Ves al contingut principal

Catalonia World (#tenimpressa)

Xerta











No faig un joc amb el nom, polèmic per centralista (entenc els tarragonins), del des d'ahir famós projecte (feliçment) alternatiu a Eurovegas. No. Avui, sincerament, correspon lloar la capacitat de reacció del govern de la Gestoria. Discretament, ha treballat durant mesos alternatives d'inversió a les del dubtós multimilionari nordamericà. A l'espera del que la fosca trajectòria del tal Bañuelos pugui acabar proporcionant de finançament real al projecte (De la Rosa II?), cal reconèixer que la posada en escena d'ahir va ser brillant. Creant expectativa des del dia abans. Mostrant capacitat de reacció als rumors creixents que el (suposat) gran projecte anticrisi s'escapava. Avançant-se i fins i tot posant contra les cordes el supercomplex de joc (i altres coses) d'Adelson a Espanya. Gelant el somriure de doña Esperanza. Portant la iniciativa. Amb lideratge. Amb un autèntic Pla B. Diria que, tal i com està el país, m'ha fet ràbia i tot. Tan espavilats que demostren ser per algunes coses (amb La Caixa) i tan poc decidits per d'altres.

Em refereixo, com sospiteu, a la que dimarts demanarà massivament al carrer una part majoritària del país. Perquè som molts els que creiem que el govern de la Gestoria, per deixar de ser-ho, ha de traçar d'una vegada per totes un full de ruta clar per a la seva fins ara evanescent transició nacional. Que ha de començar a posar terminis, a explicar el camí. I a defensar davant dels seus, dels propis i de tota la resta del món, la conveniència d'emprendre'l. Sí. A mi m'agradaria sobretot un Catalonia World. M'agradaria que després de mesos de coquetejar amb un pacte fiscal que tothom sap que és un frau, que acabarà en una nova aixecada de camisa per part dels espanyols, el govern també li posés una data límit. Com el 31 d'agost de Las Vegas Sands. Un 30 de setembre, per exemple. O un 31 d'octubre, per donar algunes setmanes més. I m'agradaria que després de superat el termini, el Gran Timoner anunciés que anem a un altre projecte més rendible. Que fem un Catalonia World. Que caminem definitivament cap a l'Estat propi.

Comentaris

  1. De debo que voldria equivocar-me, pero tal com ho veig aquest projecte de Barcelona World s'assembla massa a l'etapa recentment passada del boom-crash immobiliari. Espero que hi hagin tots els controls que calguin perque aquesta inversio sigui realment productiva i no un forat negre per a l'econmomia catalana. Ja estem mes que escarmentats amb salvadors com el tal Banyuelos que pel que diuen no ha deixat mes que forats al darrera.

    ResponElimina
  2. Bienvenido Mister marshall: quina maniobra de distracció més bona. Ne saben aquets pantomims.
    Santo Tomás

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.