Ves al contingut principal

Comencem a tocar os (#marxemja)













No hi ha dubte que ens apropem a velocitat de creuer a l'objectiu. En fer-ho, tal i com alguns mitjans ens expliquen de fa temps, ells començaran a actuar. Em refereixo als aparells de l'estat. A tots. Públicament i en secret. Les notícies sobre el desembarcament del CNI i d'efectius especials de la Policia Nacional espanyola a Catalunya fa temps que corren. Per si no ho teníem prou clar, el coronel espanyolíssim de l'exèrcit de terra Alamán Castro ens ho acaba de deixar clar com l'aigua. "Sobre mi cadàver". És aquella terminologia casposa, xulesca, casernària, que ha marcat la història de la pell de brau des de temps immemorials. Però no ens quedem en l'anècdota (no tan anècdota, per la responsabilitat del subjecte en qüestió) d'un comandament qualsevol. "Sobre mi cadàver", diu. "Sobre mi cadàver" denota la voluntat de portar a l'esfera de la violència el legítim exercici dels drets polítics universalment reconeguts als individus i als pobles. Significa la determinació de sufocar la voluntat popular si cal, a través de les armes. I aquí rau la mare dels ous. Toquem os.

Perquè per a nosaltres és inviable Espanya? Entre altres moltíssimes coses, per algunes com aquesta. Les bases de la democràcia espanyola són d'una feblesa incontestable. És públic que l'exèrcit franquista va tutelar l'anomenada Transició democràtica, establint límits i mecanismes parademocràtics. Dubto que cap text constitucional avançat del món atorgui al seu exèrcit la funció de vetllar pel manteniment de realitats que són estrictament polítiques i, per tant, reservades a la voluntat dels ciutadans representada als tres poders clàssics de l'estat. Que reservi a l'exèrcit conceptes com ara la "unitat indivisible" i la "defensa de la integritat territorial" pensada en clau d'evitar la secessió interna. I és així que el coronel Alamán Castro, més enllà del seu llenguatge de cultura predemocràtica exterioritza de fet una veritat com un temple: que la constitució espanyola, de manera impresentable a principis del segle XXI, preveu la intervenció militar en cas de secessió. És un marró que el govern espanyol haurà de menjar-se (subjectar els militars que vulguin complir el precepte constitucional), sobretot ara que, com ens ha dit el president de la Comissió Europea, la nostra independència es ventilarà d'acord amb el dret internacional.

Comentaris

  1. Si en Durao Barroso no ens fa de puta i Ramoneta, si llegeix els diaris espanyols o els catalans, ara ho tindrà ben clar això de que volem anar-nos-en. Quan una democràcia se sustenta per un exèrcit, vol dir que a aquest país no li val la democràcia. Que tot és concessió graciosa de l'exèrcit, dictadura militar. el Cap del qual n'és el Rei. Ni el Ministre de la suposada Defensa de no sé què, ni el Rei no l'amonestaran, ni l'arrestaran, ni li obriran cap judici, no.
    Però, tot això ja ho prevèiem. Això d'aquest animal no té ni la més petita importància davant d'un desplegament de tropes cavernàries dins de Catalunya. No té cap mena d'importància davant d'atemptats que ens causaran decepció i angoixa. Tal com diu en Granollacs, tornem a tenir desplegada la policia espanyola dins de Catalunya, fent efectiva l'amenaça de la senyora que està en los llanos de la luna. Els uniformes dels militars encara no han sortit a exhibir-se. Ja arribarà.
    Ara, aviat sabran els joves que no han sabut, o no han volgut entendre, el què és el perill militar desplegat en terra civil.
    Tornant a lo nostre, si l'ANC, el CCN i les altres coordinadores del procés d'independització catalana no ens fallen, i no ho faran, aquests hauran de servir-li molt cafè a en Barroso per mantenir-lo despert i fer-li llegir tot l'entramat cavernari espanyol.

    ResponElimina
  2. Diuen que la violència es el recurs dels ineptes. Doncs ja ho tenim ací. Qui hi ha mes inepte que els espanyols que son precisament els que han provocat el conflicte Català per no ser un mínim intel·ligents?. Es que son tant rucs que ens ho han negat tot amb arguments ridículs de "ordeno y mando" i robament sistemàtic i descarat!!!
    Esperem doncs la violència que vindrà orquestrada per ells. Vigilem la manifestació de l'onze de setembre perquè pot ser que preparin actes violents i ens culpin a nosaltres i actuïn en conseqüència.

    ResponElimina
  3. Arriben tard. Aquesta escòria del CNI i adlàters no podran fer res més que prendre nota i mirar tristots com marxem.

    Crec que l'acció d'espies, botiflers i traïdors diversos només és efectiva per prevenir que l'independentisme arribi al punt d'ebullició. Un cop hi ha arribat és com intentar contenir una riuada amb un dic fet d'escuradents.

    El fracàs de l'autonomisme i l'unionisme és total.

    ResponElimina
  4. Jo pagaria perque cada dia sortis un milico a desbarrar a la premsa. Aixo suma 100% a la nostra causa, convencent mes catalans i alhora tambe la UE i altres organismes internacionals. Els que si que son perillosos son els infiltrats, als mossos a la premsa i a les organitzacions independentistes.

    ResponElimina
  5. L'any 1986 se celebrà el referèndum de l'OTAN. Vaig votar no, però desitjant que guanyés el sí. Per tàctica era important el no, ja que contrastà amb el sí dels espanyols. Per estratègia fou molt important la victòria del sí a fi de reforçar la permanència de l'estat a les estructures militars occidentals. L'exèrcit espanyol vinculat amb la defensa occidental era (i és) molt més difícil que es llencés a aventures interiors que desestabilitzarien l'Aliança. Recordeu com la pallassada grotesca del Perejil s'acabà amb un cop de puny a la taula dels EEUU i la reirada espanyola...
    Per a incrèduls, cal recordar que les ferotges guerres de desintegració de Iugoslàvia foren protagonitzades per un exèrcit -el iugoslau- al servei de Sèrbia (paral·lelisme fàcil amb Castella) i que no tenia cap lligam operatiu amb l'exterior.
    ...
    De la mateixa manera, el 2002 calia estar a favor totalment de la intervenció espanyola a l'Irak -jo ho estava- i no perdre el temps en manifestacions "perroflàutiques". Com més entretinguts, lligats i lluny estiguin dels PPCC, millor.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.