Ves al contingut principal

298 anys després, la llibertat (#11s2012)

El matí de l'Onze de Setembre suor i sang. Sobre les casaques dels pocs soldats que queden vius després de més d'un any de setge. A les camises dels defensors que lluiten casa per casa. Parracs bruts. Boira de fum que ofega. Pilotes que xiulen entre els qui s'arrosseguen. Soroll que fa tremolar. Olor a mort, a sofre i a pòlvora. Atac i contraatac. Un rera l'altre. Sense defallir. Baionetes i ganivets que fereixen la carn. Ferits i amputats que continuen la lluita. L'escena més terrible que es pugui imaginar sobre el Baluard de Santa Clara. Al de Llevant. Al Portal Nou. Lloada en la memòria d'Europa. Al davant, una munió de joves lliurant les seves vides a l'altar absurd de l'absolutisme. Sense saber ben bé perquè.

Resistència desesperada. Arribaran els nostres abans que morim tots. Els aliats trencaran el bloqueig. I sinó, fineixi la nació amb glòria. Els comandants han quedat enrere. Els professionals són gairebé desapareguts. És el poble que continua endavant. Contra tota esperança. Resisteixen fins a mitja tarda, quan els patriotes escolten el brogir de la multitud. Al darrera, milers de banderes amb estels de llibertat. Gent de tota mena. Estels blancs i vermells. La major manifestació per la independència nacional de la història de Catalunya. La concentració més gran que recorda la memòria del país. Sí, el seu sacrifici tenia sentit. Finalment, els nostres han arribat d'arreu per defensar-los. És la gent qui ho ha fet. I 298 anys després, la llibertat.

Comentaris

  1. Heu vist la portada de dema "del periodico" aixo si que es pornografia pura

    ResponElimina
  2. Avui lloem la memòria. Avui mirem el futur. Sempre amb l'anhel de llibertat.

    ResponElimina
  3. Bona diada a tots els bons patricis! (i als dolents també, no tenen idea del que hauran de suportar els propers mesos)

    ResponElimina
  4. ...pell de gallina.

    BONA DIADA!!

    ResponElimina
  5. És el poble el qui està tornant a fer l'esforç de recuperació, de recuperar la nostra llibertat. El poble, al qui segueixen les entitats. Les nostres institucions del Parlament primer, i la Generalitat després, ens hauran de donar forma constituent de la independència! Ara, tot pot semblar de flors i violes,però al darrere hi ha molt dolor i més per endavant. Que ningú defalleixi.
    Que ningú no ens defraudi perquè li ho recordarem per sempre més!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…