Ves al contingut principal

El Borbó ens borboneja (#marxemja)













Curiosa proximitat de calendari, encara que amb 89 anys de distància. El 14 de setembre de 1923, dos dies més tard que el general proclamés l'estat de guerra i publiqués el seu manifest colpista, el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, acompanyà Miguel Primo de Rivera en el seu comiat a l'estació de França, camí de Madrid. Com a capità general, Primo havia manifestat des de la seva arribada a Barcelona certes complaences envers el catalanisme més tou, de manera que la Lliga Regionalista no dubtà a rebre la seva maniobra amb bons ulls. El 17 de setembre es publicà el decret de dissolució de les Corts. I al dia següent, el famós decret "de represión del separatismo", una formidable andanada que comportà, entre altres mesures repressives que abastaven fins a la nostra bandera, la prohibició de l'ús oficial del català. La celeritat (tres dies) en la descàrrega anticatalana ha estat interpretada per la historiografia com un acte clarament inspirat pel mateix rei Alfons XIII, a fi de purificar el nou Dictador de qualsevol vel·leïtat pública d'aproximació a Catalunya que pogués enlletgir la seva imatge.

Així les gastava el poca solta de l'avi. I ara el nét poca vergonya ens continua donant lliçons sobre apostes quimèriques. Un amic lector em parlava aquests dies de l'obertura monàrquica del Gran Timoner en l'entrevista radiofònica recent amb Luis del Olmo. Recordava també les discussions que, periòdicament, han volgut plantejar la possibilitat d'una mena de Commonwealth borbònica com a forma d'encaixar les nostres aspiracions nacionals. Una vegada més, la missiva reial d'ahir demostra clarament la incapacitat dels Borbons de tolerar cap Espanya que no sigui la seva, la de sempre, la unitarista. La cultura política anglesa de llibertat i respecte, fins i tot pels territoris sumats per la voluntat o agregats originàriament per la força, no té res a veure amb el substrat històric dels Borbons espanyols, educats en la imposició i el castellanocentrisme. Entendre que els pobles històricament subjugats tenen dret a decidir el seu propi destí és completament fora de la mentalitat dels Borbons. Ara, però, a diferència de l'avi, amb o sense el seu permís, en comptes de fer-lo marxar a ell optarem per anar passant nosaltres. I, francament, ho sento pels espanyols. Que se'ls confintin.

Comentaris

  1. En cas que els catalans creguéssim oportú dotar-nos d'un Rei, aquest seria el nostre.
    http://www.lacasadelabomba.blogspot.com.es/2012/09/a-les-seves-ordres-majestat-ferdinand.html

    ResponElimina
  2. L'acolloniment dels espanyols arriba al punt de treure el rei a penjar cartes, fet sense precedents. No saben com aturar-nos.

    ResponElimina
  3. Cada dia es demostra que els catalans estem a Espanya per "callar y pagar"

    ResponElimina
  4. Som ADNs diferents i no hi ha manera de pactar. És com, salvant moltes distàncies, com entre Israel i Palestina. Hi tinc fets dos reportatges i les incompatibilitats venen a ser les mateixes. Són temes biliosos i no tenen solució. Per tant, és qüestió de no intentar fer cap més cabriola de miracles dinàstics i anar pel dret: Eleccions anticipades constituents i que vinguin a detenir-nos o arrasar-nos d'una vegada. Jo ja no tinc prou paciència per seguir aguantant tanta imbecilitat. Espero que l'Artur Mas demà no es faci les necessitats a les calces i faci un bon ultimàtum. Si en Rajoy-Rei no escolten, l'endemà convocatòria d'eleccions. Quan Espanya vegi el resultat de les noves eleccions, què faran?
    Estem avisats del merder que ja tenim a sobre. Demà l'entrevista; el 12-O tots els fatxes d'Espanya desembarcaran a Barcelona a fer un "Acto de desagravio a la bandera". Caldrà recordar que ningú no tregui l'estelada de cap balcó...

    ResponElimina
  5. L'avi JoaQuim

    les "bombonades" del Bombó son de subnormal de barri.
    No nomes els catalans se'n en-foten....

    David Llambrich ‏@dllambrich
    A veure si ens entenem,Sr. Borbó:el catalans ja fa segles que remem,però un dia ens vam girar i vam veure que vostès jeien #porquenotecallas

    Moe de Triana ‏@moedetriana
    Mientras todos remamos en la misma dirección el PP sigue enchufando familiares.

    Visto en FB y otros ‏@vistoenfbyotros
    El Rey ha dicho que de la crisis sólo saldremos si unidos "remamos a la vez", el Rey ve España como un galeón de esclavos. (vía @Javilon5)

    marco schwartz ‏@marco_schwartz
    Si, majestad. Estamos de acuerdo. Hay que "remar juntos". Pero, ¿podemos también decidir juntos en qué dirección remamos?

    ⓔⓝⓡⓘⓠⓤⓔ ⓢⓢ ‏@essostre
    Si seguimos los consejos del Rey y remamos todos juntos, podríamos lograr por fin la república española...

    Moe de Triana ‏@moedetriana
    Nosotros remamos juntos, pero mientras los políticos lleven el timón estamos perdidos.

    ResponElimina
  6. Caldria parlar algun dia de la manca absoluta de capacitat d'anàlisi dels espanyols. Els serveis d'informació desplegats aquí de ben segur que fan la seva feina, però les informacions que envien deuen anar a la paperera. El primer avís, la manifestació multitudinària pel dret a decidir el 2006; després, la reacció a la retallada del TC; després, tot el que ha vingut amb el milió i mig l'11S i la reconversió sobtada de bona part de l'espectre polític a l'independentisme gradual. No han fet cas a aquests avisos, entotsolats com estan amb la FAES i els seus mitjans afins. Es pensaven que els atacs quedarien impunes com sempre, i ara es troben amb el que es troben i sense armes efectives per a combatre-ho, amb una Espanya intervinguda econòmicament i política. Estretègia nul·la i tàctica subnormal. Ara tenen el que no s'esperaven. Ja s'ho faran.
    Granollacs: no seria sobrer un post on s'expliqués més i més bé aquest encegament suïcida dels espanyols vistos els aconteixements que tant els perjudicaran.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…