Ajudar honestament Convergència (#eleccionsja)

M'alegra comprovar que Esquerra ha decidit (també en això) corregir el rumb amb intel·ligència. Perquè sí, entre tots hem d'ajudar Convergència, el primer partit del país, a fer la feina que li correspon encapçalar (no acompanyar, ni mirar, com fins ara). A ells, està clar, els fa mandra. Mas-Colell, per exemple, deia ahir que li sembla fantàstic si la història porta la independència a Catalunya. És aquest el tremp, la passió que hi posen. Un autèntic esperit contemplatiu. Si els déus. Si el destí. Si cau, cau i sinó au adéu. Adéu al país. Ells no tenen cap pressa. De moment, no semblen amb ganes de posar-s'hi. Així que, una vegada passi la gran manifestació, els altres grups sobiranistes del Parlament, amb la mateixa legitimitat que els dóna la força (14 diputats) que els electors els van donar fa dos anys, han d'indicar al Gran Timoner que l'única sortida que li queda és la que ell mateix va avançar públicament fa uns mesos: davant la intervenció de la Generalitat, noves eleccions.

Que parlin novament els ciutadans. Aquesta legislatura de la definitiva ensulsiada autonomista ha de morir el més aviat possible. I si CiU, fent ús legítim del poder rebut, encara que a costa d'humiliar les institucions i el país, la vol continuar, que ho faci amb el recolzament exclusiu dels seus socis preferents fins ara, és a dir del Partit Popular. I així, d'aquí dos anys, el poble podrà jutjar el comportament de tothom. La responsabilitat de cadascú. L'escenificació del final, naturalment, correspon al Govern. Que facin les maniobres representatives que més els complaguin. Però això s'ha acabat. La darrera legislatura de l'autonomisme, com el mateix sistema, ha col·lapsat. Els altres grups sobiranistes no poden donar suport a uns nous pressupostos de la Gestoria intervinguda. Perquè la dignitat és important en política. I Esquerra, enfonsada per la indignitat del segon tripartit, ho sap prou bé.

Comentaris

  1. A la Gran Mansió de la Presó de Catalunya calia menjar d'una vegada, fa trena anys. Els vigilants del cos PP-PSOE portaven engrunes dels seus menjars i, la veritat, ningú s'hi veia en cor ni de tastar-ho. Però, la gana atacava i no era qüestió de deixar-nos morir fent règim de vaga de fam. Per tant, un gran dirigent de CiU va preparar la taula per dinar i va enllestir un còctel de menjar que fins i tot tenia bona aparença. En Duran-Lleida beneïa la taula i demostrava així un bon nivell de serenitat i conformitat catòlica. Mentrestant, dins de la foscor de la presó es follava alguna servidora de la cuina, perquè el sexe sempre exigeix algú que s'hi presti.
    En van anar sortint fills i, amb la curiositat innata dels nens, aquests van veure que hi havia més món a l'altra banda dels murs de contenció. -"Què dius tu ara!", deien els pares. I, sí, ells també ho van comprovar i reaccionaren. Els servidors PP-PSOE s'estranyaren que ja no es conformessin amb aquelles engrunes de sempre. La població adormida de la presó es despertà a poc a poc i veié que era cert el què es deia. "Hi ha futur!" El tòtil de torn (PSC) deia "...i què és futuuur...?" Els nens van creixer més i més (com els pertoca per altra banda) i van trencar tota la gran taula de dinar que havia quedat tan ben arreglada (de CiU). Ara, els paradors de taula es pregunten si cal tornar-la a parar o si no val més fer-los cas als nens que, bo i tabalots, potser tinguin raó.

    ResponElimina
  2. Creia que el títol del post avui era degut a allò del PSC. Allò sí que és "ajudar honestament" a CiU.

    ResponElimina
  3. Coi Granollacs que santa LLucia et conservi la vista i la claretat,la indignitat del segon tripartit es pecata minuta al costat de les gestes convergents i del seu apendix pel que fa a traicions a Catalunya, i encara hi confies que aquesta colla liderin res de bo?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)