Ves al contingut principal

Ara toca el Bloc Sobiranista (#tenimpressa)

S'Agaró
Els qui amb paciència llegiu aquest bloc de fa temps, sabeu que en diversos moments he escrit sobre la necessitat d'enfortir organitzativament els llaços de tots els catalans (la majoria) que compartim l'objectiu comú. En concret, de construir un Bloc Sobiranista de Catalunya. Un gran paraigües, més o menys formalitzat, per aplegar els esforços dels diferents partits que defensen la supervivència del país. Avui, al Parlament de Catalunya, s'aprovarà una o diverses resolucions, per àmplia majoria, que intentaran posar negre sobre blanc la demanda dels ciutadans el passat Onze de Setembre (per cert, us enrecordeu de tots aquells que ens van dir fins a fer-se molt pesats, que les manifestacions no servien de res? Déu n'hi do!). Veurem fins a quin punt concretem, si som capaços de fixar un full de ruta de cronologia nítida i clara. Si acabem de matar d'una vegada les ambigüitats.

Després, anirem d'aquí poques setmanes a unes eleccions on cada formació política farà la seva proposta política, social i econòmica diferenciada, tret d'alguna coalició sorpresa de darrera hora. Avui, però, acabat el Debat de Polític General, abans de caure en la voràgine de la campanya electoral, cal que els partits que volen (almenys) l'autodeterminació del país inicien immediatament negociacions. Que es tanquin on sigui, per construir un programa de mínims conjunt. Cal que totes les forces polítiques sobiranistes acordin els termes exactes per constituir un bloc nacional el més ampli possible. Si volem que les eleccions siguin el plebiscit que necessitem ensenyar al món, un aval democràtic incontestable, és precís que els partits de la sobirania presentin un camí el més compartit, sòlid i embastat possible. Cal donar seguretat en una ruta que es presenta per naturalesa incerta. Sobretot, perquè al davant, com ja hem començat a tenir clar aquests dies, desfilaran constantment les amenaces del Front Abismal.

Comentaris

  1. És la primera vegada que llegeixo Front Abismal per Cavernari. Curiós.

    A hores d'ara ja han pactat que ERC, IV, SI i Laporta aniran junts per l'autodeterminació. Això suma 2/3 del Parlament, si no vaig errat. El PP i Cs diran no, es clar. Si el PSC donés llibertat de vot, que seria el mínim exigible de dignitat davant del desgavell que pateixen, podríem fer uns bons 3/4 del Parlament. Suficient per fer exclamar tots els diables del més recalcitrant. Al cap i la fi, es tracta d'això, de plantar cara a l'abús d'una falsa democràcia que no respecte el dret d'exercir-la.
    Una vegada ens arribi el dia D del 25-N i ens surti l'èxit de poder-nos pronunciar definitivament alliberats d'Espanya, vindrà la GV a detenir en Mas o ocupar el Parlament. Segur. Ja ho tenim previst de com reaccionar? Jo proposo convocar tots els mitjans de comunicació estrangers vetllant Parlament i Generalitat nit i dia amb tots els focus encesos per enviar-ho en directe a tot el món.
    Espero que s'hi sumi molta gent a fer-se detenir també. Caldrà estar-hi repartits entre els dos llocs. Mentrestant, proposo d'anar prenent nota de tothom que ens està insultant i mentint per portar-los als tribunals catalans.

    ResponElimina
  2. Jo estava segur que la unió era la única via. Però ara, no ho tinc tant clar. S'haurien de fer càlculs. En aquest país tenim el problema d'aquells que sent del partit o tendència A no votarien mai, però mai, als de B o C i en sentit contrari també. És una llàstima però podria ser que només es poguessin recuperar vots si es pot votar per separats. És el mal que fa estar cridant a altres sobiranistes la paraula "botifler" o no estar disposats a perdonar res. He fet una estimació senzilla seguint el sistema de càlcul del repartiment amb dos partits sobiranistes i un unionista i el resultat és el mateix dividint el vot o no tot i que he posat nombres elevats. És clar que si es presenten partits amb pocs vots, aquesta poden restar algun representant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…