comandants han quedat enrere. Els professionals són gairebé desapareguts. És el poble que continua endavant. Contra tota esperança. Resisteixen fins a mitja tarda, quan els patriotes escolten el brogir de la multitud. Al darrera, milers de banderes amb estels de llibertat. Gent de tota mena. Estels blancs i vermells. La major manifestació per la independència nacional de la història de Catalunya. La concentració més gran que recorda la memòria del país. Sí, el seu sacrifici tenia sentit. Finalment, els nostres han arribat d'arreu per defensar-los. És la gent qui ho ha fet. I 298 anys després, la llibertat.

Comentaris

  1. Heu vist la portada de dema "del periodico" aixo si que es pornografia pura

    ResponElimina
  2. Avui lloem la memòria. Avui mirem el futur. Sempre amb l'anhel de llibertat.

    ResponElimina
  3. Bona diada a tots els bons patricis! (i als dolents també, no tenen idea del que hauran de suportar els propers mesos)

    ResponElimina
  4. ...pell de gallina.

    BONA DIADA!!

    ResponElimina
  5. És el poble el qui està tornant a fer l'esforç de recuperació, de recuperar la nostra llibertat. El poble, al qui segueixen les entitats. Les nostres institucions del Parlament primer, i la Generalitat després, ens hauran de donar forma constituent de la independència! Ara, tot pot semblar de flors i violes,però al darrere hi ha molt dolor i més per endavant. Que ningú defalleixi.
    Que ningú no ens defraudi perquè li ho recordarem per sempre més!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)