Ves al contingut principal

Flaire de grandíssima victòria (#11s2012)











En un moviment de bola de neu d'efectes incalculables, a falta de poques hores, la gran manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana fa mig any es desborda d'èxit. Ahir al matí se superava el miler d'autocars confirmats. A la família, a la feina, entre els amics, es fàcil percebre un nivell de mobilització mai vist. Gairebé tothom pensa marxar sobre la capital catalana. L'emoció, la impaciència, és gran. A la meva ciutat, Sabadell, aquest cap de setmana en festes, els balcons es van omplint de banderes anunciant la Diada, mentre fins i tot els comerços xinesos comencen a exhaurir les existències d'estelades. Dimarts serem, sembla, davant la major manifestació de la història del país. I sí, amics i amigues, contra tots els intents de manipulació, serà un clam per demanar la independència. El moment és d'una transcendència absolutament memorable. Probablement mai més viurem un esdeveniment popular de les dimensions que ens esperen el proper Onze al Passeig de Gràcia de Barcelona.

L'alegria és tan gran, tan enorme, que res ni ningú pot ja enterbolir la grandesa de la jornada. El decantament final d'alguns polítics que han combatut la manifestació durant setmanes per afegir-s'hi finalment, no és sinó el millor símbol de la nostra victòria. Que una part notable del socialisme català més insubordinat i la direcció d'Unió, amb Josep Antoni Duran i Lleida i Josep Maria Pelegrí al capdavant, sempre disposats a criticar-nos, hagin hagut de cedir a l'evidència de la nostra força, no és (com el de la reserva d'autocars o la venda d'estelades) sinó un altre indicador que perceben nítidament la solitud en la qual, la seva actitud obstruccionista envers el futur del país, els podria deixar personalment. Una part de l'autonomisme (la fins ara més tèbiament espanyolista), davant l'allau, parlant amb la veïna, el botiguer o el company d'associació, ha percebut que alinear-se contra el desig general d'independència significa situar-se directament en la marginalitat. Renunciar al futur. I aquesta constatació és, sí, una altra confirmació que la nostra victòria definitiva s'apropa a tota màquina.

Comentaris

  1. Amic Granollacs, s'acosten dies memorables. L'acció de sobirania que el poble català desitja no és fruit de la improvisació. Ve de molt enrere, ve de la derrota de l'any 39, i ve d'encara més enrere, de segles de persecució i frustració. Aquest clam sorgeix de l'Adn català i quan troba les condicions adients s'encomana i esclata. Vibrem doncs i gaudim aquests moments, que ens han de llançar amb força vers el nostre destí com a poble amb una veu pròpia, amb una llengua pròpia i amb l'autodeterminació que hem somiat.

    ResponElimina
  2. És formidable! Ahir vàrem haver d'estar-nos a Tamariu per qüestions personals i feia patxoca veure com per tot arreu hi havia posada l'estelada. A la Palafrugell mateixa, l'Ajuntament hi havia posat en tots els fanals d'entrada de la ciutat la bandera oficial de Catalunya. Les seves dimensions són colossals! Fan la meitat de tot el fanal! Per cert, tant Palafrugell com moltes altres ciutats de Catalunya és qüestió de deixar-les anomenar pobles perquè la seva expansió urbana i densitat són de dimensions d'autèntiques ciutats.
    Mentre comprava manduca per dinar tots, vaig captar una petita conversa entre un pare i el seu fill i que estaven de visita: -Papá, que són todas estas banderas? -Mira, hijo, si aquí quieres ser bienvenido tienes que cantar el imno del Barça y ponerte esta bandera.
    Doncs, això, a Madrid estan molt espantats. Potser sí que aquesta vegada tot ens està girant a favor i ho fem definitivament això d'anar-nos-en! Res ens haurà arribat gratuïtament, res! Tot ha estat treballat molt i durament, inclosos amics com en Granollacs amb aquest blog: BRAVO!!!!

    ResponElimina
  3. Tindrem el luxe de ser protagonistes de la Història. Poques generacions ho poden dir que han tingut tal privilegi. Estic convençut que estarem a l'alçada.

    ResponElimina
  4. EMOCIO
    iNDESCRIPTIBLE....serem particeps de la independencia de Catalunya!!!!!!!!!!!!!!!!!!!No tinc paraules.....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…