Ves al contingut principal

El Borbó ens borboneja (#marxemja)













Curiosa proximitat de calendari, encara que amb 89 anys de distància. El 14 de setembre de 1923, dos dies més tard que el general proclamés l'estat de guerra i publiqués el seu manifest colpista, el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, acompanyà Miguel Primo de Rivera en el seu comiat a l'estació de França, camí de Madrid. Com a capità general, Primo havia manifestat des de la seva arribada a Barcelona certes complaences envers el catalanisme més tou, de manera que la Lliga Regionalista no dubtà a rebre la seva maniobra amb bons ulls. El 17 de setembre es publicà el decret de dissolució de les Corts. I al dia següent, el famós decret "de represión del separatismo", una formidable andanada que comportà, entre altres mesures repressives que abastaven fins a la nostra bandera, la prohibició de l'ús oficial del català. La celeritat (tres dies) en la descàrrega anticatalana ha estat interpretada per la historiografia com un acte clarament inspirat pel mateix rei Alfons XIII, a fi de purificar el nou Dictador de qualsevol vel·leïtat pública d'aproximació a Catalunya que pogués enlletgir la seva imatge.

Així les gastava el poca solta de l'avi. I ara el nét poca vergonya ens continua donant lliçons sobre apostes quimèriques. Un amic lector em parlava aquests dies de l'obertura monàrquica del Gran Timoner en l'entrevista radiofònica recent amb Luis del Olmo. Recordava també les discussions que, periòdicament, han volgut plantejar la possibilitat d'una mena de Commonwealth borbònica com a forma d'encaixar les nostres aspiracions nacionals. Una vegada més, la missiva reial d'ahir demostra clarament la incapacitat dels Borbons de tolerar cap Espanya que no sigui la seva, la de sempre, la unitarista. La cultura política anglesa de llibertat i respecte, fins i tot pels territoris sumats per la voluntat o agregats originàriament per la força, no té res a veure amb el substrat històric dels Borbons espanyols, educats en la imposició i el castellanocentrisme. Entendre que els pobles històricament subjugats tenen dret a decidir el seu propi destí és completament fora de la mentalitat dels Borbons. Ara, però, a diferència de l'avi, amb o sense el seu permís, en comptes de fer-lo marxar a ell optarem per anar passant nosaltres. I, francament, ho sento pels espanyols. Que se'ls confintin.

Comentaris

  1. En cas que els catalans creguéssim oportú dotar-nos d'un Rei, aquest seria el nostre.
    http://www.lacasadelabomba.blogspot.com.es/2012/09/a-les-seves-ordres-majestat-ferdinand.html

    ResponElimina
  2. L'acolloniment dels espanyols arriba al punt de treure el rei a penjar cartes, fet sense precedents. No saben com aturar-nos.

    ResponElimina
  3. Cada dia es demostra que els catalans estem a Espanya per "callar y pagar"

    ResponElimina
  4. Som ADNs diferents i no hi ha manera de pactar. És com, salvant moltes distàncies, com entre Israel i Palestina. Hi tinc fets dos reportatges i les incompatibilitats venen a ser les mateixes. Són temes biliosos i no tenen solució. Per tant, és qüestió de no intentar fer cap més cabriola de miracles dinàstics i anar pel dret: Eleccions anticipades constituents i que vinguin a detenir-nos o arrasar-nos d'una vegada. Jo ja no tinc prou paciència per seguir aguantant tanta imbecilitat. Espero que l'Artur Mas demà no es faci les necessitats a les calces i faci un bon ultimàtum. Si en Rajoy-Rei no escolten, l'endemà convocatòria d'eleccions. Quan Espanya vegi el resultat de les noves eleccions, què faran?
    Estem avisats del merder que ja tenim a sobre. Demà l'entrevista; el 12-O tots els fatxes d'Espanya desembarcaran a Barcelona a fer un "Acto de desagravio a la bandera". Caldrà recordar que ningú no tregui l'estelada de cap balcó...

    ResponElimina
  5. L'avi JoaQuim

    les "bombonades" del Bombó son de subnormal de barri.
    No nomes els catalans se'n en-foten....

    David Llambrich ‏@dllambrich
    A veure si ens entenem,Sr. Borbó:el catalans ja fa segles que remem,però un dia ens vam girar i vam veure que vostès jeien #porquenotecallas

    Moe de Triana ‏@moedetriana
    Mientras todos remamos en la misma dirección el PP sigue enchufando familiares.

    Visto en FB y otros ‏@vistoenfbyotros
    El Rey ha dicho que de la crisis sólo saldremos si unidos "remamos a la vez", el Rey ve España como un galeón de esclavos. (vía @Javilon5)

    marco schwartz ‏@marco_schwartz
    Si, majestad. Estamos de acuerdo. Hay que "remar juntos". Pero, ¿podemos también decidir juntos en qué dirección remamos?

    ⓔⓝⓡⓘⓠⓤⓔ ⓢⓢ ‏@essostre
    Si seguimos los consejos del Rey y remamos todos juntos, podríamos lograr por fin la república española...

    Moe de Triana ‏@moedetriana
    Nosotros remamos juntos, pero mientras los políticos lleven el timón estamos perdidos.

    ResponElimina
  6. Caldria parlar algun dia de la manca absoluta de capacitat d'anàlisi dels espanyols. Els serveis d'informació desplegats aquí de ben segur que fan la seva feina, però les informacions que envien deuen anar a la paperera. El primer avís, la manifestació multitudinària pel dret a decidir el 2006; després, la reacció a la retallada del TC; després, tot el que ha vingut amb el milió i mig l'11S i la reconversió sobtada de bona part de l'espectre polític a l'independentisme gradual. No han fet cas a aquests avisos, entotsolats com estan amb la FAES i els seus mitjans afins. Es pensaven que els atacs quedarien impunes com sempre, i ara es troben amb el que es troben i sense armes efectives per a combatre-ho, amb una Espanya intervinguda econòmicament i política. Estretègia nul·la i tàctica subnormal. Ara tenen el que no s'esperaven. Ja s'ho faran.
    Granollacs: no seria sobrer un post on s'expliqués més i més bé aquest encegament suïcida dels espanyols vistos els aconteixements que tant els perjudicaran.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…