Encegats davant l'abisme (#marxemja)

Delta de l'Ebre











Tenen una habilitat històrica per ignorar la seva situació real. Per negar la pròpia responsabilitat. Un infantilisme incomprensible. El nacionalisme espanyol, sempre prepotent, és així. Ahir Rajoy ens va donar la mostra final. Definitiva. Em sembla que fou l'any 1921. El borbó Alfons XIII manté contactes regulars, una relació especial amb el general Silvestre, qui dirigeix les operacions de l'exèrcit colonial espanyol al Marroc. L'avanç imprudent cap a la Badia d'Alhucemas, deixant al seu pas petites guarnicions mal proveïdes, provocarà l'ensorrament del domini espanyol fins a posar en perill la mateixa ciutat de Melilla. I més de dotze mil soldats espanyols morts. Abans, però, Silvestre comunicarà directament al monarca que pensa ocupar Alhucemas el dia de Santiago, patró d'Espanya. Alfons XIII li enviarà un telegrama amb només tres paraules: "Olé tus cojones". Un segle després, portades de premsa com les habituals de La Razón ens situen en una perspectiva semblant. Fins i tot al mateix caire de l'abisme, continuen xulejant Europa, inconscients del futur, negríssim, que els espera. Aquests dies ha estat un plaer llegir la resposta de Xavier Sala i Martín a la penúltima atzagaiada de la vicepresidenta espanyola.

Espanya haurà d'afrontar, és ja irreversible, en un període immediat, la secessió de Catalunya. No fa gaire, abans de la ingent tasca duta a terme des de Ramon Tremosa al Cercle Català de Negocis, encara es dubtava de la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent. En realitat, quan haguem marxat, del que caldrà dubtar molt seriosament serà de la viabilitat econòmica d'una Espanya sense nosaltres. Perquè un estat bastit sobre la depredació dels Països Catalans, sobre l'espoli colonial d'una part, tindrà molt i molt difícil la subsistència sense una veritable revolució copernicana. El nivell de reformes que hauran d'aplicar per sobreviure sense la nostra mamella de 20.000 milions d'euros anuals serà absolutament descomunal. A mi em sap greu, perquè tindré família vivint a Espanya, a la qual, naturalment, li desitjo el millor. Caldria, doncs, que comencessin per afrontar la realitat tal com és i assumir la seva responsabilitat, en comptes d'enviar-la sistemàticament cap amunt (Europa) o cap avall (Catalunya). De fet, faria falta que algú "con dos cojones" els digués la veritat: que el xiringuito muntat des de fa segles no es podrà mantenir ni un dia més sense les colònies.

Comentaris

  1. Jo diria que precisament és en aquest moment quan s'estan trobant per primera vegada amb la veritat: Una està a UE en que no poden seguir disfressant la fuga de capital europeu que s'han polit deshonestament; la segona, està a Catalunya on ja no ens poden fer callar a base de bombes.
    Si Rússia no té experiència amb la democràcia, Castella tampoc, llevat d'un curt període els anys trenta, crec. Així va anar. No saben com fer-s'ho per poder seguir fent el paper de xulo-putas i seguir rient les seves gracietes.

    ResponElimina
  2. Jo no parlaria mai de que sense nosaltres no tenen futur. A més que crec que aniran tirant, com tots, no és una bona estratègia per guanyar-se moltes persones que estan al mig.

    ResponElimina
  3. S'ha de mostrar la veritat sempre: la casta funcionarial castellana, hereva de les idees centralistes i totalitàries (Amb el beneplàcit de les castes locals) es la culpable de que Catalunya sigui explotada i que moltes regions d'Espanya estiguin subdesenvolupades. Ells formen un monòlit on estan ancorades amb les cadenes constitucionals les voluntats de progrés i llibertat.
    Espanya es un monstre que s'ha vist a si mateix tan gran que ara no es pot moure i avançar. S'ha quedat en una idea i no en una realitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas