Conec poc la Carme (#11s2012)

L'Ampolla
L'he vist i escoltat als mitjans aquests dies d'estiu, sense vacances, com a presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. Ahir mateix, presentant els darrers detalls de la marxa. A twitter, on es critica tot, algú es queixava del seu paper protagonista. Amb la Carme Forcadell he coincidit unes quantes vegades els darrers anys. Veteraníssima blocaire, de fet, em penso que va ser de les primeres persones a les quals vaig explicar que iniciava l'aventura d'aquest PBP. Fa mesos varem trobar-nos al tren, després de la jornada principal per als voluntaris, tornant de la Unió Santcugatenca, en els dies previs a la Consulta sobre la Independència. Parlàvem de si ens atreviríem o no a fer-la també a Sabadell. Ella parlava, seriosa com és, de la necessitat de treballar-ho molt bé abans. Conserva prou fidel aquell parlar ebrenc dels seus orígens. Per sorpresa, sense buscar-ho, hem coincidit algun estiu a la bella plaça de l'església de Xerta. He sentitat campanes, però, per sort, sóc ben lluny (físicament i espiritualment) de les baralles internes que acostumen a assetjar totes les organitzacions (particularment, si són indenpendentistes). Suposo, perquè la gent hi posa l'ànima.

Sigui com sigui, la Carme m'ofereix confiança. Dedicada professionalment a l'ensenyament i sempre activa en favor de la llengua, crec que va fer una bona tasca durant quatre anys com a regidora independentista a Sabadell. Les capelletes internes, el sectarisme o el que fos, que tampoc ho sé del cert, van allunyar-la de la vida activa de partit. Però, ella, a diferència d'altres que justificadament van quedar a la cuneta arran del desplegament permanent de foc amic, no es va encongir de braços. I va abocar les seves energies al món de les entitats que treballen per la independència des de la societat civil. Les que van crear la meravella de les Consultes arreu del país. Les que han aconseguit, de fet, a desgrat de la immensa majoria dels nostres representants polítics, que arribem on som ara, a tocar del dia D. Tanta tenacitat mereix un premi, com ara el de posar aquests dies històrics la cara i la veu a l'Assemblea Nacional Catalana. Conec poc la Carme, però crec que se'l mereix.

Comentaris

  1. Estimat Granollacs,
    Espero que no tinguis cap problema entre Carmes! Je, je! (Parlant de Carmes, què se n'ha fet de la noia del PSC...?)

    Sí, malauradament, encara segueix havent-hi cops de colze per poder dir més fort el mateix que un altre ja diu. Però, trobo que amb tot i això, hi està havent-hi molta més maduresa actualment dins de tot el moviment independentista que quan va començar. Potser calia que fos així. Un inici una mica atabalat, i posteriorment, la capacitat d'aprofundiment, d'estratègia que permeten avançar amb seguretat. Espero que totes aquestes enveges internes se segueixin apaivagant i acabi havent-hi aquesta plena maduresa que ens està permetent avançar tan bé cap endavant.
    Tan de bo que entre tots puguem aconseguir trencar el pany de la presó!

    ResponElimina
  2. Les Grandes de Espanya es dediquen a viure del mòmio i xuclar diners dels contribuents per partida doble: els dels catalans i els dels fons europeus.

    Les Grans de Catalunya lluiten incansablement per portar el seu poble a la llibertat.

    Give'em hell, Forcadell!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas