Ves al contingut principal

Bròquil is over (#eleccionsja)









Aquest apunt, raonablement, l'hauria d'haver escrit demà, però em penso que, després del que va passar al Congreso ahir (amb la compareixença de Rajoy i Montoro), podem anar avançant esdeveniments. Tenim pressa. El país, la gent, s'enfonsa per moments. Sembla clar que la reunió d'avui entre el Gran Timoner i el líder del Partit Popular no durarà gaire més enllà d'un quart d'hora de temps real de joc. El govern espanyol ha deixat prou clar que no pensa cedir ni un mil·límetre en la seva voluntat de trinxar el nostre país, de munyir la vaca fins al darrer rajolí. És la guerra total. I en aquestes circumstàncies, un cop feta la cerimònia, el president Mas no hauria de trigar més que unes hores, les justes, per anunciar la convocatòria d'eleccions. Després del tsunami històric de la multitudinària manifestació de l'Onze de Setembre cal saber immediatament on som. Cal fer d'una vegada el 14 d'abril que sempre he reclamat. Si en aquella data la victòria de les candidatures republicanes va portar l'establiment de la República, aquesta vegada, la victòria de les candidatures independentistes portarà la independència. No té sentit esperar la primavera. Com justificar-ho? Cal aprofitar la finestra d'oportunitat que s'obrirà de bat a bat amb el rescat del Regne d'Espanya dels propers mesos.

Des de Convergència i Unió, que és qui té la màxima responsabilitat, com a primera força del bloc sobiranista, caldrà, una vegada fixada la convocatòria electoral, cridar la resta dels partits que estan per la llibertat del país a construir un programa de mínims comú amb el qual concórrer. És l'opció més realista, atesa la dificultat/impossibilitat de construir una candidatura (o més d'una) de caràcter total o parcialment unitari. A més, és probable que la simple convocatòria electoral desfermi processos de fractura en dues formacions polítiques: Unió (poc probable, perquè les ganes de continuar manant d'en Duran i els seus, faran de ciment) i el PSC. En el cas dels socialistes, sembla possible que l'acceptació del dret a l'autodeterminació per part d'una fracció significativa del partit desemboqui en una escissió semblant a la que el 1923 va protagonitzar la Unió Socialista de Catalunya respecte de la Federació Catalana del PSOE. Si el Gran Timoner actua raonablement, doncs, abans d'acabar l'any viurem unes eleccions on el país ratificarà definitivament l'inici del procés constituent de la nova República Catalana. Com deia aquella celebrada pancarta, Bròquil is over.

Comentaris

  1. Reso perquè no passi lo pitjor: que Rajoy li ofereixi unes engrunes i moltes promeses i en Mas es deixi entabanar.
    Imagino que en Mas ha rebut pressions per tot arreu. Suposo que la diplomàcia espanyola ha fet la seva feina i ha llançat a sobre d'en Mas tots els aparells diplomàtics més influents.

    ResponElimina
  2. Uf, avui les tertúlies estaven d'un narco pujadíssim.

    ResponElimina
  3. Aquests moments són d'autèntica transcendència internacional, on els protagonistes en som nosaltres. Diuen que a la tercera, va la vençuda. La primera, va ser la del 1714 on ens van fotre; la segona, amb el feixista d'en Franco; ara ens toca guanyar-la definitivament. Espero i desitjo que el nostre President estigui a l'alçada de la circumstància d'aquest moment vital per Catalunya i no li tremoli el pols. A mi em tremolaria, de pur neguit. Per tant, i comprenent que també és humà, esperem que arribi a mantenir una bona partida d'escacs i no perdi peons en cap jugada.
    La capacitat d'intel·ligència d'en Mas és molt superior i per altra banda, no sé veure en Rajoy fent cap partida d'escacs....

    ResponElimina
  4. la descomposició espanyola és una evidència. és un estat intervingut econòmicament, políticament castrat, amb una enorme conflictivitat social i amb una crisi nacional sense precedents allà on es pensaven (Catalunya en comptes del País Basc). A nivell internacional, Espanya és la riota.
    El recurs habitual en cassos precedents (l'exèrcit) sembla descartat ara (no m'imagino com quedaria al món Espanya enfangant-se amb una intervenció armada a Catalunya).
    Ara és el moment d'actuar, aprofitant-nos de la feblesa de l'enemic. Cal plantajar les batalles quan es tenen garanties d'èxit; ara tenim una opinió pública favorable i al davant, un estat putrefacte. Cal actuar ràpid i sense cap pietat.
    De no actuar ara, ens trobarem d'aquí a uns anys amb una Espanya reconstituïda i alhora inhabitable.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…