Ves al contingut principal

I Marhuenda va sortir masegat (#memoriahistorica)










Riquíssim debat a la ràdio comtal matinal sobre l'Onze de Setembre de 1714. No cal dir que l'Oriol Junqueras, com de costum, ha estat molt brillant, i que en Marhuenda l'ha respost amb el seu catàleg habitual de mitges veritats salpebrades fins i tot amb alguna mentida. Cal dir que l'home és hàbil, com quan (per reforçar el seu particular concepte de "sobirania dinàstica" i negar de pas que n'era compartida amb la Terra) parla sistemàticament de privilegis i no de llibertats, conceptes que eren emprats indistintament en el vocabulari polític de l'època. On directament falseja la història és, en canvi, en l'ús sistemàtic del terme furs: al Principat de Catalunya mai hi ha hagut furs, sinó Constitucions, capítols i actes de Cort. La distinció no és sobrera, perquè un concepte denota concessió del sobirà i l'altre pacte i sobirania compartida, justament això que Marhuenda pretén negar sistemàticament al nostre país. A més, el director de La Razón fa trampa, però molta, en presentar les institucions catalanes amb menyspreu i tirar pel dret contra l'oligarquia, precisament quan parla d'un país que (si més no en comparació amb les altres formes polítiques contemporànies a la seva) excel·lia per un considerable grau de representativitat social (més que Castella, segur!).

Però d'entre les idees força d'en Marhuenda (i, casualment, de molts dels que analitzen el que va passar a Barcelona el passat Onze de Setembre) destaca per la seva estultícia suprema aquella que intenta presentar els catalans com a idiotes volubles per naturalesa. Se suposa que el 1705 ens van engalipar els representants de la reina d'Anglaterra i en 2012 la propaganda de TV3. Creuen fermament que som gent fàcil de manipular. I no content amb insultar-nos així, Marhuenda es rabeja contra nosaltres parlant del "ridícul històric" (a la vista del resultat final) de les nostres classes dirigents en la seva tria austriacista. Molt bonic això de dir fracassats i fer escarni de les víctimes de la massacre: seria equivalent a dir que els jueus van fer un ridícul universal a la Segona Guerra Mundial. Afortunadament, en Junqueras ha sabut posar el debat en el punt just: el 1705 com avui, el que era en joc era seguir el camí de la modernitat parlamentària o el de la caspa absolutista que acabà amb la guillotina i la revolució. I per sort, com el gènere humà i la democràcia han avançat a la vella Europa, aquesta vegada (a desgrat de l'exèrcit de Pedro J. i altres sonats), guanyarem els bons.

Comentaris

  1. Debat molt interessant.

    Però crec que contraproduent. En Maru va portar en Junqueras a un terreny molt poc agraït. Tinc clar que el dirigent d'ERC se'n va adonar i per això va fer la introducció que va fer "no calen justificacions històriques per demanar la independència, només importa l'ara".

    Tot i així, crec que hauria d'haver declinat fer la segona part del debat.

    No podem donar una impressió equivocada de l'independentisme. Les raons històriques no l'han fet gran, li donen una pàtina de cosa antiga i ètnica i "enfronten" els catalans i els catalans-espanyols al subconscient.

    Hem de parlar d'esperança, d'unió, de futur i de llibertat.

    ResponElimina
  2. Aquesta és la meva esperança! Que la intoxicació sistemàtica del missatge dels guanyadors ja no val, per obra i màgia dels mitjans actuals de comunicació d'aquest moment. El dret de l'ètica està guanyant contra la tergiversació sistemàtica. Ara mateix, en Jordi Graupere insisteix en la nostra eina immillorable del raonament sensat, polític. Nosaltres estem fent política de la profunda i ells no ho saben entomar. Estan descol·locats. Encara estan en la raó de la violència.
    Des de la meva més profunda ignorància de la història, tinc la sensació que les nostres eines que teníem el 1700 del parlamentarisme, ara és la mateixa eina la que ens permet sortir-nos-en. Seria com si aquests 300 anys perduts, ara ens tornessin en favor nostre.

    ResponElimina
  3. No entenc com en Junqueras perd el temps debatent amb aquest individu...

    ResponElimina
  4. AN "MARU",COM LI DIUEN A MADRID,LI QUEDAN QUATRE DIES PER ANAR DEMOSTRAN LA SEVA "EREDUCCIO HISTORICA",SI ESPAÑA ES EL"TITANIC",QUE L'INVENT S'HAN VA A FER PUNYETES....SI FINS EL BORBO ES VEU L'AIGUA AL COLL....QUE NO JAN CALERS,"NI PA PIPAS"....QUE DISFRUTI DEL SEU NACIONALISME RAMPANT,EL FIDEL SERVIDOR DE RAJOY....QUE EUROPA N'ESTAR FINS EL NASSOS¡¡¡¡

    ResponElimina
  5. POBRE "MARU"¡,AMB LA SEVA HISTORIA TAN BEN APRESSA¡¡¡¡SEGUR QUE ES LECTOR DE CESAR VIDAL.....A MWS A MES LI QUEDAN QUATRE DIES,"ELS HOMES DE NEGRA"JA TENEN EL PAP PLE,MOLLOR DIT ESTAN FARTS DEL SEU AMO....QUE ESPAÑA ES EL "TITANIC"...QUE DISFRUTI ELS SEUS ULTIMS DIES DE PODER?....

    ResponElimina
  6. A mi particularment no m'agrada que en Jonqueras entri al drap amb aquest feixista. Entre d'altres coses perquè ara per ara, igual que des de fa 300 anys, mai ens entendrem amb els espanyols. Som de galàxies diferents. Nosaltres per decorar la casa desmuntem els mobles i els baixem per l'ascensor. Els espanyols per fer el mateix agafen un mall, trenquen tots els mobles i els llencen per la finestra.
    Son dues maneres diferents de fer.

    ResponElimina
  7. El tal Marhuenda dirigeix un diari amb una tirada progressivament en declivi, i que acabarà tancant. Per més que en Junqueras el deixi aplanat, jo no li donaria oxigen d'aquesta forma.
    ...
    estan histèrics, la carta del rei és esperpèntica "fin de siècle". Inaudit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…