Ves al contingut principal

Ajudar honestament Convergència (#eleccionsja)

M'alegra comprovar que Esquerra ha decidit (també en això) corregir el rumb amb intel·ligència. Perquè sí, entre tots hem d'ajudar Convergència, el primer partit del país, a fer la feina que li correspon encapçalar (no acompanyar, ni mirar, com fins ara). A ells, està clar, els fa mandra. Mas-Colell, per exemple, deia ahir que li sembla fantàstic si la història porta la independència a Catalunya. És aquest el tremp, la passió que hi posen. Un autèntic esperit contemplatiu. Si els déus. Si el destí. Si cau, cau i sinó au adéu. Adéu al país. Ells no tenen cap pressa. De moment, no semblen amb ganes de posar-s'hi. Així que, una vegada passi la gran manifestació, els altres grups sobiranistes del Parlament, amb la mateixa legitimitat que els dóna la força (14 diputats) que els electors els van donar fa dos anys, han d'indicar al Gran Timoner que l'única sortida que li queda és la que ell mateix va avançar públicament fa uns mesos: davant la intervenció de la Generalitat, noves eleccions.

Que parlin novament els ciutadans. Aquesta legislatura de la definitiva ensulsiada autonomista ha de morir el més aviat possible. I si CiU, fent ús legítim del poder rebut, encara que a costa d'humiliar les institucions i el país, la vol continuar, que ho faci amb el recolzament exclusiu dels seus socis preferents fins ara, és a dir del Partit Popular. I així, d'aquí dos anys, el poble podrà jutjar el comportament de tothom. La responsabilitat de cadascú. L'escenificació del final, naturalment, correspon al Govern. Que facin les maniobres representatives que més els complaguin. Però això s'ha acabat. La darrera legislatura de l'autonomisme, com el mateix sistema, ha col·lapsat. Els altres grups sobiranistes no poden donar suport a uns nous pressupostos de la Gestoria intervinguda. Perquè la dignitat és important en política. I Esquerra, enfonsada per la indignitat del segon tripartit, ho sap prou bé.

Comentaris

  1. A la Gran Mansió de la Presó de Catalunya calia menjar d'una vegada, fa trena anys. Els vigilants del cos PP-PSOE portaven engrunes dels seus menjars i, la veritat, ningú s'hi veia en cor ni de tastar-ho. Però, la gana atacava i no era qüestió de deixar-nos morir fent règim de vaga de fam. Per tant, un gran dirigent de CiU va preparar la taula per dinar i va enllestir un còctel de menjar que fins i tot tenia bona aparença. En Duran-Lleida beneïa la taula i demostrava així un bon nivell de serenitat i conformitat catòlica. Mentrestant, dins de la foscor de la presó es follava alguna servidora de la cuina, perquè el sexe sempre exigeix algú que s'hi presti.
    En van anar sortint fills i, amb la curiositat innata dels nens, aquests van veure que hi havia més món a l'altra banda dels murs de contenció. -"Què dius tu ara!", deien els pares. I, sí, ells també ho van comprovar i reaccionaren. Els servidors PP-PSOE s'estranyaren que ja no es conformessin amb aquelles engrunes de sempre. La població adormida de la presó es despertà a poc a poc i veié que era cert el què es deia. "Hi ha futur!" El tòtil de torn (PSC) deia "...i què és futuuur...?" Els nens van creixer més i més (com els pertoca per altra banda) i van trencar tota la gran taula de dinar que havia quedat tan ben arreglada (de CiU). Ara, els paradors de taula es pregunten si cal tornar-la a parar o si no val més fer-los cas als nens que, bo i tabalots, potser tinguin raó.

    ResponElimina
  2. Creia que el títol del post avui era degut a allò del PSC. Allò sí que és "ajudar honestament" a CiU.

    ResponElimina
  3. Coi Granollacs que santa LLucia et conservi la vista i la claretat,la indignitat del segon tripartit es pecata minuta al costat de les gestes convergents i del seu apendix pel que fa a traicions a Catalunya, i encara hi confies que aquesta colla liderin res de bo?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…