Bròquil is over (#eleccionsja)









Aquest apunt, raonablement, l'hauria d'haver escrit demà, però em penso que, després del que va passar al Congreso ahir (amb la compareixença de Rajoy i Montoro), podem anar avançant esdeveniments. Tenim pressa. El país, la gent, s'enfonsa per moments. Sembla clar que la reunió d'avui entre el Gran Timoner i el líder del Partit Popular no durarà gaire més enllà d'un quart d'hora de temps real de joc. El govern espanyol ha deixat prou clar que no pensa cedir ni un mil·límetre en la seva voluntat de trinxar el nostre país, de munyir la vaca fins al darrer rajolí. És la guerra total. I en aquestes circumstàncies, un cop feta la cerimònia, el president Mas no hauria de trigar més que unes hores, les justes, per anunciar la convocatòria d'eleccions. Després del tsunami històric de la multitudinària manifestació de l'Onze de Setembre cal saber immediatament on som. Cal fer d'una vegada el 14 d'abril que sempre he reclamat. Si en aquella data la victòria de les candidatures republicanes va portar l'establiment de la República, aquesta vegada, la victòria de les candidatures independentistes portarà la independència. No té sentit esperar la primavera. Com justificar-ho? Cal aprofitar la finestra d'oportunitat que s'obrirà de bat a bat amb el rescat del Regne d'Espanya dels propers mesos.

Des de Convergència i Unió, que és qui té la màxima responsabilitat, com a primera força del bloc sobiranista, caldrà, una vegada fixada la convocatòria electoral, cridar la resta dels partits que estan per la llibertat del país a construir un programa de mínims comú amb el qual concórrer. És l'opció més realista, atesa la dificultat/impossibilitat de construir una candidatura (o més d'una) de caràcter total o parcialment unitari. A més, és probable que la simple convocatòria electoral desfermi processos de fractura en dues formacions polítiques: Unió (poc probable, perquè les ganes de continuar manant d'en Duran i els seus, faran de ciment) i el PSC. En el cas dels socialistes, sembla possible que l'acceptació del dret a l'autodeterminació per part d'una fracció significativa del partit desemboqui en una escissió semblant a la que el 1923 va protagonitzar la Unió Socialista de Catalunya respecte de la Federació Catalana del PSOE. Si el Gran Timoner actua raonablement, doncs, abans d'acabar l'any viurem unes eleccions on el país ratificarà definitivament l'inici del procés constituent de la nova República Catalana. Com deia aquella celebrada pancarta, Bròquil is over.

Comentaris

  1. Reso perquè no passi lo pitjor: que Rajoy li ofereixi unes engrunes i moltes promeses i en Mas es deixi entabanar.
    Imagino que en Mas ha rebut pressions per tot arreu. Suposo que la diplomàcia espanyola ha fet la seva feina i ha llançat a sobre d'en Mas tots els aparells diplomàtics més influents.

    ResponElimina
  2. Uf, avui les tertúlies estaven d'un narco pujadíssim.

    ResponElimina
  3. Aquests moments són d'autèntica transcendència internacional, on els protagonistes en som nosaltres. Diuen que a la tercera, va la vençuda. La primera, va ser la del 1714 on ens van fotre; la segona, amb el feixista d'en Franco; ara ens toca guanyar-la definitivament. Espero i desitjo que el nostre President estigui a l'alçada de la circumstància d'aquest moment vital per Catalunya i no li tremoli el pols. A mi em tremolaria, de pur neguit. Per tant, i comprenent que també és humà, esperem que arribi a mantenir una bona partida d'escacs i no perdi peons en cap jugada.
    La capacitat d'intel·ligència d'en Mas és molt superior i per altra banda, no sé veure en Rajoy fent cap partida d'escacs....

    ResponElimina
  4. la descomposició espanyola és una evidència. és un estat intervingut econòmicament, políticament castrat, amb una enorme conflictivitat social i amb una crisi nacional sense precedents allà on es pensaven (Catalunya en comptes del País Basc). A nivell internacional, Espanya és la riota.
    El recurs habitual en cassos precedents (l'exèrcit) sembla descartat ara (no m'imagino com quedaria al món Espanya enfangant-se amb una intervenció armada a Catalunya).
    Ara és el moment d'actuar, aprofitant-nos de la feblesa de l'enemic. Cal plantajar les batalles quan es tenen garanties d'èxit; ara tenim una opinió pública favorable i al davant, un estat putrefacte. Cal actuar ràpid i sense cap pietat.
    De no actuar ara, ens trobarem d'aquí a uns anys amb una Espanya reconstituïda i alhora inhabitable.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas